El Mont del Temple o Esplanada de les Mesquites és un lloc sagrat situat a la Ciutat Vella de Jerusalem, en territoris disputats per Israel i l'Autoritat Nacional Palestina. També és conegut com Al-Haram ash-Sharif (en àrab, الحرام الشريف el Noble Santuari) pels musulmans i com Har Ha-Bayit (en hebreu, בית המק Mont de la Casa o Mont del Temple, en al·lusió a l'antic temple) pels jueus i cristians.
És el lloc més sagrat del judaisme perquè en el Mont Moria se situa la història bíblica del sacrifici d'Isaac. El lloc de la pedra del sacrifici d'Isaac (la Sagrada Pedra d'Abraham) va ser escollit pel Rei David per construir un santuari que albergués l'objecte més sagrat del judaisme, l'Arca de l'Aliança.
Les obres van ser acabades per Salomó d'Israel en l'anomenat Primer Temple o Temple de Salomó, i es coneix només per les descripcions de la Bíblia, ja que va ser profanat i destruït per Nabucodonosor II el 587 aC, motivant així el començament de l'exili dels jueus a Babilònia.
Anys després es va construir el Segon Temple, que va ser destruït el 70 pels romans, amb l'excepció del mur occidental, conegut com Mur de les Lamentacions, que encara hui dia es conserva i que constitueix el lloc d'oracions més important en la religió jueva. Segons la tradició, és el lloc on caldrà construir el tercer i darrer temple a l'adveniment del Messies. d'Israel, prohibint l'accés als jueus (1978).]]
Segons l'ortodòxia jueva, els jueus tenen prohibit ingressar al Mont del Temple perquè ho consideren un lloc sagrat i perquè hi hauria la possibilitat de violar el sancta sanctorum del desaparegut temple, és a dir, la zona on tan sols podia (i pot fins i tot hui dia) ingressar el Summe Sacerdot. Poden ingressar els cristians només si obeeixen a unes estrictes regulacions.
En el mont se situen també dos dels temples més importants de l'islam construïts ambdós al segle VII:
Actualment, el mont és un dels llocs sagrats més disputats del món.
El 28 de setembre de 2000, després d'una visita d'Ariel Sharon al mont, va esclatar l'anomenada Intifada d'Al-Aqsa, fenomen que es va atribuir en principi al suposat caràcter provocador d'esta visita.
No obstant això, la Comisió Mitchell, encarregada d'estudiar els orígens de la Intifada, i d'examinar els disturbis i la repressió durant la visita de Sharon, va arribar a la conclusió de què la visita no va ser la raó de l'inici de la Intifada d'Al-Aqsa, sinó que es remunta a la ruptura de les negociacions de Camp David el 25 de juliol de 2000.
