Madīnat al-Zahrā (en àrab: مدينة الزهراء, 'la ciutat de Zahra') fou una ciutat musulmana.
Construïda el 936 pel califa Abd al-Rahman III a 8 km als afores de la ciutat de Còrdova, en direcció oest als darrers contraforts de la serra Morena, al vessant del Djabal al-Arus, o muntanya de la Casada o serra de la Núvia, enfront de la vall del Guadalquivir, i orientada de nord a sud sobre un replà de la serra. Zahra era la dona preferida del califa, i el nom de la ciutat estaria dedicat a ella (azahar = 'flor'), però també és possible que el nom vulgui dir 'la ciutat de l'esplendor', ja que Zahra es pot traduir també per 'Brillant' i derivats.
Fou destruïda el 1010 durant la guerra civil que va posar final al califat de Còrdova quan es va revoltar Muhàmmad II al-Mahdí contra el hàjib Abd-ar-Rahman Sanxuelo i va usurpar el califat en perjudici d'Hixem II.
La ciutat va desaparèixer i els mateixos historiadors musulmans en donen pocs detalls. Al cap d'una generació, ni tan sols se'n coneixia l'emplaçament. Però donen prou detalls per situar-la quan parlen del lloc de Xabular o Rambla ('terreny arenós'), que subsisteix en el Cortijo del Arenal, dins del qual hi ha el Pago de la Tejavana, on es reconeix com el lloc on va estar situada, però en queden molt pocs vestigis i resulta que la construcció fou feta amb materials de qualitat mitjana o baixa. Els palaus, això no obstant, són descrits amb boniques corbes de marbre esculpits amb forma de sarcòfags romans com a fonts, i alguns exemples es conserven als museus. El palau de Munyat al-Amiriyya era en aquest complex.
El 2010 tenia 185.542 visitants.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: |
