Mesoamerican sites a Comalcalco

Comalcalco (zona arqueològica)

14,262 persones han estat aquí
8.6/10
link=Comalcalco
300x300px
Ubicació
EstatMèxic
Estat federatTabasco
MunicipiComalcalco
<mapframe align="right" frameless="1" height="300" latitude="18.27944444" longitude="-93.20111111" width="300" zoom="9">[{"properties":{"title":"geomask1","fill-opacity":0.2},"type":"ExternalData","service":"geomask","ids":"Q12907186"},{"features":[{"type":"Feature","geometry":{"coordinates":[-93.20111111,18.27944444],"type":"Point"},"properties":{"marker-size":"small","title":"Comalcalco (zona arqueològica)","marker-symbol":"marker","stroke-width":5,"marker-color":"FF0000"}}],"type":"FeatureCollection"}]</mapframe>
 18° 16′ 46″ N, 93° 12′ 04″ O / 18.27944444°N,93.20111111°O / 18.27944444; -93.20111111
Tipus Jaciment arqueològic
link=d:Q12907186

Mapa de la zona arqueològica Recreació digital de la plaça Nord vista des de l'Edifici IIIC. Al fons s'aprecia el Temple I, a la dreta es localitzen els Temples II i IIA i a l'esquerra els Temples III i IIIA Recreació digital de la plaça Nord des del cim del Temple I. En l'extrem superior dret s'aprecia la Gran Acròpoli i el Palau. En aquesta plaça es realitzaven grandiosos esdeveniments de dedicació i activitats rituals amb ofrenes de sang Désiré Charnay, primer explorador europeu de la ciutat maia de Comalcalco Comalcalco (del nàhuatl: Comalli-Calli-Co, que significa: "Casa dels comals") és un lloc arqueològic de la civilització maia del municipi de Comalcalco, a l'estat mexicà de Tabasco, a 60 km de Villahermosa. El seu nom original era Joy Chan, que significa en maia: "Cel Envoltat".

Les ruïnes constitueixen una necròpoli del període clàssic maia (del s. I ae al IX de) construïda amb maons i estuc de petxina de crassostrea. Aquest lloc es considera el més occidental de la cultura maia, i es desenvolupà entre els anys 700 ae i 900 de.

El jaciment de Comalcalco és a l'àrea central de la Chontalpa, en la ribera est del riu Seco, entre els vestigis del que fou una immensa selva tropical. La característica més notable de Comalcalco és l'ús de maons en les seues construccions, per la nul·la presència de materials petris a la regió, a més de ser el lloc maia més allunyat cap a l'oest.

L'assentament amerindi abasta una superfície de 7 km², on són els grups arquitectònics, entre els quals destaquen els basaments erigits amb cossos de terra compactada revestits amb un aplanat de calç de petxina de cassostrea, així com construccions de maçoneria. Els edificis es decoraren amb modelatges d'estuc, pintats de colors com roig, blau, verd, groc i negre, de manera que els maons no eren visibles.

Al juny de 2011, l'Institut Nacional d'Antropologia i Història (INAH) informà del descobriment del que podria ser el primer cementeri maia, en trobar un total de 116 enterraments funeraris amb més de mil anys d'antiguitat, localitzats en tres monticles de terra en una extensió de 220 m² a la perifèria d'aquesta ciutat maia.

Al novembre de 2011, l'Institut Nacional d'Antropologia i Història de Mèxic (INAH) indicà la troballa d'una segona inscripció maia anunciant la seua famosa profecia de la fi d'una era del calendari maia, en la mítica data del 21 de desembre del 2012, en una peça coneguda des d'ara com el “Maó de Comalcalco”.

A Comalcalco s'han trobat tres tombes i 14 enterraments funeraris, dels quals 7 eren dins d'urnes fetes de fang, així com el panteó descobert a la perifèria de la ciutat amb 116 enterraments.

El nom

Gràcies al glif emblema trobat, ara se sap que el nom originari de la ciutat era Joy Chan', que prové de l'idioma maia i significa 'Cel Envoltat o 'Cel Enrotllat'. El nom actual de Comalcalco se li donà perquè quan tribus d'origen nàhuatl arribaren a la zona, la ciutat de Joy Chan estava ja deshabitada, i com la paraula maó no la coneixien, el més semblant que van trobar per descriure els edificis fets de rajola fou "comal", i l'anomenaren "Comalli-Calli-Co", que significa: "Casa dels comals".

