Teatre Mariinski

El Teatre Mariinski (en rus: Мариинский театр), que també va ser conegut formalment com el Teatre d'Òpera i Ballet Kirov (1935-1992) i com Acadèmia Nacional d'Òpera i Ballet (1920-1935), és un teatre històric d'òpera i ballet situat a Sant Petersburg, Rússia. És seu del Ballet Mariinski (o Ballet Kirov). Des del retir de Yuri Temirkanov l'any 1988, el mundialment famós director Valeri Gergiev hi treballa com a director general.

Deu el seu nom a Maria Fedorovna, esposa del tsar Alexandre II de Rússia. Va ser construït entre 1859 i 1860 per l'arquitecte Albert Cavos, inspirat en el treball de Gotfried Semper, en particular l'Òpera de Dresden.

Durant l'era soviètica es va conèixer amb el nom de Teatre Kirov en honor al polític soviètic Serguei Kirov. A partir de l'any 1992 va tornar a utilitzar-se el seu nom original.

Al Mariinski estan lligats els millors èxits de l'òpera i el ballet russos. La seua companyia de ballet va ser dirigida per Marius Petipa (1818-1910) que hi va crear la coreografia per a més de 60 ballets. En el seu escenari escenari han actuat els més destacats artistes russos d'òpera i ballet, entre ells els cantants Feodor Xaliapin i Leonid Sóbinov, els ballarins Vàtslav Nijinski, Anna Pàvlova, Tamara Karsavina, Matilde Kshesinskaia, Olga Spesivtseva, Galina Ulanova, Natalia Dudinskaia i molts altres.

Origen

L'any 1783, per iniciativa de Caterina la Gran, es va establir el Teatre Imperial d'òpera i ballet de Sant Petersburg, tot i que a la cort hi havia hagut una companyia italiana de ballet des de les primeries del Segle XVIII. Inicialment, les representacions d'òpera i ballet van tenir lloc al Teatre Karl Knipper, un edifici de fusta situat en el prat de Tsaritsa, prop de l'actual Pont Tripartit, també conegut com Teatre Mali ("petit"). El Teatre Hermitage, annex al Palau d'Hivern, era utilitzat per acollir representacions dirigides a una audiència elitista, d'invitats aristocràtics de l'Emperadriu.

Posteriorment l'arquitecte Antonio Rinaldi va dissenyar un nou edifici per a la companyia d'òpera i ballet, que es va inaugurar l'any 1783. Conegut com Gran Teatre Imperial Kàmenni, va ser situat a la plaça del teatre. Ambdós noms li van ser adjudicats per a distingir-lo del petit teatre de fusta: "Kàmenni" és el mot rus per a "pedra" i "Bolxoi" significa "gran". L'any 1836, el Bolxoi Kàmenni va ser renovat amb un nou disseny d'Albert Cavos (fill de Catterino Cavos, un compositor d'òpera), i va servir com a teatre principal de l'òpera i ballets imperials.

El 29 de gener de 1849, es va inaugurar el circ eqüestre a la plaça del teatre. També era obra de l'arquitecte Cavos. L'edifici va ser dissenyat per a poder ser utilitzat també com a teatre.[1] Disposava d'una estructura de fusta en el llavors popular estil neo-bizantí. Deu anys després, qual el circ es va cremar, Cavos el va reconstruir com a teatre d'òpera i ballet, amb el major escenari que hi havia a l'època en tot el món. Amb una capacitat de 1.625 localitats assegudes i la clàssica estructura de teatre italià en forma d'U, el teatre es va inaugurar el 2 d'octubre de 1860 amb una representació de l'òpera Una vida pel tsar. El nou teatre va ser anomenat Mariinski, en honor a la seua reial patrocinadora, l'emperadriu Maria Alexandrovna.

Història destacada

El Teatre Imperial Mariinski i el seu predecessor, el teatre Bolxoi Kàmenni, van ser l'escenari de les estrenes de moltes òperes de Glinka, Mússorgski i Txaikovski. Per iniciativa del director teatral Ivan Vsevolozhski, tant el Ballet Imperial com l'Òpera Imperial van ser traslladades al Teatre Mariinski l'any 1886, perquè el Teatre Bolxoi Kàmenni es considerava insegur. Durant els anys següents, el coreògraf Marius Petipa hi va presentar moltes de les seues obres mestres, incloent-hi algunes de les pedres de toc del repertori de ballet com ara La bella dorment l'any 1890, El trencanous l'any 1892, Raymonda l'any 1898, i la recuperació definitiva de El llac dels cignes (amb Lev Ivanov) l'any 1895.

