El Monument a Colom és una de les més famoses estàtues de la ciutat de Barcelona. Construïda en homenatge al descobridor Cristòfor Colom; està erigida a la plaça del Portal de la Pau, punt d'unió entre el sud de les Rambles i el Passeig de Colom, davant del port de Barcelona, a l'antiga Porta de la Pau.
A l'interior de la columna hi ha un ascensor que permet pujar
fins a la semiesfera situada sota els peus de l'estàtua, des d'on
es divisa la ciutat.
Inauguració
El monument va ser construït com a punt culminant de les obres
de millora del litoral de Barcelona, fetes amb motiu de la
Exposició Universal de Barcelona de 1888. Inaugurat el 1 de juny de
1888, en plena Exposició, es va convertir de seguida en una de les
icones més característiques de la ciutat.
Artistes
escultors
L'estàtua de Colom està situada dalt d'una columna de ferro
realitzada a la "foneria Comas" que estava ubicada al carrer del
Tigre a l'edifici que posteriorment es convertiria en La Paloma. El
monument va ser concebut per Gaietà Buïgas i Monravà, i l'estàtua,
de set metres d'altura, és obra de l'escultor Rafael Atché. El
conjunt escultòric mesura un total de 60 metres d'altura. Va
obtenir la medalla d'or de l'Exposició Universal de Barcelona de
1888.
Els escultors que hi intervingueren foren Pere Carbonell i
Huguet, Josep Gamot, Rafael Atché i Josep Carcassó a les
al·legories dels regnes; Manel Fuxà, Josep Gamot, Eduard Batista
Alentorn, Francesc Pagès i Serratosa a les estàtues dels
col·laboradors de Colom; aquestes vuit escultures són de pedra,
mentre que són de bronze la de Colom, de Rafael Atché, els quatre
lleons de la base de l'Agapit Vallmitjana i Abarca i els vuit
relleus amb escenes, obra l'Antoni Vilanova i de Josep Llimona,
desapareguts poc després, i que van ser substituïts el 1929 per uns
de nous de Fuxà, Carbonell i Torres.
Descripció del monument
Prenent com a referència el pla vertical del monument, els
autors dels projecte el divideixen en basament i tres cossos amb la
intenció de dotar el monument d'una significació cronològica,
essent el primer cos un pròleg i l'ultim l'epíleg.
-
Basament, pren una alçada d'un metre i és de secció
circular. La secció es interrompuda per quatre escales de 6 metres
d'amplitud, les quals donen accés a la plataforma situades en l'eix
rectangular de la plaça (i del monument). Al costat de les escales
es situen vuit lleons, sense altra
transcendència descriptiva que la de donar prestància al
conjunt.
-
Primer cos, la secció es una conferencia de 17 metres
des diàmetre en la part superior. En el sòcol, esculpits en baix
relleu, es descriuen fets al voltant de la vida de Colom,
intercalant-hi els escuts de les corones (estats) i províncies. Per
tal de procurar que la suma d'aquest atorguin al espectador una
visió general vers l'historia del descobriment i la vida de Colom.
Les escenes representades ens mostren: Colom acompanyat del seu
fill demanant pa i aigua a la porta del monestir
de Santa María de la Rábida. Colom exposant el projecte als
Frares de la Rábida, Fra Juan Perez i Fra Antonio de Marchena.
Colom presentant el projecte als reis catòlics a Còrdova. Colom
davant el consell defensant el projecte. Entrevista de Colom amb
els reis a Santa Fe, on rep el recolzament d'aquests. Embarcament
al port de Palos de la Frontera el 3 d'agost de 1492. Descobriment
del Nou Món. Colom a Barcelona, de retorn
del viatge, amb els Reis.
-
Segon cos, el lema director del qual es «la protecció
facilità a Colom els mitjans per a dur a terme el seu
projecte». La secció del segon cos és un polígon de vuit
costats, tè una alçada de 10,30 metres fins on s'inicia la base de
la columna i una amplada de 8 metres . Quatre dels costats son
contraforts. Dits contraforts representen a: Aragó, Castella,
Catalunya i Lleó, representant el suport que rebé Colom per part
dels reis catòlics ; així mateix els quatre contraforts en
conjunt formen una creu cristiana, que representa la fe de Colom.
