El regne de Meroe fou el continuador del Regne de Napata (també conegut com Núbia o Kush). Porta el nom de la seva capital, la ciutat de Meroe.
La ciutat de Meroe existia des de al menys el 750 aC i fou capital secundaria del regne de Napata o Kush. Napata fou saquejada per Egipte el 590 aC i des de llavors la capital principal va passar a Meroe. De la ciutat es conserven restes de muralla i potser d'un palau reial, alguns temples petits i el gran temple d'Amon, i santuaris. Els temples estàn dedicats a déus egipcis i a déus nubis. Una necròpoli prop de la ciutat té unes mil tombes quasi totes de túmuls. Una més llunyana a Begarawiya, conté tombes reials: la zona sud (més antiga) fins a 204, entre elles la piràmide de Arakakamani o Arkamani (Ergamenes) que correspon al primer rei que es va enterrar a la ciutat vers el 260 aC; la zona nord 44 tombes (37 d'elles dels reis de Meroe entre el 250 aC i el 320 dC); i el sector oest amb les tombes del alts dignataris. Les piràmides són petites (la més gran no arriba als 20 m² de base). Fou excavada del 1909 al 1914, del 1920 al 1923 i del 1974 al 1976.
Vers el 270 aC, el rei Ergamenes va destruir Napata i es va traslladar a Meroe que va passar a ser capital unica. Apareixen en aquestos anys uns reis rivals, probablement governant a Napata: Ardjamani, Kash...merj, Imen Barkal, Iriqe-Pidje-qo i Sabraqamani.
Queda record entre els historiadors romans dels enfrontaments i els tractats entre Roma i Meroe. Vers el 25 aC el rei de Meroe, que ara tornava a residir a Napata, va intentar conquerir la Tebaida i va ocupar Elefantina i Siene però fou rebutjat per Petronius que va entrar a Napata uns mesos després de conquerir Dakka i Premnis. La reina Candaces (Kandako, modern Candida) o Amanirenes va demanar un tractat de pau que li fou refusat i els romans es van emportar milers d'esclaus i botí. Finalment la reina va apel·lar per la pau a Cèsar August, que li va concedir vers el 20 aC i es va establir la frontera i el regne de Núbia (Meroe) va quedar lliure de tribut. Premnis fou retornat a Meroe. Progressivament durant aquests darrers segles del mil·lenni el culte a Amon, el déu egipci principal entre els nubis, fou substituït pel déu local Apedemak.
Vers l'any 250 de la nostre era, la cultura va fer un canvi radical, al entrar a la Vall del Nil pobles d'altres llocs identificats com a grup X. Desapareixeran les piràmides i sorgiren els enterraments en túmuls que s'aprecien al regne nubi de Ballana, on els reis estàn enterrats amb servidors, cavalls, camells i burros. Sembla que aquestos invasors podrien ser l'origen de les tribus Tobati que van dominar Núbia al començament de l'era cristiana. Grups nubis anomenats blèmies (antecessors dels actuals beges), van fer incursions en territori romà, Dioclecià els va reconèixer com a federats a l'Imperi, tot i així ciutats com Prima, Phoenicon, Ciris, Taphis i Talmis, al sud d'Egipte, es van rendir als atacants.
El 298, Roma va evacuar la zona de la frontera amb Meroe (és a dir amb la part nord de Núbia). El regne nubi va atacar uns anys després el regne d'Axum (a l'actual Etiòpia) i en el contraatac Meroe fou ocupada i el regne es va enfonsar vers el 350, fraccionant-se en estats menors. Tot i això en el segle V la Tebaida estava tan devastada que l'emperador Marcià va haver de signar un desfavorable tractat de pau el 451 amb un rei de Núbia, potser el de Nobàtia, principal regne successor de Meroe.
Vegeu Núbia, amb la llista dels reis de Napata i Meroe