Descobriment

Litografia del francés Désiré Charnay quan descobrí Comalcalco el 1880 Désiré Charnay donà a conéixer el lloc després de la seua estada del 12 al 22 de setembre de 1880, i publicà alguns articles en la North American Review entre 1880 i 1882, així com el seu llibre Els anciennes villes du Nouveau Monde el 1885. Charnay també elaborà un mapa del que anomenà Monticle principal, i que hui és conegut com l'Acròpoli, on localitzà el Palau, els temples 4 i 5, que ell identificà com "torres semblants a les de Palenque", així com altres dos monticles més.[4]

De llavors ençà, visitaren Comalcalco molts viatgers com Frans Blom i Oliver La Farge, al 1925. Tot i que el 1892 s'hi feren algunes excavacions, fins al 1956 no començaren les recerques a càrrec d'especialistes mexicans i nord-americans com: Ekholm, Román Pinya Chan, Andrews i Peniche. Una altra litografia del descobriment de Comalcalco, realitzada per Désiré Charnay al 1880

Exploracions

Pedro Romero Torres 1892

Pedro Romero hi feu les primeres excavacions quan el francés Désiré Charnay el descobrí al 1880. Els treballs de Romero se centraren en la base de la Gran Acròpoli el 1892. Els resultats d'aquests treballs arqueològics foren fonamentals perquè revelaren l'existència de dos tipus de sistemes de construcció en l'arquitectura monumental, el més antic elaborat amb basaments de terra compactada, recoberts amb aplanats de morter (fet de calç de petxina cremada). Sobre aquests cossos s'alçaren temples i estructures habitacionals però amb maçoneria de maó, la qual cosa constitueix un segon sistema constructiu, més tardà.

Dissortadament, les imatges que il·lustraven el treball de Romero es perderen quan li furtaren un maletí a la ciutat de Puerto México, Veracruz.

Expedició de Frans Blom i La Farge 1925 Tomba dels Nou senyors de la nit, descoberta per Blom i La Farge el 1925 El 1925 arribaren a Comalcalco l'arqueòleg Frans Blom i l'etnòleg Oliver La Farge. A aquests investigadors es deu l'elaboració del primer plànol de l'àrea central que incloïa la plaça Nord, així com inèdites preses fotogràfiques i litografies dels edificis de la Gran Acròpoli. Correspon també a aquests científics el descobriment d'una cripta funerària, anomenada Tomba dels nou senyors de la nit a causa del nombre de personatges representats. Aquestes escultures modelades en estuc contenien uns cartutxos glífics amb el nom de les persones que formaven part del seguici del Kujjul Ajaw o 'Diví Senyor' allí soterrat. Les descripcions d'aquests treballs s'editaren en el llibre Tribus i temples, del 1926.

Els treballs de Gordon Ekholm i Edwin Litman, 1956-1957

El 1956 n'hi arribaren procedents del Museu d'Història Natural de Nova York. Els investigadors excavaren el costat sud del Temple VII, i hi descobriren la façana principal d'un edifici amb cossos esglaonats i decorats amb mascarons i figures fetes d'estuc.

Els treballs de Román Piña Chan, 1960

El Dr. Román Piña Chan feu una excavació arqueològica a la façana sud del Temple VI. Durant aquesta recerca es recuperà l'escultura arquitectònica que representa el Déu Kinich Ajaw, així com el rostre d'un personatge barbut amb una banda frontal decorada amb esferes de cotó, hui exhibida a la sala maia del Museu Nacional d'Antropologia i Història de Ciutat de Mèxic.

Per tal de protegir la cripta funerària descoberta per Blom i La Farge, tancaren la volta de la tomba, que havia quedat exposada des del 1925.

Els treballs de George F. Andrews, 1966

Fins a mitjan s. XX, Comalcalco era reconegut pel seu particular sistema constructiu de maçoneria de rajola, així com pels tres edificis funeraris. L'extensió del lloc i la seua conformació eren una incògnita. Gràcies als treballs del 1966 de George F. Andrews i el seu equip procedents de la Universitat d'Oregon, es feu el primer plànol topogràfic de l'assentament, que revelà que l'àrea principal tenia una extensió de 72 hectàrees. Una de les set urnes funeràries descobertes per Francisco Cuevas i Mario Pérez-Campa al 1991 Es publicà llavors el primer llibre dedicat al lloc arqueològic de Comalcalco, titulat Comalcalco, Tabasco, Mèxic, An Architectonic Survey, el qual incloïa més d'una dotzena de plànols topogràfics, dibuixos, fotografies i un interessant text que ressaltava la importància del jaciment.

