Colonia del Sacramento (del portuguès Colônia do Santíssimo Sacramento), més coneguda amb el nom de Colonia, és la capital del departament de Colonia, Uruguai. Ubicada pocs quilòmetres al sud-est de la confluència del riu Uruguai i el Riu de la Plata, el seu barri històric ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat el 1995, en il·lustrar la fusió destacada dels estils portuguès, espanyol i postcolonial.
Per la seva proximitat amb la ciutat de Buenos Aires (Argentina) té fort vincle amb ella. Són nombrosos els viatgers que arriben i parteixen amb aquesta destinació, i també els habitants de Buenos Aires que hi tenen propietats. Va existir un projecte per unir ambdues ciutats mitjançant un pont binacional.
Història
Carrer al centre històric de Colonia del Sacramento.
Després de la missió espanyola de Villa Soriano, la coneguda al principi com Nova Colônia do Santíssimo Sacramento va ser el primer assentament en el que avui és territori uruguaià, realitzat l'any 1680 per un grup de portuguesos comandats pel Mestre de Camp Manuel de Lobo. L'assentament es va ubicar davant Buenos Aires, al territori de la Governació del Riu de la Plata (pertanyent a Espanya) durant la governació de José de Garro. Ja el mateix any de la seva fundació va ser assaltada i ocupada pel governador de Buenos Aires, però es va tornar a Portugal el 1681, en espera de negociacions posteriors, que no van arribar a bon terme.
Finalment, el 1777, el mateix Cevallos, nomenat virrei del recentment creat Virregnat del Riu de la Plata, conquereix definitivament la colònia, conquesta que és ratificada mitjançant el Tractat de Sant Ildefons. El territori va quedar dividit entre la superintendència de Buenos Aires i la governació de Montevideo.
Cronologia
El govern des de 1680 fins a l'actualitat (amb la bandera del període) és:
Any
Població
1963
13.337
1975
17.046
1985
19.102
1996
22.200
2004
21.714
Font:
Monuments i llocs d'interès
Fortalesa.
Església de Colonia.
Centre històric
El centre històric de Colonia va ser declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO el 1995. La singular preservació de l'entorn ha permès la utilització dels seus carrers com a exteriors de diverses pel·lícules d'època, com D'això no es parla (1993) de María Luisa Bemberg, amb Marcello Mastroianni com a protagonista.
Real de San Carlos
El Real de San Carlos és la zona dels afores de Colonia des d'on les tropes espanyoles van posar setge a la plaça forta portuguesa el 1761. El seu nom és un homenatge al rei Carles III d'Espanya. Compta amb una petita capella dedicada a San Benito de Palerm, el primer sant negre de l'Església Catòlica. És avui en dia una zona residencial, amb moltes cases de cap de setmana, on es pot gaudir de platges tranquil·les sobre el Riu de la Plata de sorres finíssimes.
Al Real de San Carlos es va desenvolupar a començaments del segle xx, per iniciativa de l'empresari argentí Nicolás Mihanovich, un complex turístic, avui en lamentable abandonament, que comptava amb un hotel-casino (del qual només es va construir un "Annex"), una plaça de toros, un frontó de pilota basca (el major de Sud-amèrica) i una central elèctrica pròpia.
Actualitat
El 14 d'agost de 2007 va ser localitzat, en les profunditats del Riu de la Plata, sobre la costa de Colonia, un antic canó portuguès que data de 1818. S'especula que va poder haver estat utilitzat per l'armada lusitana en temps en els quals l'Uruguai es trobava sota domini de Portugal, amb el nom de Província Cisplatina. La peça, que es conserva en bon estat, mesura aproximadament 70 centímetres i es considera d'important valor històric i cultural per a la regió. Per aquesta raó, serà posada en exposició al Museu Portuguès de Colonia.
Transport
Colonia del Sacramento està comunicada per tres línies de transbordadors des de Buenos Aires, Argentina: "Buquebus", "Seacat Colonia" i "Colonia Express".
