Laodicea del Licos (Laodiceia ad Lycum, Λαοδίκεια πρὸς τῷ Λ?κῶ), la moderna Eskihisar, fou una ciutat de Frígia occidental prop del riu Licos, a un turo entre dues valls (dels rius Asopus i Caprus, afluents del Licos). Era pocs km al oest de Colossae i 10 km al oest de Hieràpolis. La ciutat fou fundada sota el nom de Diòspolis i després es va dir Rhoas, fins que sota Antíoc II Theós (261 aC-246 aC) va prendre el nom de Laodicea en honor de la seva dona Laodice, i el rei la va dotar amb nous edificis però segurament damunt d'una ciutat ja existent.
Va prosperar i havia arribar a certa importancia ja sota domini romà quant fou afectada per les lluites amb Mitridates VI Eupator; es va recuperar després i durant l'imperi, tot i un terratrèmol en temps de Tiberi que la va destruir totalment, va esdevenir una ciutat important, una de les mes prosperes de l'Àsia Menor, destacant especialment el comerç de la fusta. Els escèptics Antiochus i Theiodas, successors d'Aenesidemus, foren naturals de Laodicea, que també va tenir una important escola de metges. Fou capital d'un convent jurídic. Una part important de la seva població eren jueus, especialment després de l'any 70, i per això el cristianisme i va arrelar aviat. Al segle III fou seu d'un bisbat.
Va pertànyer a l'imperi Bizantí i fou fortificada en temps de l'emperador Manel Comnè. Després de la invasió turca el 1070 va començar a decaure.
Les seves ruïnes es troben prop de Denisli i entre elles un aqüeducte, un estadi, restes de temples, columnes i estàtues.