LEstació Hidroelèctrica del Dnièper és l'estació hidroelèctrica més gran del territori d'Ucraïna i una de les més grans d'Europa. L'estació Dnièper està situada al Riu Dnièper, a Zaporizhzhia, i és el quart riu més llarg d'Europa. El disseny original prové del pla d'electrificació de GOELRO per a la Unió Soviètica, el qual fou adoptat poc després de la Revolució d'octubre, l'any 1917.
Lev Trotski, llavors fora el poder, va impulsar la idea dins el Politburó governant en 1926. En un discurs al moviment del jovent de Komsomol, Trotsky digué;
<div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"/>
« | Al sur del Dniéper corre el seu curs per les tierres més ricas de valor industrial; i malgasta el pes prodigios de la seva pressió, juga sobre ràpids antiquísims i espera fins que encarrilem el seu corrent, limiteu-lo amb presses, i l'obligaran a donar les llums a ciutats, utilitzar fàbriques, i enriquir la terra de labrantí. Nosaltres l'obligarem! | » |
— Leon Trotsky |
La presa i els seus edificis fouen dissenyats pels arquitectes constructivistes Viktor Vesnin i Nikolai Kolli. La construcció va començar l'any 1927 i acabada el 1932, creant la primera planta hidroelèctrica a la RSS d'Ucraïna. Els 500 MW que produeix la varen convertir en l'estació hidroelèctrica soviètica més gran al seus temps, impulsant el desenvolupament de les zones industrials com Zaporíjia, Kriví Rih o Dnipropetrovsk, que van créixer amb l'energia proporcionada per l'Estació Hidroelèctrica de Dnèpier, permetent el desenvolupament de indústries amb grans consums d'energia, com la producció d'alumini. Que fouen essencials per a la Força Aèria Soviètica.
Durant la Segona Guerra Mundial, la presa i l'estació hidroelèctrica, donada la seva importància estratègica, fouen parcialment destruïdes per les tropes soviètiques que es retiraven l'any 1941, també ho van fer les tropes alemanyes al 1943. Finalment la presa va ésser afectada greument, i el seu estat de producció fou destruït gairebé completament. Aquesta fou reedificada entre els anys 1944 i 1949. I la producció d'energia elèctrica fou restablerta el 1950. Entre el 1969 i el 1980, una segona estació fou construïda amb una capacitat planejada de 828 MW.
Avui dia la presa ha estat privatitzada i continua sent utilitzada per a alimentar els complexos industrials adjacents. La pressió de l'aigua que surt de la presa està a 38.7 metres i l'embassament que està darrere d'ella és de 33,3 quilòmetres cúbics. La presa també és utilitzada pel trànsit.