Els treballs de Ponciano Salazar Ortegón, 1972-1982

Ponciano Salazar, durant deu anys excavà i feu una conservació intensiva de quatre temples de la plaça Nord, i de tres de les construccions palatines de la Gran Acròpoli. Durant aquesta temporada, és quan s'aplegà la major part de la col·lecció de maons gravats.

Els treballs de Francisco Cuevas i Mario Pérez, 1991

El 1991, els arqueòlegs Francisco Cuevas i Mario Pérez-Campa excavaren i alliberaren el Temple IIIA de la plaça Nord. Gràcies a això, es pogué consolidar l'edificació de la seua part més antiga feta de nuclis de terra i recobriment d'estuc. Durant aquest procés, es descobriren catorze enterraments humans, dels quals set havien estat col·locats dins de grans urnes funeràries fetes de fang.

Història

Comalcalco és un assentament amerindi edificat i habitat pels maies chontals, que tingué el seu apogeu entre l'any 800 ae, és a dir, cap al final del període preclàssic (200-850 ae) i els inicis del clàssic (850 de). La ciutat sorgí alhora que Palenque i Yaxchilán. Les primeres evidències d'ocupació, però, corresponen a poblats costaners de pescadors i conreadors durant el període preclàssic. Estructura 5. S'hi aprecien dues èpoques constructives: la primera de terra i estuc i la segona de maó a la part superior A Comalcalco es distingeixen dues èpoques constructives. La primera, a partir del preclàssic superior, s'inicia l'edificació de construccions de terra amb recobriments d'estuc.[5] La segona època es dona durant el període clàssic tardà, quan s'inicia l'apogeu del lloc, amb construcció d'edificis de rajola i estuc, que s'edificaren sobre les antigues construccions de terra.

Període preclàssic (2000 ae-250 de)

Les primeres evidències d'ocupació corresponen a poblats costaners de pescadors i llauradors durant el període preclàssic. Davant la manca de pedra, els pobladors de l'època preclàssica usar terra com a material de construcció per als basaments piramidals, i fusta i fulles de palmal en la construcció de parets i teulades des de l'inici de l'ocupació humana, cap al 800 ae i fins al s. VII de.

A partir del preclàssic superior s'inicia l'edificació de construccions de terra amb recobriment d'estuc. Cap al 600 ae Comalcalco ja era una població ben estructurada.

Període clàssic (250 de-909 de)

A partir del 250 de, els maies de Comalcalco començaren a construir amb maons de fang cuit units amb argamassa de calç i arena. Fabricaven la calç coent grans quantitats de petxines provinents de la llacuna de Mecoacán i altres llocs propers. Només llavors fou possible construir els temples amb voltes i cresteries que caracteritzen l'arquitectura maia.

En decaure el senyoriu de Comalcalco, a mitjan s. VI de, el tribut passà als nous governants assentats a Tortuguero. Balam A Jaus, senyor de Tortuguero, nomena el seu fill com a nou governant a Comalcalco. Entre els anys 800 al 900 de, les ciutats maies de les terres baixes del sud de Mesoamèrica entraren en un procés de declivi i s'abandonaren poc després. N'hi ha distintes teories sobre la causa: un canvi climàtic que originaria sequeres, inundacions i falta d'aliments, rebel·lió camperola, malalties i epidèmies o col·lapse de les rutes comercials.

Descripció del lloc

Edificis de la plaça Nord. Edificis de la Gran Acròpoli L'arquitectura de Comalcalco és un exemple del tipus de construcció maia que s'expandí per la plana costanera de Tabasco durant el període clàssic. La característica que els fa únics és que els edificis són fets de rajola, i això els dona un aspecte diferent als d'altres llocs que mostren construccions amb pedra.[9]

L'alt desenvolupament tecnològic dels arquitectes maies és evident amb el descobriment d'una intricada xarxa de canonades de fang per drenar l'àrea. Una particularitat interessant dels materials amb què feren els edificis és que els maons utilitzats mostren, en una de les seues cares, diversos motius decoratius, amb dissenys antropomorfs, zoomorfs, epigràfics, simbòlics, geomètrics o arquitectònics. Les peces són decorades amb incisió, pintura o modelatge.

