Acre —en hebreu עכו, Akko; en àrab عكّا, ʿAkka—, també coneguda al món cristià amb el nom de Sant Joan d'Acre, és una ciutat de Palestina, que pertant actualment administrativament a Israel, després de l'ocupació i neteja ètnica de 1948. Està situada al nord de la badia de Haifa, sobre un promontori, i dotada d'un port amb aigües profundes.
Actualment, Acre, a 152 km de Jerusalem, està situada administrativament al districte del Nord. Segons dades del 2017, la ciutat té 48,303 habitants entre jueus, muslummans, crstians, drusos i Bahais [1]. Aquesta ciutat costanera dóna el seu nom a la planura d'Acre, que implica diversos pobles. El seu antic port comercial, important en l'antiguitat, ha esdevingut una zona de pesca i de lleure d'importància menor.
Acre està habitada des del segle xvi aC. Va ser un important enclavament canaanita i després va passar a l'òrbita de Fenícia. Alexandre Magne la va annexionar als seus dominis i posteriorment va ser conquerida pels romans. Quan l'Imperi Romà fou dividit en dos per Teodosi el 395, Acre passà a formar part de l'Imperi Romà d'Orient, altrament conegut com a Imperi Bizantí.
Fou conquerida pels àrabs dirigits per Shurahbil ben Hasana el 638. Muawiya I (661-680) la va fer reconstruir, ja que estava molt damnada, i hi va fer construir tallers que després foren portats a Tir per Hixam ben Abd-al-Màlik (724–743). Àhmad ibn Tulun vers el 878 va millorar el port, que va rodejar de grans dics de pedra.
El 1104 fou conquerida pels croats, que havien fracassat en un intent anterior. Saladí va guanyar la batalla de Hattin i la ciutat es va rendir (1187). Guiu de Lusignan la va assetjar des del 1189 i finalment la van reconquerir Ricard Cor de Lleó i Felip August quan van arribar el 1191 durant la Tercera Croada. Després del 1192 fou capital del regne de Jerusalem. El 1229 fou cedida als cavallers de Sant Joan de Jerusalem i va rebre el nom de Sant Joan d'Acre. Fou finalment ocupada pels mamelucs després d'un sagnant setge el 1291. La vila fou destruïda i durant anys fou un munt de ruïnes. Els otomans en van prendre possessió el 1517. Mundrell el 1697 diu que romania en runes.
Al segle XVIII el xeic Zahir, que havia fundat un estat a Galilea, la va convertir en la seva capital. Reconstruïda, va florir altre cop i encara més durant el regnat d'Ahmad al-Djazzar (1775-1804). Els francesos la van assetjar el 1799 (març a maig) però no la van poder ocupar mercès a l'ajut que la flota anglesa dirigida per Sir Sidney Smith va prestar a Ahmad. Ibrahim Pasha d'Egipte la va ocupar el 1832 i la va arrasar; reconstruïda penosament fou bombardejada el 4 de novembre de 1840 per la flota otomana ajudada per naus dels anglesos i dels austríacs i poc després retornà a l'imperi Otomà. La pau subsegüent li va permetre de recuperar-se. Els otomans la van conservar fins al 1918 amb la fi de la I Guerra Mundial. Aleshores, Acre formà part del Mandat Britànic de Palestina.
El 1945 Acre tenia 12,360 habitants palestins: 9,890 Musulmans, 2,330 Cristians, i 50 jueus. El 1948 hi vivien 17,395 habitants àrabs. Malgrat que el Pla de partició de les Nacions Unides considerava que fos una zona àrab, Israel l'ocupà i inicià la neteja ètnica expulsant 13,510 habitants palestins.
Després de l'ocupació, Israel utilitzà la llei de Propietats Absents per a apropiar-se de les terres i propietats de la població autòctona palestina que havia fugit refugiada. Igualment s'eliminaren els noms àrabs de la ciutat, s'enderrocaren les antigues cases i s'esborrà tota la història àrab de la ciutat. Amb tot, la població palestina seguí sent majoritària a l'antiga ciutat, dins els murs, on cresqué, mentre que els colonitzadors israelians foren assentats en la nova part, construïda fora de les muralles. Avui la població palestina arriba al 95% a la ciutat vella. El 2006 un terç de la població total era palestina, musulmana i cristiana. Autoritats civils i religioses Israelianes manifestaren la seva voluntat de foragitar els habitants natius per fer una ciutat "totalment jueva". Des de 2008 s'han succeïren diverses onades d'atacs racistes contra cases, vehicles i centres religiosos palestins, protagonitzats per grups ultradretans israelians.
Acre és coneguda per l'important patrimoni històric, arquitectònic i cultural, que també ha esdevingut terreny de disputa. Destaquen la Mesquita blanca d'Al Jazzar, la ciutadella otomana, els banys Hamam al-Basha, o el refrectori i recinte dels cavallers hospitalers de l'Orde de Sant Joan, així com llocs sagrats del culte bahai. La ciutat vella ha estat reconeguda com a patrimoni de la humanitat per la UNESCO.
