Mari fou una ciutat-estat a la que existeixen evidencies d'establiment humà des el període conegut com Jemdet Nasr abans del 3000 aC. Mari fou una ciutat prospera i comercial. Es de destacar el seu temple d'Ishtar. La seva població fou semita des el 3000 aC aproximadament.
Sotmesa per Sargon I, el 2260 aC i parcialment destruïda, dos filles del rei acadià van actuar a Mari: Mekibbar i Shumsani, l'última segurament sacerdotessa de Shamash. En aquesta època Tuttul ja depenia de Mari. El culte principal era al déu Dagan, un déu semita, que també era venerat a Tuttul.
Després participà a la revolta contra el rei Naramsin d'Akkad. En aquest temps bona part de la població era hurrita.
Es va independitzar cap el 2191 aC, i el 2100 aC fou ocupade pels amorites.
Cap el 1800 aC s'estenia des la frontera de Babilònia fins a les regions de Síria. Estava llavors poblada per amorites que parlaven un hebreu arcaic.
Va ser conquerida per Assíria cap el 1798 aC, essent proclamat rei Iashmakhadad, fill del rei d'Assíria Shamsiadad, però en va ser expulsat per Zirimlin (Zimrilin), fill d'un ex rei anomenat Iakhdunlim. Zimrilin que es va proclamar rei cap el 1782 aC.
Els Babilonis la van ocupar el 1759 aC i ja no va recuperar mai més la independència.
Es l'actual Tell Hariri a Síria.
Reis:
Ocupada pels amorites després del 2100 aC
a Babilònia 1759-1595 aC