Estructura 1

Estructura 1 Aquesta estructura es compon de dues cambres paral·leles de maçoneria, construïdes sobre una banqueta i orientades de sud a nord. Les parets conserven encara restes de pigment roig. La façana principal amb pòrtic és a l'oest i mira cap a un passadís que la comunica amb el Palau. Té també una altra petita entrada amb una curta escalinata que dona al nord on se situa l'Estructura 4. A la cambra frontal hi ha un nínxol i diversos murs divisoris, relacionats potser amb les activitats domèstiques de les famílies que residien a la Gran Acròpoli.

Entre les Estructures 1 i 2 es troba en un nivell inferior un espai, al qual s'accedeix per dos esglaons. Aquest recinte enfonsat o Estany està connectat a una urna de fang de grans dimensions, que té una petita perforació a la base perquè l'aigua continguda vessara a l'"Estany". La funció d'aquest element devia ser ritual per a la població resident, a més, probablement, de gran utilitat per refrescar l'ambient càlid que predomina en la regió durant la major part de l'any.

En aquest edifici hi ha diversos cossos en talús superposats i etapes constructives anteriors, en què s'emprava també la terra. En una d'aquestes subestructures, encara s'observa una estructura cúbica anomenada "dau" que podria ser un pedestal per col·locar encensers o torxes. Al cim d'aquest edifici, hi ha diversos pisos d'estuc superposats, i minúscules plataformes de maons, que potser serviren per col·locar pals de fusta. El sostre es faria amb materials peribles. Al capdavant de l'Estructura, hi ha un petit altar sobre el qual es trobaren molts grans de fang, a més d'un petit embalum recobert amb estuc pintat de blau.

La Tomba dels Estucs o dels Nou Senyors de la Nit

Tomba dels Estucs o dels Nou Senyors de la Nit Se situa al sud-est del Palau, fa 3 per 3 m i l'alçada aproximada és de 2,8 m. Es considera la més important de les tres descobertes fins ara a Comalcalco, i és semblant en distribució i proporcions a la tomba del Temple IV; aquesta, però, ha perdut la major part del temple superior, i només se'n conserva el basament i la cambra funerària. A les parets de dins hi ha distribuïts nou personatges en relleu d'estuc, que tenien inscripcions jeroglífiques associades a ells.

Temple V

És un edifici prou derruït que es troba a 8,50 m a l'oest de l'extrem sud del Palau i orientat al nord, semblant a l'estructura del Temple IV; és un basament amb un temple a la part superior, format per un vestíbul, un santuari i una tomba a l'interior, l'entrada de la qual se situa en un passadís obert al centre de l'escala del basament,[25] i antigament aquesta entrada estava tapada per l'escalinata.

Temple VI o Temple del Mascaró

Temple VI o Temple del Mascaró i Temple VII o de les Figures Sedents Aquest edifici denominat Temple 4 per l'explorador Frans Blom i Basament del Mascaró per Piña Chan, correspon al Temple VI d'Andrews i està situat en la prolongació nord-oest de la Gran Acròpoli.[25] S'ubica en una espècie de braç sobre el qual també s'alineen altres estructures denominades Temple VII i Temple VIII per Andrews.

Fa 15 m de front per 12 m d'ample i té una alçada de 10,50 m. Presenta dues èpoques constructives: la més antiga s'aprecia en la cara corresponent a la façana principal i és de l'època constructiva més antiga de Comalcalco.[26] És un basament esglaonat de tres cossos, dels quals l'inferior és més baix que els altres dos. Sembla una espècie de banqueta interrompuda per l'escalinata central, limitada per cabirons: a la base té un mascaró que està relacionat amb el Déu Solar.[26]

La segona època constructiva del temple és la de maó i hi corresponen els tres cossos esglaonats, segons pot observar-se en les cares nord, est i oest; a aquesta època també correspon el Temple superior que descansa sobre un baix sòcol la façana del qual mira cap al sud.[27] El Temple té la mateixa distribució que els altres anteriors: un vestíbul i un santuari, al centre del qual hi ha un altar. El sostre d'aquestes dues cambres degué ser de volta maia com la del Palau.[27]

