La cova de Voronia, cova de Krúbera-Voronya o cova de Krúbera, entre altres noms (en rus: Крубера-Воронья) és la cova coneguda més profunda de la Terra, localitzada al Caucas occidental. És part del sistema de coves d'Arabika i es troba al massís d'Arabika, als monts de Gagra. Administrativament és en el districte de Gagra de la república autònoma d'Abkhàzia, Geòrgia.
La diferència d'altura de la cova és de 2.149 m. El
anterior rècord de profundidad en 1.710 m s'establí al 2001
per una expedició russoucraïnesa. Al 2004 l'exploració de la
profunditat s'incrementà amb tres expedicions: l'expedició
ucraïnesa depassà la marca de -2.000 m per primera volta en la
història de l'espeleologia. Al 2005, l'equip CAVEX hi trobà una
zona inexplorada, de més fondària, que s'establí en 2.140 m de
profunditat, amb una variació de ±9 m. En aquests
-2.140 m comença la zona negada; al 2010-2012, però, s'hi
establí un nou rècord de baixada en els -2.191 m.
El punt més baix n'és accessible des d'altres dues entrades del
sistema de coves d'Arabika: la cova Kúibyshev i la fossa de
Henrich, situades a la part baixa de muntanya. L'entrada d'altra
cova del sistema, la Berchil, és a 100 m per damunt de la cova
Voronia. S'especula que puga estar-ne connectada amb les altres
tres, cosa que donaria una fondària de -2240 m. Al 2012,
l'equip dirigit per D. Provalov i S. Garcia-Dils creu que el
potencial total de l'avenc pot superar els 2.700 m, perquè hi
ha coves a 150 m per damunt de l'entrada de Voronia i els
experiments efectuats amb traçadors químics demostren la connexió
d'aquesta cova amb surgències localitzades a 400 m sota el
nivell de la mar Negra.
Noms
Cova de Voronia significa 'cova del cérvol' . Un altre
dels noms pels quals es coneix, cova de Krúbera, prové del
geogràf rus Aleksandr
Krúber. Fins a 1983 se la coneixia com a "cova Sibírskaya" (cova
Siberiana) perquè fou estudiada per una expedició formada per
espeleòlegs soviètics procedents de les ciutats siberianes de
Krasnoyarsk, Novosibirsk i Tomsk.
Història de
l'exploració
Els moments més importants de l'exploració d'aquesta cova única
són:
- 1960: la cova fou trobada per exploradors de l'URSS: arribaren
a una profunditat de 180 m.
- 1980: una expedició russopolonesa descobrí tres coves en el
sistema Arabika: la cova Siberiana, la fossa de Henrich i la cova
de Berchil.
- A principis de la dècada de 1980, el Club Kíev explorà la cova
fins als -340 m.
- 1999, en agost, un equip ucraïnés descobrí una finestra en la
cueva a -230 m, que arribava a -700 m amb l'escletxa "No
Kúibyshevskaya" de -490 m.
- 2000, en agost, el mateix equip ucraïnés en continuà
l'exploració fins als -1.200 m.
- 2000, a setembre, els equips UkrSA i MTDE en seguiren fins als
-1.410 m.
- 2001, a gener, els equips UkrSA i CAVEX n'exploraren una
finestra fins als -1.350 m; superant-ne un "sifó", part negada
de la cova, arribaren als -1.430 m; trobaren un pas adjacent
als -1.420 m, i arribaren als -1.740 m.
- 2001, en agost, l'equip UkrSA continuà l'exploració de la part
baixa de la cova (-1.420 m, -1.710 m).
- 2003, a l'agost, els clubs CAVEX i Kíev superaren un "sifó" a
-1.440 m, conegut com a "sifó núm. 1", i baixaren als
-1.660 m.
- 2004, a juliol, l'equip CAVEX continuà fins a trobar-ne un nou
sifó, a -1810 m.
- 2004, en agost, l'UkrSA hi trobà un passadís a -1.660 m, i
troba una galeria a -1.824 m.
- 2004, a octubre, l'UkrSA arribà als -2.080 m, i per
primera volta en la història de l'espeleologia una expedició superà
els -2.000 m en una cova.
- 2005, al gener, l'expedició de CAVEX fou cancel·lada per
l'accident d'un helicòpter que els transportava, sense baixes.
- 2005, a febrer, l'UkrSA superà el sifó dels -1.980 m.
- 2005, a juliol, CAVEX continuà fins als 160 m després del
sifó dels -1.980 m: arribà a -2.140 m. En aquesta expedició
superaren 3 sifons per sota de -2.000 m.
- 2007, a gener, CAVEX n'explorà l'avenc fins a
-2.170 m.
- 2007, a setembre, l'equip UkrSA explorà la cova fins als
-2.191 m.
- 2010, CAVEX Team (entre els quals hi ha tres russos i dos
espanyols, un d'ells el muntanyenc Jesús Calleja amb l'equip del
qual es quedaren aïllats al més fondo de la cova 10 dies) troba
"500 o 600 exemplars d'espècies desconegudes", a -1600 m: la
Schaefferia profundissima, i, a -1980 m, l'exemple de
vida animal a més profunditat del món, el Plutomurus
ortobalaganensis, "una nova espècie d'artròpode de sis potes
i color blanquinós". L'anterior rècord (1986) el tenia, a
-550 m, l'Ongulonychiurus colpus dels Picos
d'Europa, a Astúries.
- 2012, a l'agost: "Towards the Centre of the Earth", expedició
dirigida per Aidas Gudaitis, membre lituà del club d'espeleologia
Aenigma. Els resultats del nivell de l'aigua de mesurament de
2009-2010, recollits durant aquesta expedició mostraren que el
nivell de l'aigua havia pujat fins a 228 m sobre l'embornal "Dos
capitans" al juny de 2010. S'instal·laren dispositius de registre
de dades per membres irlandesos de l'expedició prop de l'entrada de
la cova, per registrar les condicions de superfície i permetre la
correlació de dades entre la superfície i les ubicacions
subterrànies.
- 2012, a l'agost, l'expedició internacional d'espeleologia
dirigida per l'ucraïnés Jura Kasjan i composta per 59 personas
d'estats diferents, baté el rècord mundial de profundidad del 2007
en aquesta mateixa cova, amb -2.197 m de profunditat.
L'ucraïnés Gennadiy Samokhin, que ja ho feu al 2007, fou el bus que
hi arribà.
- 2013, L'aventurer Jesús Calleja i el seu equip fracassen en
l'intent de descens a -2.080 m.
Descobriments
A l'agost de 2010, una expedició troba quatre nous tipus
d'artròpodes, dos d'ells els trobats a major profunditat (en terra)
del planeta. Fan entre un i quatre mil·límetres, no tenen ulls ni
pigmentació. L'espècimen trobat a més profunditat, a 1.980 m,
l'han anomenat Plutomurus ortobalaganensis. Els altres tres
es trobaren a menys fondària, i són Anurida stereoodorata (a
70 m de profunditat), Deuteraphorura kruberaensis (a
15 m de profunditat) i Schaefferia profundissima (a
-1.600 m).
Rècords
- L'ucraïnés Gennadiy Samokhin és l'única persona que ha pogut
aconseguir la cota de -2.197 m.
- Saulė Pankienė esdevingué la primera dona a bussejar Kvitochka
col·lector en -1.980 m, i després descendir a l'embornal "Dos
capitans" a -2.140 m.
- A l'octubre de 2004, l'UkrSA hi continuà fins als -2.080 m, i
per primera vegada en la història de l'espeleologia una expedició
superà els -2.000 m en una cova.
Vegeu
també
Enllaços
externs