Santa Sofia (Istanbul)

Santa Sofia (en turc Ayasofya i en grec Άγια Σοφία) és una antiga església ortodoxa convertida en mesquita i avui museu d'Istanbul. L'esplanada des d'on es contempla Santa Sofia a un costat i la Mesquita del Sultà Ahmet o Mesquita Blava a l'altra és una imatge turística però inoblidable. Es considera l'obra més gran i sagrada de l'època Bizantina. Va ser utilitzada com església durant 916 anys, des de la seva construcció l'any 537 fins al dia de la conquesta d'Istanbul l'any 1453. Des d'aquesta data fins a 1934, durant 481 anys, es va utilitzar com a mesquita. Després de passar una restauració complerta per ordre de Mustafa Kemal Ataturk, fundador de la república Turca, el febrer de 1935, va ser inaugurada com a museu.

Té una gran importància en la història de l'arquitectura per ser la primera construcció de base quadrada d'aquesta grandària i coberta per una cúpula central i dues petites semicúpules. Considerada per alguns l'octava meravella, en els nostres dies Santa Sofia és la quarta església que té una àrea coberta mes gran del món després de Sant Pau a Londres, Sant Pere a Roma i el Duomo a Milà. El nom d'Aya Sofia és un dels tres títols dedicats a Déu que es descriuen com: Aya Sofia (saviesa divina), Aya Irene (Santa Irene) (quietud, pau) i Aya Dinamis (poder sagrat).

L'emperador bizantí Constantí el Gran, l'any 360, va fer construir en el centre de la ciutat, en el lloc on avui dia es troba Santa Sofia, una gran església amb el nom de "Megale Ekklesia". Sobre les ruïnes d'aquesta construcció de fusta, que es va cremar completament durant un incendi el 20 de juny del 404, va ser construïda una nova església més gran i resistent entre els anys 404-406 per l'arquitecte Rufinos i va ser inaugurada per al culte el 10 d'octubre del 416. L'emperador bizantí Teodosi II va ser el mecenes d'aquesta segona església, que constava de tres naus en forma basílica. Aquest edifici, del que es poden veure encara les restes de la seva base, les escales i un fris decorat amb relleus d'ovelles just davant del museu, va ser pràcticament destruït pels opositors de l'emperador durant la insurrecció de Nika (victòria) que va començar al gener de l'any 532. L'emperador Justinià I, que va recuperar el seu tron després de la insurrecció de Nika, va manar construir l'església que es visita avui dia.

L'obra original es va realitzar de maons i pedra. En l'antiguitat els mosaics estaven envoltats amb peces de cristall o or, que havien estat incrustats curosament en tots els angles, donant la sensació de vida i moviment als mosaics, dels quals en queden mostres. Per desgràcia, des que es van exposar els mosaics de les parets a les visites, milers de turistes s'han dedicat a emportar-se peces dels mosaics com a record. Alguns mosaics han estat protegits amb vidres en els últims anys.

Història

Primera església

No queden restes de la primera església que es construïa en aquesta localització, coneguda en grec com Μεγάλη Ἐκκλησία (Megálē Ekklēsíā, «Gran Església»), o en llatí Magna Ecclesia.

Com sovint passava en aquells dies, el lloc fou seleccionat per l'existència prèvia d'un temple pagà. L'església era construïda prop de l'àrea on s'estava desenvolupant el palau imperial i prop de l'església més petita Hagia Irene, que fa de catedral fins que Santa Sofia fou completada. Santa Sofia fou inaugurada per Constantí II el 15 de febrer de 360. Les dues esglésies formaven part de les esglésies principals de l'imperi Bizantí.

Sòcrates de Constantinoble (380-440) va fer la crònica d'aquesta església, afirmant que era construïda per Constantí el Gran. Fou construïda com una basílica tradicional llatina amb galeries i un sostre de fusta. Precedida per un atri. En aquells moments ja era considerada com un dels monuments més excepcionals del món.

L'apel·lació Megálē Ekklēsíā se seguí utilitzant molt de temps, i no es canvià pel nom de Santa Sofia fins després de la conquesta bizantina del 1453.

Segona església

El patriarca de Constantinoble, Joan Crisòstom, entrava en conflicte amb l'emperadriu Aelia Eudoxia, muller de l'emperador Arcadi i era enviat a l'exili el 20 de juny de 404. Durant els subsegüents aldarulls, la primera església fou cremada en gran part. Una segona església fou ordenada construir per Teodosi II, que l'inaugurava el 10 d'octubre de 405. Amb la revolta de Nika la segona església fou cremada completament entre el 13 i 14 gener de 532. Uns quants blocs de marbre d'aquesta segona església han sobreviscut i es mostren al jardí de l'actual església (la tercera).

