Catedral d'Estrasburg (Situada en el centre històric d'aquesta ciutat francesa, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1988, i consagrada al culte catòlic de la Verge Maria, restablert des de finals del segle XVII després del període de culte protestant iniciat en el segle XVI.
La catedral d'Estrasburg no gaudí de gaire sort des del principi: en l'interval d'un segle es cremà en diverses ocasions, la quarta vegada el 1176. Poc després, el bisbe Enric I començà una nova construcció en el mateix emplaçament, reforçant els fonaments que havien quedat.
El 1225 s'acabaren l'absis, l'ornamentació i la nau transversal nord en estil romànic tardà, però quan la nau transversal sud es trobava mig construïda es canvià el disseny a l'estil gòtic, pel que tot el construït entre 1240 i 1275 respon a l'estètica de l'estil gòtic. Malgrat que les proporcions es combinaren de forma harmònica, a aquesta església li manca la tendència vers l'altura d'altres edificis gòtics. Malgrat tot, la mescla d'estils no arriba a ésser molesta. En canvi, constitueix una de les obres eclesiàstiques més impressionants de l'Edat Mitjana, degut principalment a l'abundor d'extraordinaris adornaments amb motius tant religiosos com mundans i, inclús, pagans: una enciclopèdia de la concepció medieval del món. Cal ressaltar la famosa columna dels àngels (1225-1230), en la que superposen els Evangelistes, per sobre d'ells l'àngel anunciador i, de nou per sobre d'aquest, Jesucrist i els tres àngels que sostenen els instruments de la Passió.
Els eixos de les columnes no presenten cap adornament, creant un fons en el que les figures apareixen encara més dramàtiques i quasi ingràvides en la penombra del recinte. A la dreta i esquerra del pòrtic s'observen les dues famoses figures <Església> i <Sinagoga>; la primera sosté una creu i un calze, donant una imatge d'església triomfant (ecclesia triumphans) que mira amb orgull al seu rival. La <Sinagoga> irradia un fascinant bellesa sumada a una noblesa indòmita; té els ulls tapats, com símbol de la interpretació teològica d'una època en què l'<antiga llei> (judaisme) només abraçava part de la veritat.
El pòrtic sud de la façana oest s'adorna amb el tema del Judici Final i relata la història de la ingènua donzella intel·ligent, com a símbols dels condemnats i els elegits. El tema no és nou, però la representació és única: el diable apareix com un jove de somriure irresistible, vestit a la moda, que ofereix la poma de la temptació a una jove. La noia, vessant d'alegria, no s'adona que gripaus i serps corquen l'esquena del temptador.
El visitant pot romandre hores senceres davant de les escultures, reflexionant vers si mateix i el món. Considerada una verdadera meravella del món, la torre, de 142 m. s'acabà el 1439, convertint-se en la construcció de pedra més alta de l'Edat Mitjana i mai s'arribà a aixecar la segona torre. Aquest edifici s'adapta a l'impactant nucli antic d'Estrasburg; caminar pels estrets carrers i trobar-se enfront aquesta catedral de maons vermells, que fou i segueix sent famosa arreu del món, es converteix en una experiència verdaderament sagrada.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: |
