El forn solar d'Odelló és un forn que opera amb energia solar. La seva potència és d'un megawatt. Juntament amb el forn solar de Taixkent (Uzbekistan), és un dels més grans del món.
El laboratori deu la seva fama mundial als èxits científics únics en els estudis de camp per mitjà del sol dels fenòmens a alta temperatura i el comportament dels materials en condicions extremes.
Símbol mundial de l'energia solar als Països Catalans, el gran forn solar d'Odelló es troba a la ciutat de Font-romeu, Odelló i Vià de la Cerdanya, al nord dels Països Catalans. L'emplaçament d'Odelló va ser triat per:
Està a prop del forn solar de Montlluís i la planta solar THEMIS de Targasona.
El principi físic utilitzat és el de la concentració dels raigs per miralls reflectants. Una primera sèrie de files de miralls orientables i situats al pendent de la muntanya, recullen els raigs solars i els transmeten cap a una segona sèrie de miralls "concentradors" que formen l'enorme paràbola a l'edifici principal. Els raigs convergeixen a continuació cap a la zona superior de l'edifici central que els concentra sobre un objectiu (target), una superfície circular de 40 cm de diàmetre. Això equival a concentrar l'energia de "10.000 sols".
El forn solar d'Odelló és un laboratori de recerca del CNRS conjuntament amb la Universitat de Perpinyà especialitzat en estudis tèrmics a alta temperatura, els sistemes termoportadors, la conversió de l'energia, el comportament dels materials a alta temperatura en medi ambient extrem, permetent a més fer experiments en un ambient amb condicions de gran puresa química.
Els àmbits d'investigacions s'estenen també a les indústries aeronàutiques, aeroespacials, entre diverses, comprovant materials que puguin estar sotmesos a radiacions solars més intenses en creuar les diferents capes atmosfèriques i fins i tot en condicions espacials.
El químic francès Félix Trombe i el seu equip van realitzar a Meudon el 1946 la primera experiència amb un mirall de defensaDCA per mostrar la possibilitat d'arribar a altes temperatures molt ràpidament i en un medi molt pur, amb la llum solar altament concentrada. L'objectiu era fondre el mineral i extreure materials molt purs per crear nous materials refractaris més eficients.
Per fer aquesta cadena i posar a prova les diverses possibilitats, el primer forn solar fou fabricat a Montlluís l'any 1949. Uns anys més tard, amb el model del forn de Montlluís i els resultats obtinguts, es va construir el forn d'Odelló. Els treballs de construcció del Gran forn solar d'Odelló van durar de 1962 a 1968 i es va posar en funcionament l'any 1970.
Comptant amb el suport de diversos partidaris de l'energia solar, i després de la primera crisi mundial del petroli de 1973, els investigadors del Forn Solar d'Odelló varen orientar encara més els seus treballs cap a la conversió de l'energia solar en electricitat. Aquests treballs van participar en l'estudi i viabilitat d'una planta d'energia solar tèrmica que van finalitzar amb la construcció de la central Tema Central, duta a terme per FED i que va funcionar de l'any 1983 a 1986.
El tancament de la Central Themis solar entre 2004 i 2007 va significar deixar de banda la investigació sobre la conversió de l'energia solar en electricitat. El laboratori del Gran Forn solar d'Odelló va centrar la seva activitat en l'estudi dels materials i el desenvolupament de processos industrials i s'anomenà IMP (Institut de Materials i Processos).
En reaparèixer de nou les preocupacions energètiques i mediambientals mundials, el laboratori s'implica de nou en la recerca de solucions relatives a l'energia i el medi ambient sense rebutjar les seves competències en l'àmbit dels materials i mètodes. Procedés Matériaux et Énergie Solaire, PROMES (Mètodes, Materials i Energia Solar) -és el nom actual-, investiga sobre materials, diferents sistemes de producció d'electricitat, diversos mètodes d'extracció d'hidrogen per via solar, i diferents mètodes de recuperacions de residus (inclosos els radioactius).
El forn solar a l'estiu