Tercera església

El 23 de febrer de 532, només uns quants dies després de la destrucció de la segona basílica, l'emperador Justinià I prenia la decisió de construir una tercera basílica totalment diferent, més gran i més majestuosa que les sevess predecessors. Justinià escollia el físic Isidor de Milet i el matemàtic Antemi de Tral·les com a arquitectes; Antemi, tanmateix, moria al cap d'un any. La construcció és descrita per l'historiador bizantí Procopi a De Aedificiis. La basílica es construí amb material portat de pertot l'imperi, com columnes hel·lenístiques des del temple d'Àrtemis a Efes.

Les pedres grans es portaren de llunyanes pedreres: Pòrfid des d'Egipte, marbre verd des de Tessàlia, pedra negra des de la regió del Bòsfor i pedra groga des de Síria. Més de deu mil persones foren contractades durant la construcció. Fou reconeguda immediatament com una obra excepcional d'arquitectura, demostrant les idees creatives dels arquitectes. Podrien haver utilitzat les teories d'Heró d'Alexandria per poder construir una cúpula d'aquestes dimensions sobre un espai obert tant gran. L'emperador, juntament amb el patriarca Eutychius, inaugurava la basílica nova en 27 de desembre de 537 amb molta pompa i circumstància. Els mosaics dins de l'església, tanmateix, no foren completats fins el regnat de l'emperador Justí II (565-578).

Els terratrèmols l'agost de 553 i 14 de desembre de 557 provocaren escletxes a les cúpules. La cúpula principal s'ensorrà completament durant un terratrèmol el 7 de maig de 558, destruint per l'impacte l'altar i el cimbori. L'emperador ordenà una restauració immediata. El confiava a Isodor el Jove, nebot d'Isidor de Milet. Aquesta vegada utilitzà materials més lleugers i elevà la cúpula 6,25 m, donant així la seva alçada interior actual de 55,6 m. Aquesta reconstrucció es completà el 562. El poeta bizantí Pau Silenciari va escriure un llarg poema èpica conegut com Ecphrasis, per a la reinauguració de la basílica, presidia pel patriarca de Constantinoble Eutiqui, el 23 de desembre de 562.

Santa Sofia era la seu del patriarca de Constantinoble i la principal escena de les cerimònies imperials bizantines, com les coronacions. La basílica també oferia asil als malfactors. Els visitants estrangers quedaven profundament impressionats.

El 726 l'emperador Lleó III de Bizanci emetia una sèrie d'edictes contra la veneració d'imatges (iconoclàstia), ordenant a l'exèrcit la destrucció de totes les icones. En aquella època, totes les imatges religioses i estàtues es retiraren de Santa Sofia. Després d'un breu període de relaxament, l'emperador Irene de Bizanci (797-802), va tornar a endurir l'iconoclàstia. L'emperador Teòfil (829-842) fou fortament influït per l'art islàmic, prohibint les imatges gravades. Tenia una porta de bronze amb els seus monogrames instal·lada a l'entrada del sud de l'església. i la seva esposa, Irene]]

La basílica va patir més danys, primer per un gran foc el 859, i una altra vegada per un terratrèmol el 8 de gener de 869 que feia esfondrar una part de la cúpula. L'emperador Basil I ordenà la seva reconstrucció.

Un altre gran terratrèmol de 25 d'octubre de 989 arruïnà la gran cúpula. L'emperador bizantí Basil II aquesta vegada trià l'arquitecte armeni Trdat, creador de les grans esglésies d'Ani i Agine, per reparar la cúpula. Les seves reparacions afectaven l'arc occidental i una porció de la cúpula. L'abast de la destrucció de l'església es palesa en els sis anys que va durar la seva reconstrucció. L'església es reobria el 13 de maig de 994.

Al seu llibre De Ceremoniis aulae Byzantinae (Llibre de Cerimònies), l'emperador que Constantí VII (913-919) va escriure sobre tots els detalls de les cerimònies celebrades a Santa Sofia per l'emperador i el patriarca.

Durant la Quarta Croada, Constantinoble fou capturada i l'església profanada. L'historiador grec bizantí Niketas Choniates va descriure la captura de Constantinoble. Moltes relíquies foren enviades a les esglésies d'occident i es poden veure a diversos museus. Durant l'ocupació llatina de Constantinoble (1204-1261) l'església es convertiria en una catedral catòlica romana. Balduí I era coronat emperador el 16 de maig de 1204 a Santa Sofia, en una cerimònia amb pràctiques bizantines. Enrico Dandolo, el Doge de Venècia que comandà la invasió de la ciutat per part dels croats, fou enterrat a l'església i se'n conserva encara la tomba.

