La necròpolis de Gizeh es troba a l'altiplà de Gizeh, a les rodalies del Caire, a Egipte. En aquesta necròpoli de l'antic Egipte es van erigir la piràmide de Kheops, també coneguda com la Gran Piràmide, la piràmide de Kefren i la relativament petita piràmide de Micerí, junt amb diverses piràmides subsidiàries menors, temples funeraris i la Gran Esfinx.
De les tres piràmides principals es conserva el seu nucli, conformat per blocs de pedra calcària, però del seu revestiment, de calcària polida o granit rosat, sols en queden algunes restes, ja que aquests blocs van ser utilitzats per construir edificis a la propera ciutat del Caire. La piràmide de Kefren sembla la més alta, però és a causa que va ser construïda sobre una zona més elevada a l'altiplà de Gizeh; en realitat és la de Kheops la de major altura i volum.
La necròpolis de Gizeh és la més gran de l'Antic Egipte, amb enterraments datats des de les primeres dinasties. A finals de l'Imperi Antic, durant la sisena Dinastia havia a Gizeh uns quants centenars de tombes. El seu esplendor el va assolir durant la quarta dinastia, quan es van erigir la piràmide d'Jufu (Kheops), la piràmide de Jafra (Kefren) i la relativament petita piràmide de Menkaura (Micerí), junt amb diverses subsidiàries menors, temples funeraris, temples de la vall, embarcadors, calçades processionals i es van excavar fosses contenint barques solars cerimonials. També es va esculpir a la roca de l'altiplà la Gran Esfinx. Associats a aquests monuments reals es troben nombroses mastabes de membres de la família reial, altres concedides pel faraó a funcionaris i sacerdots, i alguns monuments d'èpoques posteriors relacionats amb el culte als avantpassats.
La Gran Piràmide estava considerada en l'antiguitat un de les Set meravelles del món, i és l'única de les set que fins i tot perdura. El 1979, el conjunt de Menfis amb les seves necròpolis i piràmides (Gizeh, Abusir al-Melek, Saqqara i Dashur) va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, amb el nom de Menfis i la seva necròpolis, la zona de les piràmides des Gizeh fins Dahshur. Està catalogada com un patrimoni de tipus cultural.
Les edificacions i elements més significatius de la necròpoli són:
1. Piràmide de
Kheops (Khufu) 2. Piràmide
de Khefren |
18. Fosses amb les barques solars |
Situat al nord, està format per la Gran Piràmide, les tres piràmides de les reines, una piràmide satèl·lit, dos temples funeraris, el Temple de la Vall i altre costat de la piràmide, una calçada que uneix ambdós i múltiples mastabes organitzades en tres cementiris. Les restes del temple van ser descoberts durant la construcció d'una carretera que uneix Gizeh amb El Caire. Es mantenen en el seu lloc i són visibles en el centre d'un petit parc que es va crear al seu voltant.
El complex funerari de Jafra està molt ben conservat que el d'Jufu, i inclou un bell temple fet amb granit rosa de Assuan i connectat amb el Temple de la Vall per un llarg camí pavimentat de 495 metres. [3]. Al sud de la piràmide es troba la piràmide satèl·lit, cinc fossats amb barques solars i més d'un centenar de grans habitacions, considerades magatzems o tallers al servei dels artesans.
La Gran Esfinx està tallada en una roca calcària de la pròpia meseta de Giza. Fa uns 20 metres d'alçada, 72 metres de llarg i 14 metres d'amplada. Existeix la teoria que pertanyia al complex funerari de Jafra, a qui representaria.
Amb ella hi ha un temple per al seu culte construït a l'Imperi Antic, i un altre més al nord, enfront de l'esfinx, aixecat durant l'Imperi Nou. Ambdós estan comunicats amb la piràmide de Jafra per una calçada processional.
El conjunt té els diversos components d'un complex piramidal. La piràmide del faraó, el temple per al culte del difunt rei situat a la cara est de la piràmide i connectat a un Temple de la Vall per una calçada de 600 m. Aquest camí està perfectament alineat amb l'eix de la piràmide, no com les dels seus antecessors que formaven un angle. Al voltant hi ha altres tombes de prínceps o reines.
A més de les tres piràmides de les reines construïdes al sud de la del faraó, al sud-est del temple funerari hi ha una necròpolis per als sacerdots destinats al culte del rei, instal lada al costat de la pedrera que es va utilitzar per a la construcció dels monuments. El culte a Menkaura es va mantenir durant tot en Imperi Antic.
Complex funerari de Jentkaus I.
Hi ha una altra necròpolis que està instal lada al nord de la calçada de Menkaura, dominada per la tomba de reina Jentkaus I, a la qual a vegades s'esmenta com la Quarta Piràmide de Giza. Té un petit temple funerari a l'est de la tomba, accessible per una calçada que l'uneix al desembarcadero situat al costat del Temple de la Vall de Menkaura. No hi ha restes d'un Temple de la Vall propi, el que suggereix que la reina va haver de compartir el de Menkaura.
Al costat de la calçada es va construir una ciutat de sacerdots, que s'estén pel desert al voltant d'unes terres de conreu. Per la ceràmica trobada, se sap que la reina va rebre culte durant les dinasties cinquena i sisena. Sembla clara la intenció de destacar la importància de Jentkaus, parent dels darrers faraons de la quarta dinastia i nexe d'unió amb els de la cinquena, quan es va casar amb Userkaf i legitimar el seu ascens al tron com Gran Esposa Reial.