El Palau Nacional dels Invàlids (en francès Hôtel National des Invalides) és un imponent complex arquitectònic francès del segle XVII (1671-1676), situat al setè districte de París, a 400 metres de l'Escola Militar. Creat originàriament com a residència reial per a soldats i militars francesos retirats, invàlids o gent gran, avui hi ha diverses instal·lacions museístiques i religioses, així com diferents serveis i dependències per a antics combatents.
El complex de Les Invalides respon a la voluntat del rei Lluís XIV de França, que va ordenar la seva construcció el 24 de febrer de 1670, amb la intenció que les instal·lacions oferissin refugi als veterans invàlids de guerra que quedaven sense llar. Els plànols són de Libéral Bruant, i la construcció va ser duta a terme per Jules Hardouin-Mansart. La construcció dels edificis principals es va desenvolupar entre el març de 1671 i el febrer de 1674, el conjunt va ser operatiu i va començar a albergar antics soldats a partir del novembre d'aquell any. La construcció de l'església, en canvi, es va haver d'ajornar i va ser completada l'agost de 1706, després de trenta anys d'obres.
El 1840, les restes de Napoleó Bonaparte van ser traslladades de l'illa de Santa Helena a París, per iniciativa del rei Lluís Felip I de França, i dipositats a Les Invalides. Des de 1940, el mausoleu imperial conté també les restes del seu fill Napoleó II, cessió d'Adolf Hitler al Govern de Vichy. També es conserven allí les restes del germà de Napoleó Josep I d'Espanya, així com els de diversos mariscals, entre ells Lyautey, Foch i Leclerc.
El conjunt arquitectònic destaca per la daurada cúpula (el dom, us Dôme) de la capella de Sant Lluís (Saint Louis), que Lluís XIV va fer construir per a ús privat del rei i com a mausoleu real, encara que posteriorment no va arribar a allotjar les restes de cap rei de França.
El complex de Els Invàlids alberga diferents institucions i serveis:
Com ja s'ha esmentat, l'església dels Invàlids va ser construïda amb posterioritat als edificis principals, a causa de la insatisfacció del rei Lluís XIV amb la primera proposta presentada per l'arquitecte Libéral Bruant. Lluís XIV desitjava una construcció que permetés l'assistència a la mateixa missa dels soldats i del mateix rei, però sense que el sobirà hagués de barrejar-se amb els soldats. Finalment, Jules Hardouin-Mansart va donar solució al problema dividint el projecte original de temple en dues esglésies separades, encara que dotades de continuïtat arquitectònica: l'església Saint-Louis-des-Invalides, anomenada "església dels soldats", i l'església del Domo (Église du Dôme), per a la pregària del monarca i la reialesa.