Se encuentran en las siguientes categorías:
Envieu un comentari
Consells i suggeriments
Organitzar per:
The Telegraph
20 de noviembre de 2012
Right across from the cistern is the greatest single building in a city full of wonders, the Hagia Sophia or Aya Sofya (£8.70, closed Mondays). It was a church, then a mosque and is now a museum.
T S
19 de enero de 2017
One of the most oldest churches since 500 AD. with a lot of details & great mixture between both Christian and Islamic cultures.
Hännelore Chavier
7 d'october de 2016
1500 years of history - Originally a Greek Orthodox Cathedral, converted to a Roman Catholic cathedral for a period, later an Ottoman mosque, & now a secularized museum.????????????????????????⛪️????????
Ozan Vural
31 de may de 2017
On the second floor, walk directly and turn left as the directions. In the left, you will see a small marble with runes on it. From the year 900's and it says "Halfdan was here", a Viking rune.
Burcu Yatmazoglu
6 de september de 2018
One of the oldest surviving churches on the planet, which later became a mosque. Now a museum and has been home to various cultures and religions. It is unique among all the world’s grandest temples.
Kamyar Fatemifar
21 de diciembre de 2016
Islamic Architecture & Christian Combined To Create This Great Work of Architecture , A Mosque & A Church , I Believe Church Used to be Better Though , Yet For Best Islamic Architecture Check Isfahan 
Carregueu més comentaris
foursquare.com
Tugra Hotel

a partir de $39

Hotel Yesilpark

a partir de $47

Best Nobel Hotel 2

a partir de $46

Star City Hotel

a partir de $70

Babel Park Hotel

a partir de $70

Tugra Hotel

a partir de $0

Llocs recomanats a prop

Veure tot Veure tot
Afegir a la llista de desitjos
He estat aquí
Visitat
Soğukçeşme Sokağı

Soğukçeşme Sokağı (literally: Street of the Cold Fountain) is a smal

Afegir a la llista de desitjos
He estat aquí
Visitat
Fountain of Ahmed III

The Fountain of Sultan Ahmed III (Turkish: III. Ahmet Çeşmesi) is a f

Afegir a la llista de desitjos
He estat aquí
Visitat
Església de Santa Irene

Santa Irene (en grec Ἁγία Εἰρήνη, Agia Irini [aˈʝia iˈrini], que

Afegir a la llista de desitjos
He estat aquí
Visitat
Cisterna de Yerebatan

La Cisterna Yerebatan és la més gran de les 60 construïdes a tot Is

Afegir a la llista de desitjos
He estat aquí
Visitat
Zeynep Sultan Mosque

The Zeynep Sultan Mosque (in Turkish Zeynep Sultan Camii) is a mosque

Afegir a la llista de desitjos
He estat aquí
Visitat
Sultanahmet Jail

Sultanahmet Jail (Türkçe. Sultanahmet Cezaevi), a former prison in I

Afegir a la llista de desitjos
He estat aquí
Visitat
Font alemanya

La Font alemanya (en turc:Alman Çeşmesi) és un mirador d'estil font a

Afegir a la llista de desitjos
He estat aquí
Visitat
Firuz Ağa Mosque

The Firuz Ağa Mosque (Turkish: Firuz Ağa Camii) is an old Ottoman m

Atractius turístics similars

Veure tot Veure tot
Afegir a la llista de desitjos
He estat aquí
Visitat
Cathedral of the Resurrection of Christ, Kyiv

The Patriarchal Cathedral of the Resurrection of Christ (Ukrainian:

Afegir a la llista de desitjos
He estat aquí
Visitat
Metropolitan Cathedral of Athens

Annunciation Cathedral, the Metropolitan Cathedral of Athens, (Greek:

Afegir a la llista de desitjos
He estat aquí
Visitat
Mesquita de Selimiye

La mesquita de Selimiye (turc: Selimiye Camii) és un temple musulmà, d

Afegir a la llista de desitjos
He estat aquí
Visitat
Mesquita Muhammad Alí

La mesquita Muhammad Alí (en àrab: مسجد محمد علي) és un santuari islà

Afegir a la llista de desitjos
He estat aquí
Visitat
Mesquita i madrassa d'Hasan

La mesquita i madrassa d'Hasan, és un dels principals monuments

Veure tots els llocs similars