Temple VII o Temple de les Figures Sedents

El Mascaró situat al Temple VI Relleu d'estuc al Temple de les Figures Sedents Denominat Temple de les Figures Sedents per Ekholm, se situa al costat oest del Temple del Mascaró i la seua façana principal mira cap al sud, dirigint-se cap a la plaça de la Gran Acròpoli. És un monument semblat al Temple VI però de dimensions més grans, on conviuen també dues èpoques constructives. La més antiga, que s'observa al costat sud, és un basament esglaonat amb dos cossos baixos inclinats i un tercer de més alçària. Al centre té una escala: els dos primers esglaons sobreïxen del llenç del basament. El temple fa 17 m de front, 15 m d'ample i una alçada de 4,50 m. Sobre el costat nord, té tres cossos esglaonats amb vestigis d'un altar que conserva restes d'un personatge modelat en estuc.[28]

El Popol Naah

Aquesta construcció situada al cim de la Gran Acròpoli té una banqueta que mostra una escena modelada en estuc, amb la representació d'un conjunt de bandes que simbolitzen l'"estora reial" sobre les quals es troba el bec d'un zopilot negre amb un gra al bec, a més de tres personatges asseguts. S'ha trobat una gran quantitat de restes dels animals que servien d'aliment i amb els ossos dels quals s'elaboraven objectes ornamentals i instruments musicals. Tot això suggereix que les activitats que es realitzaven ací estaven lligades a la música, la dansa i l'oració, i que es duien a terme pels ajk'ubuum i els sajal.

Plaça Sud-oest

Aquest espai limita al nord amb la plataforma que sustenta l'estructura 6; a l'est pel Temple IV; i a l'oest per l'estructura 5. Sota el pis d'aquesta plaça, enfront del Temple IV es trobà un enterrament múltiple, en el qual destacava la presència d'ossos encreuats, deixalles de talla d'obsidiana i objectes de petxina i caragol. Tot això devia relacionar-se amb algun ritual fet a l'edifici. Damunt, sobre el pis, hi ha dues pedres semicirculars col·locades a la part mitjana de l'escalinata del Temple IV; aquests elements, juntament amb el crani encastat al Temple I i el fragment d'estela localitzat prop del monticle de La Palmera, són els únics exemples d'escultura en pedra localitzats fins ara al lloc.

Les estructures 5 i 6 són espais d'un sola sala fets de maçoneria, que degueren servir d'habitacions del grup dominant, tot i que no depassen els 10 m² de superfície ocupable. Aquestes construccions estaven decorades amb personatges fets d'estuc.

Acròpoli Est

Sistema de drenatge en la Gran Acròpoli Pot considerar-se com una versió de menor grandària de la Gran Acròpoli, tot i que a ull nu no s'observen edificis de maçoneria. Sembla que aquest grup guarda certa relació amb el conjunt de la plaça Nord i l'orientació del conjunt també està relacionada amb els punts cardinals.[20]

Sistema de drenatge

Les edificacions monumentals com la Gran Acròpoli incloïen xarxes de drenatge que passaven sota tota la ciutat. Aquest sistema de drenatge es feu amb cilindres elaborats amb materials propis de la zona com argila; amb aquestes canonades es va crear un sistema de drenatge profund per evacuar les deixalles i l'aigua de pluja.

Cementeri

Un dels enterraments funeraris descoberts a la zona arqueològica de Comalcalco El 28 de juny de 2011, l'Institut Nacional d'Antropologia i Història publicà el descobriment del que sembla ser el primer cementeri maia conegut fins ara, en trobar un total de 116 enterraments amb més de mil anys d'antiguitat. Aquests es trobaren en tres monticles de terra amb una superfície de 220 m² situats en la perifèria de la zona arqueològica.

Els arqueòlegs trobaren 66 cossos dipositats en urnes funeràries amb dimensions de 35 a 75 cm d'alt i de 35 a 80 cm de diàmetre, i els 50 cossos restants encerclaven els primers, la qual cosa permet deduir que els primers podrien ser individus de l'elit maia, i els segons els seus acompanyants. En alguns esquelets localitzats dins les urnes, es poden apreciar deformacions cranials, així com llimadures i incrustacions de jade en peces dentals, la qual cosa significa que aquestes persones pertanyien a un estrat social alt.

28 dels enterraments funeraris es trobaren en perfecte estat de conservació, a causa que a més d'haver estat a una profunditat de 2 m es van trobar en una base de petxina i coberts amb calç, la qual cosa, en barrejar-se amb l'aigua, formà una pasta que es va adherir als ossos, i donà com a resultat una major conservació de les ossades.

A Comalcalco s'han trobat tres tombes i 14 enterraments funeraris, dels quals 7 es trobaven dins d'urnes fetes de fang, així com el panteó descobert a la perifèria de la ciutat, amb 116 enterraments.

