El Castell de Devín (en eslovac: hrad Devín o Devínsky hrad, en hongarès: Dévény) és un castell situat a Devín, part de Bratislava, la capital. El castell es un monument nacional del patrimoni cultural d'Eslovàquia.
La seva posició estratègica, a una altitud de 212 m en la confluència dels rius Danubi i Morava, fa que constitueixi un lloc ideal per a una fortalesa. El seu propietari pot controlar la important via comercial al llarg del Danubi: aquest és el motiu pel qual des del neolític hagi estat habitat, enfortint-se la seva construcció a l'Edat del bronze i a l'Edat de ferro. Més tard, cèltics i romans van construir la seva fortalesa en aquest lloc. Entre les ruïnes d'origen romà es van trobar les que constitueixen la primera església cristiana al nord del Danubi.
El castell eslau va ser fundat al segle VIII i va exercir un paper crucial durant les freqüents guerres entre Moràvia i França. Després de la seva construcció, es va afegir una església, inspirada dels bizantins de la regió de Macedònia, lloc des del qual els sants Ciril i Metodi van arribar a Moravia. L'església va ser també decorada per pintors italians.
Al segle XIII es va erigir un castell medieval de pedra per protegir la frontera occidental del Regne d'Hongria: el nom de "castelanus de Devin" va aparèixer el 1320. Al segle XV se li va agregar un palau al castell, i les seves fortificacions van ser reforçades durant les guerres contra l'Imperi otomà. El 1809, el castell va ser destruït per Napoleó Bonaparte.
A partir del segle XIX, Devín es va convertir en un símbol nacional pels eslovacs, considerat com el punt més occidental del Regne d'Hongria. La seva història ha inspirat a molts poetes del Romanticisme, com el poeta hongarès Endre Ady utilitzat com a símbol de la modernitat i la occidentalització en el seu poema Góg i Magóg.
Algunes parts del castell es van reconstruir al segle XX, de manera que avui dia el castell alberga un museu. En investigacions arqueològiques s'han descobert un assentament prehistòric i restes d'una torre romana del segle I.
