El jardí Hama-Rikyū vist des de Shiodome
(i) El jardí Hama-Rikyū vist des de Shiodome El jardí Hama-Rikyū (浜離宮恩賜庭園, Hama-rikyū Onshi Teien, «jardí del palau aïllat de la platja, do imperial») és un jardí japonès de Tòquio. Aquest jardí de passeig (kaiyū-shiki) és prop del barri de Shiodome, al districte de Chūō , a la desembocadura del riu Sumida a la badia de Tòquio. La seva superfície és de 25 hectàrees, i és vorejat per tres costats per una fossat ple d'aigua de mar.
El jardí existeix d'ençà el segle XVII; al seu inici, formava part d'una vil·la de la família Tokugawa. És obert al públic d'ençà 1946. És un dels 29 «indrets de bellesa excepcional del paisatge» del Japó, segons la classificació del ministeri de cultura.
El jardí es divideix en dues parts: la més antiga (període Edo) al sud, centrada sobre l'antic jardí del daimyo, i on es troba una llacuna que s'omple amb la marea alta, i un jardí més recent al nord, condicionat durant l'era Meiji.
Nakajima-no-ochaya el 1893 El terreny on es situa el jardí era a l'origen una zona pantanosa en rivet de la badia de Tòquio, que s'omplia d'aigua de mar amb la marea alta. Hi havia dues cabanes construïdes per a la caça de l'ànec. El 1654, el segon germà de Tokugawa Ietsuna, Tsunashige Matsudaira, en decideix l'ompliment parcial, per tal de construir-hi una residència i un jardí, destinats a acollir els daimyos de visita a Edo. Aquesta és anomenada Kōfu Hama-yashiki («pavelló de platja de Kōfu», essent Tsunashige Matsudaira el senyor de Kōfu). Sota el shogunat del seu fill Tokugawa Ienobu, la vil·la passa a estar sota el control directe del clan Tokugawa, i es fa Hama-Goden («palau de platja»). La vil·la crema una primera vegada el 1725, amb tots els altres edificis, durant un greu incendi que malmet tot l'indret. El jardí és restaurat i progressivament és condicionat pels shoguns successius, que hi fan construir diverses cases de te, com la «casa de te de l'oreneta» o la « casa de te del pi».
El jardí pren la seva forma definitiva sota el shogunat de Tokugawa Ienari.
El 1867, just abans de la restauració de Meiji, la finca és transferida al ministeri de la marina. L'any següent, després de la restauració, és altre cop transferida, aquesta vegada al ministeri d'afers estrangers. El seu nom esdevé Hama-rikyū («palau aïllat de la platja») i serveix per a l'acollida de dignataris estrangers. El 1869, s'hi construeix el primer edifici de pedra a l'occidental del Japó, Enryoukan. El 1879, poc després de la seva sortida de la Casa Blanca, Ulysses S. Grant s'hi queda durant dos mesos durant la seva visita al Japó. L'edifici és destruït el 1889. La finca passa més tard a estar sota el control directe de la casa imperial.
El terratrèmol de Kantō de 1923, després els bombardeigs durant la Segona Guerra Mundial hi provoquen danys considerables. El novembre de 1945, la família imperial cedeix el jardí a la ciutat de Tòquio, i obre al públic l'1 d'abril de 1946.
El 22 de novembre de 1952, el jardí obté l'estatut d'«indret cèlebre» així com d'«indret d'alta importància històrica», segons la llei de protecció dels béns culturals.
Nakajima-no-ochaya
Sanhyakunen-no-
matsu (pi tricentenari)
Hikibori (cabana de caça) a la vora de Shizen-za kamoba
Colza i torres de Shiodome
Categoria:Tòquio Hama-Rikyū Categoria:Japó
en:Hamarikyu Gardens fr:Hama-Rikyū Teien it:Giardino di Hamarikyū ja:浜離宮恩賜庭園 pl:Ogrody Hamarikyū th:สวนฮามะริคิว