Déus dels maies de Comalcalco

Els maies chontals de Comalcalco retien culte a diversos déus, entre els quals es trobaven Chak (déu de la pluja), Kinich Ahau (déu del sol), Kisin (la mort), Ixchel (la Lluna) i Ek Chua (del comerç). Aquests i altres déus es representaren en rajoles, atuells, modelats d'estuc o figuretes. Se'ls retia culte cremant resines en encensers, a més d'altres rituals.

El maó de Comalcalco

Al novembre de 2011, un butlletí de premsa de l'Institut Nacional d'Antropologia i Història de Mèxic (INAH) esmenta la troballa d'una segona inscripció maia anunciant la seua famosa profecia, en una peça coneguda d'aleshores ençà com el Maó de Comalcalco, que vindria a sumar-se al Monument 6 de Tortuguero de Macuspana per anunciar el nou canvi d'era quan concloga el compte llarg del calendari maia de 5.125 anys, 13 baktunes, això és, la mítica data del 21 de desembre del 2012. El portaveu de l'INAH remarcà que el fragment de la inscripció ha estat estudiat extensament per experts i actualment es manté fora de l'abast del públic. Molts d'aquestes rajoles foren "gravades" pels artesans maies, que hi reproduïren infinitat de figures.

Aquests maons es col·locaren de manera que els gravats no foren visibles des de fora dels edificis, ja que els dibuixos quedaven ocults per la mescla d'estuc que unia les rajoles en les construccions.

El descobriment d'aquests gravats a les rajoles es va realitzar en explorar els enderrocs de les construccions esfondrades, la qual cosa permeté observar els gravats fets als envans.

En l'actualitat s'han descobert un total de 4.601 rajoles gravades,[36] s'han identificat alguns temes dels dibuixos realitzats, i s'han classificat en grups.

Representacions humanes

Les representacions humanes hi són molt variades: inclouen des de dibuixos de personatges ricament abillats, fins a mers esbossos de cossos humans realitzats com una caricatura. Es representen rostres, peus i mans, així com figures de cos complet i en diverses posicions: seguts, dempeus, caminant, de front o de perfil, figures femenines, homes amb tocat, orelleres i braçalets, així mateix, també hi ha subjectes nus en posició sedent amb deformació craniana.[37]

Representació d'animals

Ací es representen primats i rosegadors desdentats i cèrvids; alguns estan parats o seguts; sovint en destaquen algunes parts del cos com cues, potes, ulls, nas, boca i orelles. Certs exemplars porten adorns al cos o al cap. Dins dels rosegadors figuren rates de muntanya i conills de formes i postures diverses.[38] Representacions d'animals Éssers fantàstics

Són figures que mostren animals humanitzats i persones amb atributs zoomorfs o que duen disfresses o màscares; també hi ha rostres de deïtats, d'esquelets en moviment i animals molt estilitzats.[39]

Representacions arquitectòniques

L'arquitectura de Comalcalco apareix representada també als gravats d'algunes rajoles usades als edificis: temples amb cresteria, cases o simplement elements arquitectònics aïllats. Actualment les crestes dels edificis han desaparegut, però en les rajoles és molt representativa.[11]

Glifs

Aquests símbols són freqüents als maons. S'hi representen sobretot dates calendàriques en els quals el glif que representa el nom d'un dia s'acompanya d'un numeral. Encara que els nombres al calendari maia no sobrepassen el 13, a Comalcalco és possible trobar representacions de nombres més grans. La qualitat en l'execució dels glifs és molt variada, i hi ha des de traços molt acurats fins a dibuixos d'aparença infantil. N'hi ha també representacions de glifs en sèrie, i alguns altres semblen ser representacions de monuments amb inscripcions.[40]

Temes geomètrics

Són els més nombrosos i variats. Se'n poden trobar des de línies simples fins a polígons de gran complexitat. Molts dissenys estan decorats a l'interior o exterior amb altres formes geomètriques. Hi ha representacions de línies i bandes, cercles, línies i bandes encreuades, greques, triangles, reticles, quadres i rectangles, escaires, ventalls i creus.[41]

Farcells Maó gravat localitzat al pis d'una construcció al Palau Són peces en què es plasmaren formes semblants als "farcells" que actualment es teixeixen en diverses comunitats de Tabasco, fets amb una planta aquàtica anomenada Pop que només es coneix entre els pobles chontals. El disseny col·locat de manera diagonal s'assoleix amb la tècnica d'"impressió", tot i que s'hi trobaren dos envans el gravat dels quals d'aquesta figura es feu amb la tècnica d'"incisió".[42]

