Nínive, Niniveh, Ninos o Ninive (àrab Ninawa), fou una ciutat de l'antiga Mesopotàmia a la vora del Tigris, a la confluència amb el Khosr (Khawsar), a la regió de l'actual Mossul.
El seu heroi epònim fundador fou Ninus. Nínive era una ciutat estat esmentada a partir del 1800 aC com a lloc on s'adorava Ixtar. Va passar a Babilònia abans del 1750 aC. Després del 1500 aC, va quedar sota influència de Mitanni. L'estàtua de la dea Ixtar de Nínive fou enviada, a la primera meitat del segle XIV aC, pel rei de Mitanni (llavors sobirà d'Assíria i Nínive) al faraó d'Egipte Amenofis III.
Des de la meitat del segle XIV aC, Nínive va quedar sota domini d'Assíria. Durant el període neoassiri i especialment sota Assurbanipal, fou la principal ciutat del país i el lloc de residència dels reis. Sota Sennàquerib, vers el 700 aC, les noves construccions afegides a les que s'havien fet el darrer segle la van convertir en una ciutat esplèndida, en què destacava el palau, i arribà als 7 km², amb uns cent cinquanta mil habitants.
A partir del 633 aC, Assíria va entrar en decadència i, amb l'imperi, hi va entrar la seva capital. Fou destruïda el 612 aC per la coalició dels medes i els babilonis. Els habitants que no van poder escapar cap a l'oest foren morts o deportats. Els arqueòlegs hi van trobar nombrosos cossos humans sense enterrar. El lloc va quedar desocupat durant segles.
L'any 627, es va lliurar a la rodalia la Batalla de Nínive entre l'Imperi bizantí i l'Imperi sassànida. Després de la conquesta àrab, la ciutat de Mossul, a la riba contrària del Tigris, va ocupar el seu lloc.
Les restes de Nínive es van trobar a Koyunjik i Nabi Yunus, de les quals només s'ha pogut excavar la primera perquè a la segona hi ha una capella musulmana (la tomba de Yunus, el profeta Jonàs), la més venerada de l'Iraq septentrional. Les primeres excavacions, les va fer el cònsol francès a Mossul, Botta, el 1843, el qual va trobar el palau reial de Sargon II. Les ruïnes foren explorades pel britànic sir Austen Henry Layard del 1845 al 1851 i, el 1847, va trobar el palau de Sennàquerib i la coneguda llibreria d'Assurbanipal amb 22.000 tauletes gravades que foren enviades a Londres.
Altres exploradors en foren George Smith i Hormuzd Rassam entre d'altres. Vers 1921, hi va fer excavacions el Museu Britànic (equip dirigit per L. W. King) a la zona del temple de Habu. El 1927, hi va excavar Campbell Thompson; des del 1981, hi va excavar David Stronach, de la Universitat de Berkeley. També s'han fet diverses excavacions per arqueòlegs iraquians. Es calcula que les seves ruïnes ocupen una àrea de 730 hectàrees (7.300.000 m²)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: |