En els quatre contraforts hi han les estàtues de quatre matrones,
representades assegudes portant cada una d'elles escuts i emblemes
que les diferencien. El contrafort de la cara principal s'hi situa
la que simbolitza a Catalunya. En la part superior d'aquest hi ha
un grup format per una caravel·la i dos grifs, a cada costat, que
sostenen l'escut de Barcelona. Sobra aquest grup n'hi ha un segon
compost per una semiesfera sostinguda per tres ocellots i coronat
per una figura alada. La semiesfera fa al·legoria a la nova part
del món descoberta, el ocells representes les tres naus
participants en la descoberta, mentre que la figura que remata el
grup, i que també remata el segon cos, simbolitza la gloria del
èxit obtingut.
En els altres quatre costats del cos hi son representades les
escultures de fra Bernat Boïl, el capità Pere Margarit (ambdues en
el front principal), Jaume Ferrer de Blanes i Lluís de Santàngel.
Representat els dos primers el
«triomf de la civilització» ,
mentre que els dos últims simbolitzen
«la cooperació dels
mitjans, científics i materials».
-
Tercer cos es format per la columna, la coronació
d'aquesta i l'estàtua d'en Colom. Donat que la filosofia directriu
del monument es basa en atorgar la gran importància de Colom i el
descobriment, la columna es projecta majestuosa i de gran alçada.
El capitell que la corona pretén representar el descobriment i les
conseqüències de aquest, fent referencia a la immortalitat de de
Colom «a qui el mon sencer es deutor de gratitud eterna pels
immensos beneficis que a reportat el feliç èxit d'una empresa tant
colossal». així mateix en aquest capitell s'hi representen les
honors rebuts per Colom després del descobriment, atorgant-li a dit
descobriment la unió del món, presentant una corona de príncep que
abraça una esfera en representació de la nova part del món
descoberta i sobre la qual s'hi recolza l'estàtua. L'Estàtua d'en
Colom pretén simbolitzar el «moment sublim en que l'admirable
navegant, el gran científic i, per sobre tot, el fervorós cristià
trepitja per primer cop la terra del Nou Món i dirigint la mirada
al Cel dona gracies al Totpoderós pel feliç èxit amb que s'ha
servit de coronar la seva empresa.»
Polèmica i
interpretació
L'estàtua de Colom, dalt del monument L'estàtua representa Colom
amb el braç dret estès i el dit índex assenyalant cap al mar.
Inicialment es va dir que assenyalava Amèrica, però aquesta
afirmació va crear polèmica ja que Amèrica està situada en sentit
contrari a on assenyala el dit. Van sorgir llavors tres corrents
d'opinió: la primera, segons la qual l'estàtua s'ha d'entendre com
una metàfora, afirma que la intenció del seu autor era que Colom
assenyalés cap a Amèrica, però que el públic no hauria entès que el
dit hagués assenyalat cap a la Rambla, terra endins, i per això va
instal·lar l'estàtua assenyalant al mar. La segona opinió, molt
similar a la primera, afirma que l'estàtua no assenyala a Amèrica,
sinó el camí cap a Amèrica per mar, que és la ruta que va fer Colom
partint del port de Palos de la Frontera (Huelva). I la tercera
opinió és que l'estàtua no assenyala la ruta cap a Amèrica sinó cap
a Gènova, la seva
presumpta ciutat natal, tot i que realment assenyala directament
cap a l'illa de Mallorca.
Finançament
El gran impulsor de la construcció del monument va ser el
alcalde de Barcelona Francesc Rius i Taulet. El finançament del
monument va causar una gran polèmica en el seu moment. Al principi
es va obrir una subscripció popular perquè pogués ser construït
gràcies a les donacions dels particulars, més tard l'Ajuntament de
Barcelona s'en va fer càrrec donat que les aportacions particulars
van ser insuficients, i el pressupost inicial, unes 300.000
pessetes, va ser àmpliament superat.
Vegeu
també
- Les Rambles
- Exposició Universal de Barcelona de 1888
Enllaços
externs