Fibres entrellaçades

Són bandes en forma de "ics", que toquen les quatre cantonades de la rajola després de formar un entramat senzill al seu centre. Les bandes estan decorades amb curtes línies incises sobre la vora com si es representaren dues branques o dues cordes. També n'hi ha una altra representació que consta d'una sola banda enrotllada a manera de "cordó" i és un element més conegut en la iconografia maia.[43]

Miscel·lània

Són dibuixos impossibles d'identificar per la seua grandària o a causa de l'erosió. Hi ha rajoles amb taques o bandes irregulars que no encaixen dins de les altres classificacions.[44]
Imatges dels maons de Comalcalco
150x150px 150x150px 150x150px 150x150px 150x150px 150x150px
Representacions d'animals Representacions d'éssers fantàstics Representacions de glifs Tortugues Temes geomètrics Miscel·lània

Museu de lloc

Façana del Museu de Lloc de la zona arqueològica de Comalcalco El museu de lloc s'inaugurà al juny de 1984 i fou reinaugurat el 8 d'octubre de 1994 amb el concepte museogràfic dels arqueòlegs Román Piña Chan, Ricardo Armijo Torres i Mario Pérez Campa.

Conté una sala permanent amb 16 vitrines temàtiques que exhibeixen els vestigis arqueològics de la cultura maia-chontal: són peces i escultures manufacturades en argila, pedra, petxina, caragol, os i metall.

En el museu s'exposa, en forma breu i pràctica, la història de Comalcalco durant l'època precolombina. Aquest museu tingué com a antecedent una col·lecció de peces arqueològiques reunida pel professor Rosendo Taracena i els seus alumnes a la primeria del s. XX. Més tard, Carlos Pellicer Cámara guardà la col·lecció, en la qual sobreeixia una gran quantitat de rajoles decorades.

Remodelat al 2011, el museu ofereix una moderna museografía i presenta més de 400 peces arqueològiques del món maia trobades durant dècades, des del seu descobriment fa 130 anys, entre les quals destaquen 50 maons gravats.

El museu exhibeix part del text epigràfic maia més llarg trobat fins hui a Tabasco, inscrit en glifs maies al s. VIII, sobre la diminuta superfície d'un agulló de cua de rajada, que formava part de l'aixovar funerari del yajaw k´ahk´, "Senyor de foc", Aj Pakal Tahn. Conjuntament amb altres símbols inscrits en arracades de petxina, el text suma 260 jeroglífics i relata 14 anys de la vida d'aquest sacerdot; aquesta ofrena es descobrí el 1998, a la façana sud dels Temples II i IIA de la plaça Nord de la zona arqueològica, juntament amb altres 24 espines, també amb inscripcions, i altres objectes de caràcter ritual. També s'hi poden apreciar exemples d'ofrenes, aixovars i urnes funeràries, amb un enterrament dins d'una d'elles.
Imatges del Museu de Lloc de Comalcalco
150x150px 122x122px 150x150px 120x120px 150x150px
Ofrena funerària trobada a la zona arqueològica Cap de dona elaborada en estuc Mascaró en estuc que adornava els temples Mascaró en estuc Mascaró que adornava els temples
150x150px 120x120px 150x150px 138x138px 150x150px
Agulló de cua de rajada, gravat, que formava part de l'aixovar funerari de Aj Pakal Tahn Cap maia amb deformació craniana Caragol usat per crear sons musicals o de guerra Caps d'estuc decoraven els temples Vasos de fang

Referències

Enllaços externs

Vegeu també

Principals zones arqueològiques de Tabasco

110px
Comalcalco
110px
La Venta

Zona arqueològica Cultura Municipi

110px
Pomoná
110px
Moral Reforma

1 Comalcalco Civilització maia Comalcalco
2 Pomoná Civilització maia Tenosique
3 Moral Reforma Civilització maia Balancán
4 San Claudio Civilització maia Tenosique
5 Santa Elena Civilització maia Balancán
6 Tortuguero Civilització maia Macuspana
7 Panhalé Civilització maia Tenosique
8 La Venta Civilització maia Huimanguillo
9 Malpasito Etnia zoque Huimanguillo
  • Tabasco.
  • Mesoamèrica.
  • Cultura maia.
  • Governants de Tabasco.

