El Museu Nacional de Tòquio (東京国立博物館, Tōkyō Kokuritsu Hakubutsukan) o MNT és el museu més antic i el museu d'art més gran de tot el Japó i un dels museus d'art més extensos del món. Es va establir el 1872. El museu alberga una col·lecció d'obres d'art i peces arqueològiques d'Àsia, especialment del Japó. El museu conserva més de 110.000 peces, entre les quals hi ha 87 tresors nacionals i 610 béns culturals importants (a juliol de 2005). El museu també exerceix tasques de recerca i organitza esdeveniments educatius associats a la seva col·lecció.
El museu es troba a la part nord-est del parc Ueno a Taitō (Tòquio). Les diferents sales del museu són: Honkan (本館, galeria japonesa) (本館), la Tōyōkan (東洋館, galeria asiàtica), la Hyōkeikan (表慶館), la Heiseikan (平成館), Hōryū-ji Hōmotsukan (法隆寺宝物館, la galeria dels tresors Hōryū-ji) i Shiryōkan (資料館, el centre de recerca i informació). Disposa de restaurants i botigues dins del mateix museu, així com exposicions a l'aire lliure i un jardí d'accés lliure.
Les col·leccions del museu se centren en l'art japonès antic i l'art asiàtic de la ruta de la Seda. Disposa també d'una col·lecció extensa d'art greco-budista.
Tota la informació dins el museu és disponible en japonès, xinès, anglès, francès, alemany, coreà i castellà.
El museu va ser inaugurat el 1872 quan va albergar a la sala Taiseiden la seva primera exposició a càrrec del departament museístic del Ministeri d'Educació. Aquest fet, significava l'obertura del primer museu al Japó. Poc després de l'obertura, el museu va ser traslladat a Uchiyamashita-cho (actualment Uchisaiwai-cho) i després el 1882 va ser desplaçat de nou fins al seu emplaçament definitiu al parc Ueno. Des del seu establiment, el museu s'ha enfrontat a reptes importants com el Gran terratrèmol de Kantō el 1923 i la clausura temporal del museu el 1945 durant la Segona Guerra Mundial.
El nom del museu ha anat variant al llarg del temps: el 1886 s'anomenava Museu Imperial, el 1900 Museu de la Casa Imperial de Tòquio i ja des de 1947 té el nom actual.
