Coracesium fou una ciutat fortalesa de Cilícia, corresponent a la moderna Alanya.
Unes troballes a una cova propera anomenada Kadrini mostren que estava ocupada ja el paleolític vers 20.000 aC. Estava habitada durant l'Imperi Hitita i portava el nom de Korakasa. Al districte s'ha trobat una tauleta fenícia està datada el 625 aC. Va seguir existint sota frigis i perses. La ciutat és esmentada al Periplus grec del segle IV aC.
Després de la conquesta macedònia fou fortificada. El 323 aC, en el repartiment de Triparadisos, va quedar en mans de Ptolemeu I Sòter. Posteriorment va passar als selèucides .. Fou atacada per Antíoc III el Gran el 199 aC sense èxit. Fou lleial al pretendent selèucida Diodot Trifó (140 aC-138 aC) que la va fer servir de base en les seves revoltes contra Demetri I Soter (161 aC-150 aC) i contra Antíoc VII Sidetes o Evergetes (138 aC-129 aC); Antíoc VII va completar un nou castell i el port que ja havia començat Trifó .
El control selèucida es va afluixar i va esdevenir refugi de pirates cilicis al final del segle II i al segle I aC, de fet la seva capital. A la zona va combatre Marc Antoni l'orador el 120 aC i després Publi Servili Vàtia Isàuric (cònsol el 79 aC) el 78 aC . Fou ocupada per Gneu Pompeu el 67 aC després de la batalla de Coracesium lliurada al port de la ciutat .
Els pobles muntanyesos van iniciar accions de bandidatge al segle IV i van continuar al V (rebel·lió del 404 al 408). En aquest segle i següents fou nominalment part de l'imperi Bizantí però amb un control llunyà i poc efectiu. Fou seu d'un bisbat sufragani de Side de la província de Pamfília Prima.
Al segle VII van arribar les primeres incursions àrabs i es van construir noves fortificacions. La diocesi desapareix el 681. Sant Pere d'Atroa es va refugiar a aquesta ciutat al començament del segle IX fugint de les persecucions iconoclastes.</ref> . Va romandre en mans bizantines fins a la batalla de Manzikert el 1071, data a partir de la qual es van començar a establir tribus de turcmans.