El British Airways London Eye (‘ull de Londres’), també conegut com Millennium Wheel, és un dels majors miradors del món des de la seva construcció l'any 1999. En realitat el London Eye ha estat la major sínia del món fins l'obertura de l'Estel de Nanchang el maig del 2006.
El London Eye té una altura de 135 m sobre l'extrem occidental dels Jubilee Gardens, al South Bank del Tàmesis, districte londinenc de Lambeth, entre els ponts de Westminster i Hungerford. El mirador esta situat al County Hall i davant de les oficines del Ministeri de Defensa.
Dissenyada pels arquitectes David Marks, Julia Barfield, Malcolm Cook, Mark Sparrowhawk, Steven Chilton i Nic Bailey la sínia disposa de 32 càpsules per a passatgers tancades i climatitzades. Gira a 0,26 m/s (uns 0,9 km/h), de manera que el temps d'una volta completa és d'uns 30 minuts. L'atracció no sol aturar-se per a que els passatgers pugin: la velocitat de gir és prou lenta com per permetre que aquests puguin pujar i baixar fàcilment de les càpsules quan aquestes arriben al nivell de terra.
El London Eye fou inaugurat pel primer ministre del Regne Unit Tony Blair el 31 de desembre de 1999 tot i que no va obrir-se al públic fins el març del 2000 degut a problemes tècnics. Des de la seva obertura el London Eye ha estat gestionat per The Tussauds Group amb el patrocini de British Airways i s'ha convertit en un important punt turístic londinenc.
A data de juliol del 2002 havien pujat fins a 8,5 milions de persones al London Eye, aquest fet va dissuadir la intenció inicial de les autoritats britàniques que era que l'espai només restés obert per 5 anys. Finalment i gràcies a l'èxit turístic aconseguit el Consell del districte de Lamberth va decidir no desmuntar aquesta atracció i convertir-la en permanent.
El 28 d'agost del 2003 l'il·lusionista David Blaine va romandre de peu al sostre d'una de les càpsules durant els 30 minuts que dura una volta completa preparant el seu show Above the Below.
Desde el 1 de gener de 2005 el London Eye ha estat el punt central de les celebracions d'Any Nou a Londres amb un espectacle de focs artificials de 10 minuts que inclou petards disparats des de la pròpia atracció.
El London Eye va aparèixer al Llibre Guinness dels Rècords com la sínia d'observació més alta del món fins al maig del 2006, quan es va inaugurar l'Estel de Nanchan a la Xina, amb 25 metres més. Al febrer del 2008 s'inaugurarà una altra sínia més gran: The Singapore Flyer de 165 metres, a Singapur. Al 2009 també es té previst inaugurar-ne una a Pequín amb 208 metres d'alçada. Comparativament, la sínia original de l'Exposició Universal de Chicago de 1893 tenia 75 m d'altura.
Segons el número de gener de 2007 de la BBC History Magazine, va haver-hi un predecessor al London Eye anomenat la «Gran Sénia de Londres». Era capaç de transportar 1.200 persones, fou construida a Earl's Court l'any 1895 i clausurada el 1906 després que per errada tècnica atrapes a 74 persones durant quatre hores i mitja.