L'avinguda dels Camps-Elisis (o simplement els Camps-Elisis, de vegades fins i tot els Camps) és una gran i cèlebre avinguda de la ciutat de París. És considerada l'avinguda més maca de París, i, segons una expressió correntment utilitzada a França, com l'avinguda més maca del món. Treu el seu nom dels camps Elisis, el lloc dels Inferns on restaven les ànimes virtuoses en la mitologia grega.
Els Champs-Élysées són situats al 8è districte de París, al nord-oest de la ciutat. Comencen a la place de la Concorde, on s'aixeca l' Obelisc, i s'extenen fins a 1950 metres, d'est a oest, sobre terreny pla en la primera meitat, després en pujada fins a la place Charles-de-Gaulle (antiga place de l'Étoile, al cim del pujol de Chaillot), en el centre del qual es troba l' Arc de triomphe de l'Étoile. La seva amplada és de setanta metres.
El seu traçat rectilini ofereix una llarga perspectiva nascuda del Palais du Louvre, en la qual s'alineen l'estàtua eqüestre de Lluís XIV al pati Napoleó del Louvre, l'Arc de triomphe du Carrousel, el Jardin des Tuileries, l' Obelisc, l'Arc de triomphe de l'Étoile, i més lluny a l'oest, en-fora de París, l'Arche de la Défense. Es tracta de l'eix històric de l'oest parisenc.
És un dels principals llocs turístics de París. En la seva part inferior, l'avinguda és vorejada d'espais verds (plaça Marigny) i d'algunes construccions ((théâtre Marigny, Petit Palais, Grand Palais i el seu Palais de la découverte), Palau de l'Élysée. En la seva part superior, s'hi troben nombroses botigues de luxe, llocs d'espectacle (cinemes, sobretot els UGC Normandie, George-V i Triomphe; el Lido; el théâtre des Champs-Élysées), cèlebres cafès i restaurants (Fouquet's)...
A l'origen, els Champs-Élysées no eren més que camps. El 1616, Maria de Mèdici decideix de fer-hi condicionar una llarga avinguda d'arbres. El 1667, André Le Nôtre perllonga aquesta perspectiva de les Teuleries. Al segle XVII, els Champs-Élysées (nom aparegut el 1709) no eren més que un llarg passeig arborat al cor d'una zona no urbanitzada.
El seu traçat actual és acabat el 1724, i perllongava la perspectiva del jardí de les Teuleries. Mig segle més tard, és perllonga a l'oest fins al Sena per les actuals avingudes de la Grande-Armée i Charles-de-Gaulle a Neuilly-sur-Seine, però poc temps després, el mur dels Fermiers Généraux la limita altre cop a l'Étoile. A partir de 1828, l'avinguda és condicionada per la ciutat de París que construeix les primeres voreres.
El 1838 els Champs-Élysées són condicionats per l'arquitecte Jacques Hittorff, incloent-hi el disseny dels reverbers. Els jardins són condicionats, llavors, per Jean-Charles Alphand per ordre de Napoleó III.
Els Champs-Élysées s'han beneficiat d'una redisposició costosa (250 milions de francs) però necessària el 1994, amb la intervenció de Bernard Huet (urbanista), Jean-Michel Wilmotte i Norman Foster (dissenyadors de mobiliari urbà).
L'avinguda ha inspirat la creació de la Benjamin Franklin Parkway a Filadèlfia (Pennsilvània) el 1917 i el Paseo de la Reforma a Ciutat de Mèxic (Mèxic) el 1860.
Si Jean Casimir-Perier president de la República hi visqué el 1847, altres personatges coneguts hi han residit durant alguns anys:
Els Champs-Élysées són el teatre dels grans esdeveniments històrics francesos: desfilada de l'Alliberament el 1944 o concentració dels Parisencs per celebrar la victòria de la Copa del Món de Futbol el 1998.
Cada any, en ocasió de la festa nacional francesa el 14 de juliol, la principal desfilada militar de França, terrestre i aèria, té lloc als Champs-Élysées. Les tropes de les 3 armes, exèrcit de terra, marina nacional i exèrcit de l'aire de la gendarmeria, de la policia i dels bombers civils i militars, baixen l'avinguda i passen davant el president de la República, el govern i els ambaixadors estrangers reunits sobre una tribuna oficial a la plaça de la Concòrdia, de cara a l'avinguda.
Els Champs-Élysées són també el lloc tradicional d'arribada de la darrera etapa del Tour de França (Etapa del Tour de França dels Champs-Élysées).
Cada any, de final de novembre a final de desembre, el comitè Champs-Élysées ofereix les il·luminacions de l'avinguda, tradició establerta sota la presidència de Mr Pozzo di Borgo.
Cada any, al vespre del 31 de desembre, els Champs-Élysées estan reservats als vianants per celebrar el nou any.