Hi ha dues carreteres principals que acaben a Colonia: la nacional 1 connecta Colonia amb Montevideo en direcció est; la ruta 21 connecta la ciutat amb el nord del país, incloent-hi el Parc Anchorena a 30 km, i Fray Bentos. També hi ha un petit aeroport que rep trànsit aeri regional. Existeix un projecte per incrementar els vols amb Buenos Aires (es va desenvolupar en el passat) i amb altres ciutats de l'Uruguai.
Representació diplomàtica
La República Argentina té un consolat general a Colonia del Sacramento.
Vegeu també
Invasions britàniques del Riu de la Plata
Llista del Patrimoni de la Humanitat d'Amèrica
Referències
Enllaços externs
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons (Galeria)
Commons
Commons (Categoria) enllaç=d:Q56064
Categoria:Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata
Segle XV
1415–1640 Ceuta
1458–1550 Alcácer Ceguer (El Qsar es Seghir)
1471–1550 Arzila (Asilah)
1471–1662 Tànger
1485–1550 Mazagan (El Jadida)
1487– meitat del segle XVI Ouadane
1488–1541 Safim (Safi)
Segle XVI
1505–1769 Santa Cruz do Cabo de Gué (Agadir)
1506–1525 Mogador (Essaouira)
1506–1525 Aguz (Souira Guedima)
1506–1769 Mazagan (El Jadida)
1513–1541 Azamor (Azemmour)
1577–1589 Arzila (Asilah)
Àfrica subsahariana
Segle XV
1455–1633 Argüin
1470–1975 São Tomé1
1474–1778 Annobón
1478–1778 Fernando Poo (Bioko)
1482–1637 Elmina (São Jorge da Mina)
1482–1642 Costa d'Or
1496–1550 Madagascar (part)
1498–1540 illes Mascarenyes
segle XVI
1500–1630 Malindi
1500–1975 Príncipe1
1501–1975 Àfrica Oriental Portuguesa (Moçambic)
1502–1659 Santa Helena
1503–1698 Zanzíbar
1505–1512 Quíloa (Kilwa)
1506–1511 Socotra
1557–1578 Accra
1575–1975 Àfrica Occidental Portuguesa (Angola)
1588–1974 Cacheu2
1593–1698 Mombasa (Mombasa)
Segle XVII
1642–1975 Cap Verd
1645–1888 Zigüinchur
1680–1961 São João Baptista de Ajudá
1687–1974 Bissau2
Segle XVIII
1728–1729 Mombasa (Mombasa)
1753–1975 São Tomé i Príncipe
Segle XIX
1879–1974 Guinea Portuguesa
1885–1975 Congo Portuguès (Cabinda)
1 Part de São Tomé i Príncipe des de 1753.2 Part de Guinea Portuguesa des de 1879.
Àsia occidental
Segle XVI
1506–1615 Gamru (Bandar Abbas)
1507–1643 Sohar
1515–1622 Illa d'Ormuz (Ormus)
1515–1648 Kuriyat
1515–? Kalhat
1515–1650 Muscat
1515?–? Barka
1515–1633? Julfar (Ras al-Khaimah)
1521–1602 Bahrain (Illa d'al-Muharraq i al-Manama)
1521–1529? Katif
1521?–1551? Tarut
1550–1551 Katif
1588–1648 Matrah
Segle XVII
1620–? Khor Fakkan
1621?–? As Sib
1621–1622 Qeshm
1623–? Libedia
1624–? Kalba
1624–? Madhah
1624–1648 Dibba Al-Hisn
1624?–? Bandar-e Kong
Todas las fotos que se ven en este sitio web son propiedad de sus propietarios. Al hacer clic en el nombre del autor por encima de lo llevará a la página original para la foto dada donde se puede comprobar la información de copyright del autor.
Algunas fotos se proporcionan a través de Flickr, 500px, Instagram y otras APIs abiertos en plena conformidad con los términos y condiciones apropiadas.