El Centre històric de Vílnius (en lituà: Vilniaus senamiestis), és un dels més extensos d'Europa central, té una superfície de 3,6 quilòmetres quadrats. Està format per 74 barris, amb 70 carrers i carrerons que assoleixen a 1.487 edificis amb una superfície total d'1.497.000 metres quadrats. La part més antiga de la capital lituana de Vílnius, s'ha desenvolupat al llarg del transcurs de molts segles, i ha estat modelada per la història de la ciutat i una influència cultural en constant evolució. És un lloc on els diversos estils arquitectònics d'Europa -gòtic, renaixentista, barroc i neoclàssic- romanen un al costat de l'altre i es complementen entre si.
El carrer Pilies és la principal artèria del barri vell de la ciutat històrica i el centre de la vida comercial i dels cafès. El carrer principal de Vílnius és l'avinguda Gediminas que està parcialment situada en el centre històric. Les places centrals de la ciutat vella són la Plaça de la Catedral, la Plaça de l'Ajuntament i la Plaça Daukanto.
Un dels complexos arquitectònics més elaborats és el conjunt arquitectònic de la Universitat de Vilnius, que ocupa una gran part de la ciutat antiga i té tretze patis. Va ser seleccionada per representar a Lituània al Parc Mini-Europe de Brussel·les.
L'any 1994, el centre històric de Vílnius va ser inclòs dintre de la llista de la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat (N º 541), en reconeixement de la seva originalitat i valor universal. La definició de «centre històric» en si té un significat més ampli que el de ciutat antiga envoltada de muralles defensives. Acapara els valuosos suburbis històrics de Vílnius, com a Užupis, que històricament acostumaven a estar fora dels límits de la ciutat. Per el tant Užupis es considera una part del barri vell de Vílnius.
Hi ha més monuments d'interès a la ciutat vella que a qualsevol altre lloc de Vílnius; inclouen:
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: |