El primer ballet original en produir-se al Mariinski va ser La píndola màgica, amb coreografia de Petipa i música de Léon Minkus.

El teatre ha vist les estrenes absolutes de Borís Godunov, de Mússorgski, El gall d'or de Nikolai Rimski-Kórsakov, La dama de piques i Iolanta de Txaikovski, Romeu i Julieta i La ventafocs de Prokófiev, i Spartacus d'Aram Khatxaturian.

El teatre, tant en l'etapa imperial com en la soviètica, va comptar amb destacats empresaris, directors i intèrprets. L'Acadèmia Vaganova de ballet rus, escola de ballet del Mariinski, va llançar les carreres de Mathilde Kschessinskaia, Olga Preobrajenskaia, Anna Pàvlova, Tamara Karsavina, Vàtslav Nijinski, Marina Semenova, George Balanchine, Galina Ulanova, Rudolf Nureiev, Natalia Makarova, Mikhail Barixnikov, Irina Kolpakova, Altinai Asilmuratova, i en temps més recents, a ballarins de la categoria de Diana Vishneva i Svetlana Zakharova.

El Mariinski en l'actualitat

Sota Yuri Temirkanov, director titular des de 1976 a 1988, la companyia d'òpera va continuar escenificant produccions innovadores d'òpera russa, tant de repertori com contemporània. No obstant això, des de l'any 1988, sota la direcció artística de Valery Gergiev, la companyia ha engegat una nova era d'excel·lència artística i creativitat.

Tot i que el funcionament de les companyies d'òpera i ballet és independent, ambdues estan dirigides per Gergiev, com a director artístic del Teatre. El seu lligam amb el teatre data de l'any 1988 i, especialment des de 1993, el seu impacte sobre la companyia d'òpera ha estat enorme. En primer lloc va reorganitzar el funcionament de la comanyia, i va establir lligams amb els millors teatres d'òpera del món, incloent-hi la Royal Opera House, Covent Garden, el Metropolitan Opera, l'Opéra Bastille, La Scala, La Fenice, l'Òpera de Tel Aviv, la Washington National Opera i l'Òpera de San Francisco. Avui dia, la companyia d'òpera del Mariinski fa gires regularment per aquestes ciutats.

Gergiev també ha introduït innovacions pel que fa al tractament de l'òpera russa: l'any 1989 va programar un festival amb la integral de l'obra operística de Mússorgski. De manera similar, la majoria de les òperes de Prokófiev han estat representades des de finals de la dècada del 1990. Les òperes de compositors estrangers van començar a representar-se en la seva llengua original, el que va contribuir a la incorporació del Mariinski als estàndards internacionals. L'any 1993 va encetar-se el Festival Anual Estrelles de les Nits Blanques, que ha posat al Mariinski en l'agenda cultural internacional. Aquell any, com a record de l'origen imperial del teatre, va haver-hi una representació commemorativa de La forza del destino, de Verdi, que havia estat estrenada per l'Òpera Imperial de Sant Petersburg l'any 1863, amb els decorats i vestuari original de l'estrena. Des d'aleshores, ha esdevingut una tradició del Festival de les Nits Blanques presentar les novetats de la companyia per a la temporada següent durant aquesta màgica estació, quan les hores de foscor es redueixen al mínim i el solstici d'estiu s'acosta.

Actualment, la Companyia compta amb 22 sopranos (entre les qual potser Anna Netrebko sigui la més coneguda); 13 mezzosopranos (entre les quals Olga Borodina és familiar per al públic internacional); 23 tenors; 8 barítons; i 14 baixos. Gergiev encapçala un nombrós equip de direcció i administració.

L'any 2003, l'arquitecte post-modernista Dominique Perrault va guanyar un concurs per al projecte d'una nova seu per al teatre, adjacent a l'edifici original. L'estructura original del teatre serà sotmesa a una completa renovació a partir de la tardor de 2006.

