El Castel Nuovo (en italià: Castell Nou), conegut popularment com a Maschio Angioino (mascle angeví), és un castell de la ciutat italiana de Nàpols, antiga residència reial.
L'edificació data de l'època de Carles I d'Anjou, qui en accedir al tron dels regnes de Nàpols i Sicília en 1266 va traslladar la capital des de Palerm a Nàpols. Malgrat que ja existien a la ciutat el Castel dell'Ovo i el Castel Capuano, Carles va voler una nova seu per a la seva cort.
El 1279 començaren les obres sota la direcció de l'arquitecte francès Pierre de Chaule, essent acabades després de tres anys. Arran de les revoltes originades per les vespres sicilianes, el castell va quedar deshabitat fins al 1285, quan el va ocupar Carles II d'Anjou.
El 1294 fou escenari de l'abdicació del papa Celestí V i l'elecció de Bonifaci VIII. Sota el regnat de Robert I de Nàpols (1309-1343) el castell va ser ampliat i embellit. En 1347 va ser saquejat per les tropes de Lluís I d'Hongria i va haver de ser restaurat.
Durant el regnat d'Alfons el Magnànim, de la dinastia aragonesa, fou reforçat per a resistir els ataca de l'artilleria, llavors una nova arma d'atac. Alfons hi establí la cort i hi visqué de forma continuada, governant des de Nàpols els estats de tota la Corona d'Aragó. Va ser llavors quan van construir-se la gran Sala dels Barons amb volta estrellada, projectada per Guillem Sagrera, i l'arc triomfal de l'entrada principal, amb projecte i escultures de Francesco Laurana.
El castell va ser atacat novament el 1494 per l'exèrcit de Carles VIII de França en el curs de la primera guerra de Nàpols, i el 1503 per les tropes espanyoles de Pedro Navarro, sota les ordres de Gonzalo Fernández de Córdoba, durant la segona guerra de Nàpols (1501-1504). Llavors Nàpols va quedar novament annexionada a la corona d'Aragó, aquest cop com a virreinat, i el castell perdé la condició de residència reial.
El 1734, quan Carles III d'Espanya va prendre possesió del tron de Nàpols, va tornar a ser palau reial.