Bibliografia

  • Álvarez Aguilar, Luis Fernando. Instituto de Cultura de Tabasco. Los ladrillos de Comalcalco. 1ra.. Villahermosa, Tabasco.: Gobierno del Estado de Tabasco, 1990. ISBN 968-889-121-5. 
  • Álvarez, José Rogelio. Instituto de Cultura de Tabasco. Diccionario Enciclopédico de Tabasco. 1ra.. Villahermosa, Tabasco: Gobierno del Estado de Tabasco, 1994. ISBN 968-889-258-0. 
alt= A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Comalcalco (zona arqueològica)

Categoria:Jaciments arqueològics d'Amèrica Categoria:Civilització maia Categoria:Història de Mèxic


Envieu un comentari
Consells i suggeriments
Organitzar per:
Eduardo Suarez
16 de diciembre de 2014
El mejor municipio de Tabasco para vivir aunque la gente es muy chismosa jajajs
Israel Laguna
7 de diciembre de 2011
En la calle de Benito Juarez frente a la catedral hay un lugar de quesadillas muy bueno, casi frente al hsbc, un refugio para los capitalinos que no queremos mas panuchos en Tabasco.. jaja.
Gibran Camero
29 de junio de 2013
Definitivamente el mejor municipio ir puede tener Tabasco.. Excelente lugar para vivir :)
Genesis Juanita Rodriguez Zarate
26 d'october de 2013
Comalcalco♥ un bonito lugar..
Angel Velazquez
22 d'agosto de 2013
Lo mejor de lo mejor son los raspados jarochos de la calle Juárez a lado d azúcar moreno
Ricardo Sánchez leon
21 de diciembre de 2013
Es mi rancho, que puedo decir, es maravilloso
Carregueu més comentaris
foursquare.com
Ubicació
Mapa
Direcció

Obtenir adreces
Referències

Comalcalco a Foursquare

Comalcalco (zona arqueològica) a Facebook

City Express Paraiso

a partir de $44

Crowne Plaza Villahermosa

a partir de $60

Holiday Inn Express Paraiso - Dos Bocas

a partir de $54

Hampton Inn & Suites by Hilton Paraiso

a partir de $41

Hotel Madan Cárdenas

a partir de $37

Holiday Inn Express Villahermosa

a partir de $48

Llocs recomanats a prop

Veure tot Veure tot
Afegir a la llista de desitjos
He estat aquí
Visitat
Comalcalco (zona arqueològica)

link=Comalcalco

Afegir a la llista de desitjos
He estat aquí
Visitat
La Venta

__DISAMBIG__

Afegir a la llista de desitjos
He estat aquí
Visitat
El Chichón

El Chichón, also known as El Chichonal, is an active volcano in

Afegir a la llista de desitjos
He estat aquí
Visitat
Chiapas Bridge

The Chiapas Bridge ('Puente Chiapas') was inaugurated in December

Afegir a la llista de desitjos
He estat aquí
Visitat
Palenque

Palenque és un lloc arqueològic maia situat prop del riu Usumacinta a

Afegir a la llista de desitjos
He estat aquí
Visitat
Temple de les Inscripcions

El temple de les Inscripcions o temple I és un temple funerari

Afegir a la llista de desitjos
He estat aquí
Visitat
Cascades Agua Azul

L'àrea de protecció de flora i fauna de les cascades Agua Azul, és un

Afegir a la llista de desitjos
He estat aquí
Visitat
Toniná

Tonina (Toniná in the Spanish language) is a pre-Columbian

Atractius turístics similars

Veure tot Veure tot
Afegir a la llista de desitjos
He estat aquí
Visitat
Dzibilchaltún (zona arqueològica)

Dzibilchaltún és un lloc arqueològic maia, situat en l'estat me

Afegir a la llista de desitjos
He estat aquí
Visitat
Izapa

Izapa is a very large pre-Columbian archaeological site located in the

Afegir a la llista de desitjos
He estat aquí
Visitat
Edzna

Edzná is a Maya archaeological site in the north of the Mexican state

Afegir a la llista de desitjos
He estat aquí
Visitat
Teotihuacan

thumb|Via dels Morts i la Piràmide del SolTeotihuacan és el lloc a

Afegir a la llista de desitjos
He estat aquí
Visitat
Monte Albán

Monte Albán és un lloc arqueològic localitzat a 10 km de la ciutat d'

Veure tots els llocs similars