L'Huascarán, amb 6.768 metres, és el cim més alt del Perú i el quart més alt d'Amèrica del Sud. Es troba a la Serralada Blanca, als Andes centrals peruans, a la província de Yungay.
Es caracteritza per tenir dos cims: el més alt, l'Huascarán Sud (6.768 m) és separat pel coll de la Garganta de l' Huascarán Nord, de 6.655 metres.
El seu nom prové del quítxua waskha (cadena) i ran (pedres o muntanyes rocoses). Huascarán significa, doncs, cadena de muntanyes. Existeixen diverses llegendes sobre l'origen del nom Huascarán, però la mes versemblant és que «l'inca Huayna Cápac al seu pas per Yungay li va donar el nom del seu fill primogènit Huáscar a la muntanya més alta i bella», per la qual cosa Huascarán també significa «La muntanya d'Huáscar».
La primera ascensió al Huascarán es realitzà el 20 de juliol de 1932 per una expedició germano-austríaca, encapçalada per par H. Bernhard, E. Hein, H. Hoerlin, i E. Schneider.
El cim nord fou assolit el 1908 per una expedició nord-americana en la qual va prendre part Annie Smith Peck.