El jaciment de Lepenski Vir és un assentament de finals del mesolític danubià, situat a la Sèrbia oriental, a prop de les Portes de Ferro, un congost del Danubi que separa els Balcans (sud) dels Càrpats (nord).
Des del 1965 fins al 1971 el jaciment fou excavat per l’arqueòleg Dragoslav Srejović, de la Universitat de Belgrad. La inauguració d’una presa al Danubi, que va inundar els terrenys, va posar fi a les excavacions arqueològiques en 1972.
Es tracta d’un assentament principal i alguns altres de secundaris i de menor importància, però amb restes materials del mateix estil que a l’assentament principal. Les construccions no són ni rectangulars ni circulars o el·líptiques, sinó amb planta triangular equilàtera, cas insòlit en el que coneixem de la prehistòria. En elles s’hi han trobat nombroses estatuetes fetes amb còdols rierencs, moltes de les quals són antropomorfes.
La importància de Lepenski Vir resideix principalment en la complexitat social que denuncia la riquesa de les seves restes, fet no gens corrent en el mesolític europeu.