La cueva de los Verdes és una cova que forma part del tub volcànic situat al nord de l'illa de Lanzarote concretament prop del municipi d'Haría, de les Illes Canàries. Es va formar durant l'erupció del volcà de La Corona fa aproximadament 5000 anys (erupció anterior a la del Timanfaya) quan les laves molt fluides van descendir per sota de les laves més compactes creant així una gran cavitat allargada. El tub té una longitud total de 7 kilòmetres des del volcà Corona fins a la costa, i prolonga el seu recorregut sota el mar en el conegut com a Túnel de l'Atlàntida durant 1500 metres, sent així considerat el túnel de lava més llarg del món (ja que el nivell del mar durant l'última glaciació estava 80 metres per sota del nivell actual).
A la part més propera a la costa del tub volcànic hi ha els Jameos del Agua.
La cova va ser utilitzada pe la població local per refugiar-se dels atacs de corsaris que periòdicament assolaven l'illa, i va rebre el nom de Cueva de los Verdes, degut al fet que la família Verdes era la propietària de les terres en què es trobava la cova.
L'any 1964 es van realitzar intervencions d'il·luminació a l'interior de la gruta per tal que pogués visitada. Des de llavors forma part de la xarxa d'Art, Cultura i Turisme que pertanyen al Cabildo de Lanzarote. En el seu interior compta amb un auditori i racons denominats com la sala de las estetas, la garganta de la muerte o la puerta mora. També s'hi poden trobar estalactites de lava, i línies que indiquen els nivells de lava.
A la cova s'hi troba també el nucli principal de l'estació geodinàmica de Lanzarote.