Enllaços externs

Se encuentran en las siguientes categorías:
Envieu un comentari
Consells i suggeriments
Organitzar per:
ABP
3 de febrero de 2017
If you want a sandwich & prosecco during the break, rush before the crowd. There are 2 buffets, both quickly running out of sandwiches, but they may be bringing more, so wait patiently in the queue.
Lefteris Mposmos
21 de enero de 2017
PLEASE DON'T FORGET TO VISIT THIS PLACE!! Wonderful building helpful staff! The visitors were with suits& nice dresses. I recommend to watch Ballet like we do The Swan Lake. You could not take photos
In Your Pocket
17 d'abril de 2013
The much discussed (and criticized) second stage will open in May. Never mind the outside, the inside is modern and most likely world class with acoustics. So if visiting this summer, book ahead!
Anton
23 de febrero de 2015
Mr. Gergiev manages to maintain theatre's reputation. Magnificent interior, excellent orchestra, outstanding productions (even nowadays the venue hosts new operas, designed specially for it).
Ma Hi
22 de julio de 2016
A ballet at Mariinsky is gonig to be one of your most precious exprience.????Great architecture.the problem is that stage box has too many rows that in the the 4th row you can't see the stage at all!!????
Ma Hi
22 de julio de 2016
Celopatra ballet was phenomenal!????highly recomended!beautiful choreography and music.also great costume and stage design.
Carregueu més comentaris
foursquare.com
STN Apartments by the Hermitage

a partir de $43

Sonata at Nevsky Hotel

a partir de $72

Small Central Studio near Ermitasce

a partir de $56

Modern Studio3 old center near Hermitasce

a partir de $56

Sonata at Nevsky 5

a partir de $91

Nevsky 3 Guest House

a partir de $57

Llocs recomanats a prop

Veure tot Veure tot
Afegir a la llista de desitjos
He estat aquí
Visitat
Theatre Square (Saint Petersburg)

Theatre Square or Teatralnaya Square (Russian: Театральная площадь, T

Afegir a la llista de desitjos
He estat aquí
Visitat
Mariinsky Theatre Second Stage

The Mariinsky Theater Second Stage is the second part of a theatre

Afegir a la llista de desitjos
He estat aquí
Visitat
Conservatori de Sant Petersburg

El Conservatori de Sant Petersburg, fundat el 1862, és l'escola de

Afegir a la llista de desitjos
He estat aquí
Visitat
Gran Sinagoga Coral de Sant Petersburg

La Gran Sinagoga Coral de Sant Petersburg (en rus:

Afegir a la llista de desitjos
He estat aquí
Visitat
Potseluev Bridge

}}The Potseluev Bridge (Russian: Поцелуев мост, literally Bridge of K

Afegir a la llista de desitjos
He estat aquí
Visitat
Bridge of Four Lions

Bridge of Four Lions (Russian: Львиный мост, Мост о четырех львах)

Afegir a la llista de desitjos
He estat aquí
Visitat
Catedral de Sant Nicolau del Mar

La catedral de Sant Nicolau del Mar (en rus Никольский морской с

Afegir a la llista de desitjos
He estat aquí
Visitat
Moika Palace

The Moika Palace or Yusupov Palace (русский. Дворец Юсуповых на

Atractius turístics similars

Veure tot Veure tot
Afegir a la llista de desitjos
He estat aquí
Visitat
Theatro Municipal do Rio de Janeiro

El Theatro Municipal do Rio de Janeiro (Teatre Municipal de Rio de

Afegir a la llista de desitjos
He estat aquí
Visitat
La Fenice

La Fenice és un dels teatres operístics més famosos d'Europa ubicat a

Afegir a la llista de desitjos
He estat aquí
Visitat
Teatro Degollado

Teatro Degollado (Degollado Theater) is a neoclassical Mexican theater

Afegir a la llista de desitjos
He estat aquí
Visitat
Teatro Real (Madrid)

El Teatro Real és el teatre d'òpera de Madrid i està considerat com un

Afegir a la llista de desitjos
He estat aquí
Visitat
Théâtre du Châtelet

El Teatre del Châtelet és un teatre situat a la plaça Place du Ch

Veure tots els llocs similars