Hatra (llatí Atra, Ατραι, àrab الحضر al-Ḥaḍr) és una antiga ciutat en ruïnes de l'Iraq a la governació de Ninawa, regió de la Djazira. La ciutat està situada a 290 km al nord-oest de Bagdad i al sud-oest de Mossul.
Hatra fou fundada pels selèucides al segle III aC i va florir com a centre religiós i comercial als segles II i I aC. En aquest darrer va esdevenir la seu del primer regne àrab de la zona de manera similar a com després van sorgir Palmira, Baalbek i Petra; el regne es va dir Araba i estava a la zona entre parts i romans oscil·lant entre els dos poders però governada per prínceps àrabs. Ciutat fortificada fou atacada diverses vegades pels romans i va jugar un paper notable a la segona guerra de Pàrtia. Va rebutjar els setges de Trajà (116-117) i Septimi Sever (198-199). El 238 va derrotar un atac persa en la batalla de Shahrazur però va caure en mans dels sassànides sota Sapor I el 241 i fou destruïda. La llegenda diu que fou la filla del rei, al-Nadira, la que va entregar la ciutat als perses, i Sapor va matar al rei al-Djayzan, i es va casar amb al-Nadira a la que més tard també va matar. Sota els sassànides forma part de la província de Khvarvaran. Se sap que el 363 ja estava en ruïnes.
Les ruïnes estan ben conservades. Esta rodejada de dos cercles de muralles, un interior i un exterior, de quasi 6,5 kms de circumferència, amb 160 torres. Els edificis principals, els temples, estaven al centre, cobrint 1,2 hectàrees, presidits pel gran temple, una estructura gegantina amb cambres i columnes algunes de 30 metres. A la ciutat es van fusionar els panteons grec, mesopotàmic, siríac i àrab i per això fou anomenada en arameu Beiṯ Ĕlāhā ("Casa de Deu"); els temples estaven dedicats a les deïtats Nergal (babilònia i accadiana), Hermes (grega), Atargatis (sirioaramea), Allat i Shamiyyah (àrabs) i Shamash (mesopotàmica)
Modernament fou declarada Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO.
Categoria: Ciutats de l'Iraq