Bab al-Alan (Porta dels Alans, persa Dar-e Alan; modern Darial o Daryal o Dariel o Daryel) es un pas o congost del Caucas central. Per aquesta zona corre el Terek entre cingles de 1200 a 1500 metres. Inicialment fou conegut com Portes Caucàsiques i més tard va agafar el nom de Porta dels Alans.
Les primeres incursions àrabs al segle VII no hi van arribar. Es esmentada el 724 quan al-Djarrah ibn Abd Allah al-Halami va envair Khazària per aquesta via i l'any següent els alans van pagar la djizya i el kharadj però el 727 Maslama ibn Abd al-Malik va haver d'ocupar el lloc que tornava a estar en mans dels alans, i hi va establir una guarnició en un fortalesa situada sobre un massís rocós, però tot i així el 730 els khàzars van creuar aquest pas i van derrotar a al-Djarrah en una gran batalla ocupant tot seguit Ardabil, retirant-se al final amb un gran botí. En l'expedició de Marwan ibn Muhammad el futur califa Marwan II del 737, va atacar als khàzars simultàniament des de Darial o Daryal (Bab al-Lan o Porta dels Alans) i des de Bab al-Abwad (d'eon va sortir Abu Yazid al-Sulami), i temporalment va dominar el territori fins al Volga però sense intentar una ocupació permanent.
Els àrabs van intentar diverses vegades dominar Darial, com el 758 sota Yazid ibn Usayd al-Sulami, però mai es va desenvolupar com una ciutat de frontera i fortalesa. Al-Masudi diu que al seu temps (segle X) encara hi havia una guarnició àrab dependent de Tbilisi, situada a cinc dies de camí però a traves de territori cristià georgià.