L'Everest, dins la serralada de l'Himàlaia, és el cim més alt del món, amb 8.844,43 m. Està situat a la frontera entre el Nepal i el Tibet (Xina). En nepalès el cim s'anomena Sagarmatha (सगरमाथा, el front del cel), i en tibetà Chomolangma o Qomolangma (la mare de l'univers), del qual deriva el xinès 珠穆朗玛峰 (en transcripció pinyin: Zhūmùlǎngmǎ Fēng). El nom Everest l'hi va donar Sir Andrew Waugh, l'agrimensor general britànic de l'Índia, en honor del seu predecessor Sir George Everest.
Sobre
l'altitud
El dia 9 d'octubre de 2005, un equip de científics xinesos va
donar a conèixer el resultat dels darrers estudis de mesurament
efectuats amb l'objectiu de conèixer l'altitud exacta del cim més
alt del món.
Segons aquest equip, l'Everest mesura 8.844,43 m. sobre
el nivell del mar, això és 3,7 metres menys del que es creia fins
llavors. Les darreres mesures les havien efectuat, també els
xinesos, l'any 1975, i havien establert que el cim es trobava a
8.848,13 m. L'estudi revelava, també, que al cim hi ha una
capa de neu i gel de 3'5 metres de gruix, en comptes dels 90 cm que
es creia.
L'estudi va ser fruit del treball d'un equip de 50 cartògrafs i
es va fer utilitzant tecnologies inexistents l'any 1975 (com ara el
sistema GPS). Amb tot, els responsables admetien un marge d'error
en els seus càlculs de ± 21 centímetres.
Història
Exploració i primers
intents
- 1852 El cim XV (8.840 m) podria ser el més alt de la
Terra.
- 1865 El cim XV és batejat Everest en honor de Sir George
Everest.
- 1921 De juny a setembre, primera expedició britànica, dirigida
per Charles Howard-Bury i que incloia a George Mallory entre els
membres. Van reconèixer els vessants nord, nord-oest i est i van
veure factible una ruta pel coll nord i l'aresta nord.
- 1922 D'abril a juny, segona expedició britànica, encapçalada
per Charles Granville Bruce. Arriben a 8.320 m
- 1924 D'abril a juny, tercera expedició britànica. Edward Norton
en serà el cap. Tenien previst l'atac al cim per a mitjans de maig,
però una forta tempesta els endarrereix fins a primers de juny. Un
primer intent fou realitzat per Howard Somerwell (es retirà per mal
d'alçada) i Norton que arribà fins els 8.570 metres. El 8 de juny
George Mallory i Andrew Irvine feren un altre atac, però
desapareixen prop del cim. Durant molts anys s'ha especulat amb la
possibilitat que haguessin fet el cim.
- 1933 Expedició britànica dirigida per Hugh Ruttledge. Arribaren
a 8.570 m.
- 1933 Primer vol en avió damunt l'Everest.
Primera
ascensió
L'octubre de 1950 els xinesos envaeixen el
Tibet, cosa que talla l'accés al vessant nord de la muntanya durant
més de 30 anys. Això fa que calgui buscar noves rutes. Aprofitant
que aquell mateix any el Nepal havia obert les
seves fronteres a expedicions extrangeres es comença a estudiar la
cara sud. El 1951 una expedició britànica encapçalada per Eric
Shipton veuen com aquesta ruta és possible i intentaren fer un
intent per a l'any següent, però el Nepal no els dona permís,
pèrquè aquest ja havia estat donat a una expedició suïssa. Els
suïssos arribaren fins a 8.600 metres.
El 1953 els toca el torns als britànics. John Hunt en serà el
cap. Un primer intent, el 26 de maig, per la cordada formada per
Tom Bourdillon i Charles Evans, es quedà a poc menys d'un centenar
de metres del cim.
El 29 de maig el neozelandès
Edmund Percival Hillary i el xerpa Tenzing Norgay es posaren en
marxa a les 6h30' del matí i arriben al cim a les 11h30',
aconseguint d'aquesta manera el cim més alt del món.
Altres
ascensions
- 1960 Primera ascensió de la cara N per una expedició
xinesa.
- 1960-1961 De setembre a maig, expedició i estudi dels límits de
l'organisme a gran altitud.
- 1975 Científics xinesos determinen que l'altura de la muntanya
és de 8.848,13 metres.
- 1975 Junko Tabei, esdevé la primera dona a fer el cim de
l''Everest'.
- 1978 Reinhold Messner i Peter Habeler fan la primera ascensió
sense oxigen.
- 1980 Primera ascensió hivernal (17 de febrer) pels polonesos
Leszek Cichy i Krzysztof Wielicki.
- 1980 21 d'agost, primera ascensió en solitari i sense oxigen
del tirolès Reinhold Messner.
- 1982 Primera expedició catalana, sense aconseguir el cim.
- 1985 El 28 d'agost fa el cim la primera expedició catalana per
mitjà dels alpinistes Òscar Cadiach, Toni Sors i Carles
Vallès.
- 1996 Araceli Segarra és la primera catalana en fer el cim.
- 1999 Es troba a la cara nord el cos de George Mallory,
desaparegut a l'expedició britànica de 1923.
- 2003 El 23 de maig el xerpa Pemba Dorjie Sherpa realitza
l'ascensió més ràpida de la història, en 12 hores i 45 minuts.
- 2004 El 21 de maig Pemba Dorjie Sherpa millora el seu temps
ascendint en 8 hores i 10 minuts.
- 2005 Es descobreix que l'Everest té uns quants de metres menys
del que s'havia calculat a causa d'una capa de gel al cim i dels
moviments sísmics de la zona.
- 2006 El 18 de maig una expedició mallorquina formada
per Tolo Quetglas, Joan Antoni Olivieri i Tolo Calafat fa el
cim.
Estadístiques
- Fins al final de la temporada d'escalda de 2006, 2.062 persones
van escalar fins al cim en un total de 3.050 ascensions, i d'aquest
80 són dones. 203 persones han mort intentant l'ascenció, i en
aquests casos, la majoria dels cossos romanen a la muntanya degut a
les difícils condicions de la muntanya (molts d'ells són visibles
des de les vies d'ascens habituals).
- El nombre total d'intents d'ascenció durant els últims 50 anys
ja ronda els 10.000.
- La gran majoria de les expedicions utilitzen màscares d'oxigen
suplementari per sobre dels 8.000 metros. Aquesta zona s'anomena
zona de la mort.
L'Everest es pot escalar sense un suplement extra d'oxigen,
augmentant però, el risc per a l'escalador; es fa difícil pensar
amb claredat amb la manca d'oxigen juntament combinat amb les
baixes temperatures, condicions atmosfèriques difícils.
Enllaços
externs