Garni fou un districte del Vaspurakan, limitat al nord pel Kogovit, a l'est pel Mardastan, a l'oest per l'Aliovit i al sud per l'Arberaniq i el Barilovit.
Fou també una ciutat de l'Airarat, a l'actual Armènia, al nord-est de Dwin i est d'Erevan, que va tenir certa importància abans de l'establiment de Dwin com a capital, i fou l'escenari de la Batalla de Garni el 1225.
Una primera fortalesa es va bastir al tercer mil·lenni aC en aquest lloc fàcilment defensable, situat sobre un revolt de riu Azat. Només té accés des del nord, on se situa la muralla. Fou conquerit al segle viii aC pel rei Argisti I d'Urartu, que hi va aixecar una fortalesa i una residència d'estiu.
Des de llavors es van anar aixecant altres edificacions, com ara un temple clàssic, uns banys, i una església.
El temple, el va aixecar Tiridates I (rei d'Armènia entre el 53 i 100 dC), possiblement finançat amb els diners rebuts de Neró en una visita d'aquell a Roma. Probablement dedicat a Mitra, una divinitat d'origen iranià. Hi ha altres versions, que el situen cap al 175 dC i fins i tot al segle iii dC.
El temple no té res a veure amb els mitreus que coneixem a Occident. Es tracta d'un temple de tipus clàssic: jònic, perípter. Amb 24 columnes (6 als fronts i 8 als laterals) i accés davanter per mitjà d'una escalinata que porta a la pronaos i naos. És de basalt, molt abundant a la zona (el congost de l'Azat presenta aquí unes espectaculars columnes basàltiques).
Hom diu que quan Armènia va adoptar el cristianisme (el 301), el temple es va utilitzar de residència.
Va quedar destruït a causa d'un sisme, el 1679. Modernament, s'ha restaurat utilitzant les peces originàries que es trobaven in situ, a més d'algunes de noves. Aquesta restauració es va fer en època soviètica, entre el 1970 i 1976.
Es conserven les ruïnes d'uns interessants banys, decorats en alguna dependència amb mosaics amb representacions mitològiques i inscripcions gregues, la figura més ben conservada és la de Tetis. Són del segle iv.
Església de la Santa Sió
Es troba a tocar del temple. És de planta circular amb l'interior de creu grega, amb els quatre braços iguals, que acaben en absis semicirculars. Té, a més, quatre capelles auxiliars, de planta quadrada, edificades dins el gruix dels murs. Data del 659. Gairebé s'ha perdut del tot, només queda la part inferior dels murs, que deixen veure perfectament la seva planta.
Un gruixut mur de pedra, amb una porta d'accés, tanca pel nord i parcialment per llevant el recinte. En la resta del seu perímetre, és limitat per un penya-segat que fa de defensa natural.
