Norcia és un municipi italià de la província de Perusa, a Úmbria. Es troba a 96 km de la capital de la regió, Perusa, al límit nord de l'altiplà de Santa Scolastica, un altiplà d'origen tectònic al cor dels Apenins de la zona Úmbria-Marcas, al Parc Nacional dels Monts Sibil·lins.
La història de la ciutat comença amb l'assentament dels sabins al segle V aC. Es convertí en aliat de l'Antiga Roma l'any 205 aC, durant la Segona Guerra Púnica, quan fou coneguda en llatí amb el nom de Núrsia, però les ruïnes romanes més antigues que perduren són del segle I.
El 122 aC nasqué a Núrsia Quint Sertori, destacat polític i militar romà de l'època del final de la República, cèlebre pel moviment antisilà que dirigí a Hispània.
Benet de Núrsia, el fundador del sistema monàstic benedictí, i la seva germana bessona Santa Escolàstica, nasqueren a Núrsia el 480. Durant el segle següent la ciutat fou conquerida pels llombards, i es convertí en part del Ducat de Spoleto. Al segle IX patí atacs de sarraïns, que donaren pas a un període de gran decadència.
Al segle XI, fou part del domini d'Enric II, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic. Al segle XII, Norcia es convertí en comuna independent dins dels Estats Pontificis, amb un creixent prestigi polític i econòmic. La col·laboració amb l'abadia benedictina de Preci portà a la creació de la Schola Сhirurgica. Tanmateix, la proximitat de la poderosa ciutat de Spoleto i el terratrèmol de 1324 quebraren les ambicions de Norcia, i el 1354 tornà definitivament a l'autoritat papal.
Gràfica d'evolució de Norcia entre 1861 i 2001 |
<timeline>
Colors= id:a value:gray(0.9) id:b value:gray(0.7) id:c value:rgb(1,1,1) id:d value:rgb(0.6,0.7,1) ImageSize = width:555 height:300 PlotArea = left:50 bottom:30 top:30 right:30 DateFormat = x.y Period = from:0 till:20000 TimeAxis = orientation:vertical AlignBars = justify ScaleMajor = gridcolor:b increment:10000 start:0 ScaleMinor = gridcolor:a increment:1000 start:0 BackgroundColors = canvas:c BarData= bar:1861 text:1861 bar:1871 text:1871 bar:1881 text:1881 bar:1901 text:1901 bar:1911 text:1911 bar:1921 text:1921 bar:1931 text:1931 bar:1936 text:1936 bar:1951 text:1951 bar:1961 text:1961 bar:1971 text:1971 bar:1981 text:1981 bar:1991 text:1991 bar:2001 text:2001 PlotData= color:d width:20 align:center bar:1861 from:0 till:9204 bar:1871 from:0 till:10015 bar:1881 from:0 till:9994 bar:1901 from:0 till:9584 bar:1911 from:0 till:9364 bar:1921 from:0 till:10754 bar:1931 from:0 till:10002 bar:1936 from:0 till:8225 bar:1951 from:0 till:7977 bar:1961 from:0 till:6476 bar:1971 from:0 till:5458 bar:1981 from:0 till:4767 bar:1991 from:0 till:4726 bar:2001 from:0 till:4872 PlotData= bar:1861 at:9204 fontsize:s text:9.204 shift:(0,5) bar:1871 at:10015 fontsize:s text:10.015 shift:(0,5) bar:1881 at:9994 fontsize:s text:9.994 shift:(0,5) bar:1901 at:9584 fontsize:s text:9.584 shift:(0,5) bar:1911 at:9364 fontsize:s text:9.364 shift:(0,5) bar:1921 at:10754 fontsize:s text:10.754 shift:(0,5) bar:1931 at:10002 fontsize:s text:10.002 shift:(0,5) bar:1936 at:8225 fontsize:s text:8.225 shift:(0,5) bar:1951 at:7977 fontsize:s text:7.977 shift:(0,5) bar:1961 at:6476 fontsize:s text:6.476 shift:(0,5) bar:1971 at:5458 fontsize:s text:5.458 shift:(0,5) bar:1981 at:4767 fontsize:s text:4.767 shift:(0,5) bar:1991 at:4726 fontsize:s text:4.726 shift:(0,5) bar:2001 at:4872 fontsize:s text:4.872 shift:(0,5) </timeline> |
El nucli antic de Norcia és molt pla, la qual cosa és relativament inusual en les ciutats d'Úmbria, i completament tancat per un circuit total de muralles que ha sobreviscut intacte des del segle XIV, tot i molts terratrèmols. Després del terratrèmol del 22 d'agost de 1859, els Estats Pontificis, als quals Norcia pertanyia aleshores, imposaren un ferri codi de construcció prohibint estructures de més de 3 pisos i requerint a l'ús de certs materials i tècniques constructives.
Molts altres vestigis romans s'observen a través de la ciutat, especialment als murs de Sant Llorenç, la seva església més antiga. A la plaça de Sant Benet hi ha la Basílica de Sant Benet. És l'església principal de la ciutat, dedicada a Sant Benet de Núrsia, i està encara unida al monestir benedictí en actiu. Tot i que l'edifici actual fou construït al segle XIII, roman sobre les restes d'un o més petits edificis romans, que de vegades s'ha cregut que era una basílica romana, o alternativament l'actual casa en què el dos germans sants nasqueren. La façana, en estil gòtic, està caracteritzada per una rosassa central i un relleu representant els Quatre Evangelistes. A dins, el fresc de la Resurrecció de Llàtzer (1560) fou pintat per Michelangelo Carducci. L'altar del costat esquerre del transsepte conté el Sant Benet i Totila (1621) de Filippo Napoletano.
Vora l'església hi ha el Palazzo Comunale, edifici que es remunta al segle XIV, àmpliament reformat al segle XIX a causa dels danys causats pels moviments sísmics anteriors.
A l'altra banda de la plaça hi ha el pòrtic delle Misure, un mercat de cereals a cobert, amb les mesures de capacitat marcades en la pedra encara visibles.
Al centre de la plaça s'alça el monument a Sant Benet de Núrsia, executat per Francesco Prinzi amb ocasió del XIV centenari del naixement del sant.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: |