Baghras (clàssic Pagrae = Pagres) fou una fortificació de Síria a l'inici del pas de Baylan, entre Antioquia de l'Orontes i Alexandreta per l'Amanus.
Devastada la zona en els primers xocs entre grecs i àrabs, va quedar despoblada; el general Maslama la va repoblar; el califa Hixam ibn Abd-al-Màlik (724–743) hi va fer construir un fortí. Formà part del districte dels Awasim creat sota el califa Harun ar-Raixid (786-809). El 968 fou recuperada pels romans d'Orient dirigits per Nicèfor Focas, que hi van construir una fortalesa (sobre la fortificació existent) i fou la base des de la qual Miquel Bourtzès va conquerir Antioquia de l'Orontes l'any següent (969). Els romans d'Orient l'anomenaren Castron.
Ocupada per Sulayman ibn Kutalmix, cosí d'Alp Arslan, el 1084, fou recuperada pels croats el 1098. Els croats van reforçar el castell i el van conèixer com Gaston o Gastin (del nom grecoromà de Castron) i formà part del Principat d'Antioquia.
Vers una data entre 1131 i 1154 els cavallers templers van rebre la custòdia del castell; el 1154 un contingent templer de la fortalesa va sorprendre i aniquilar un contingent seljúcida a la gorja que els francs anomenaven La Portelle. Vers el 1170 el castell va caure en mans de l'armeni Mleh, antic membre de l'orde del Temple, que ara servia a Nur al-Din, però a la seva mort el 1175 els templers la van recuperar.
El 26 de setembre de 1188 Saladí se'n va apoderar, però la va abandonar en sentir que s'acostava un exèrcit dirigit per Frederic Barba-roja, sense tenir temps de desmantellar-la. Els croats, però, no la van atacar.
Fulc de Bouillon, al servei del seu cosí el príncep Lleó II d'Armènia Menor (Levon II, després rei d'Armènia Menor des de 1198), s'hi va establir el 1191 i va fer importants restauracions. Els templers reclamaven la fortalesa i el papa va intervenir-hi, però els armenis van dilatar la devolució fins al 1216; els templers la van ocupar, la van restaurar i conservar fins al 1268, quan Bàybars va conquerir Antioquia i la fortalesa tenia difícil defensa, per la qual cosa la van incendiar i la van evacuar.
Immediatament després era ocupada pels mamelucs i serviria de fortalesa de frontera amb el Regne d'Armènia Menor, sota dependència administrativa de la província d'Alep, però amb comandament militar especial. Encara estava en ús en les lluites entre mamelucs i otomans al començament del segle xvi, però després va quedar en ruïnes.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: |
Claude Cahen, La Syrie du Nord, 1940.