El Palau Güell es un edifici dissenyat per Antoni Gaudí, arquitecte català famós per les seves obres d'estil peculiar, dins del corrent modernista català. El palau està situat en un estret carrer de Barcelona, el Carrer Nou de la Rambla, prop del port. L'edifici fou encarregat a Gaudí per Eusebi Güell, qui sentia una gran admiració per l'arquitecte i va finançar algunes de les seves obres més conegudes. La construcció es portà a terme en el període comprès entre els anys 1885 i 1900.
Essent el carrer tan estret, resulta difícil observar la totalitat de la façana. En canvi, es pot accedir a l'interior a través d'unes magnífiques portes d'arcs parabòlics. L'entrada té unes dimensiones impressionants, pensades per a que els visitants poguessin accedir-hi muntats en els seus cavalls, o bé en els seus carruatges. Per als cavalls existien estables al soterrani, la qual cosa era totalment innovador en aquella època.
Més endins, es troba el rebedor interior, que té una alçada de tres plantes. Aquest espai se sensiblement més petit que l'anterior, encara que Gaudí aconseguí augmentar-lo en la seva percepció visual mitjançant la instal·lació d'un gran nombre de columnes. Aquest rebedor és el nucli central de l'edifici, ja que està envoltat de les principals estàncies del palau. Aquestes també varen ser objecte d'un curós disseny de Gaudí, i tenen uns bells sostres de fusta.
A la teulada hi ha diverses xemeneies, que no foren tractades com elements molestos, sinó que Gaudí els hi conferí un caràcter decoratiu. Amb això, inicià una forma de dissenyar les xemeneies que aniria desenvolupant a les seves obres següents, fins arribar a assolir resultats espectaculars, com és el cas de la Casa Milà
La història del palau comença l'any 1885, quan Eusebi Güell, primer comte de Güell, encarrega a Antoni Gaudí un projecte de l'edifici. Després de l'aprovació de les obres per part de l'Ajuntament, el 15 d'octubre del 1886 s'inicia la construcció.
El palau serà una ampliació de la residencia familiar que els Güell posseïen a la pròxima Rambla de Barcelona, unida al nou edifici a través d'un passadís, encara existent. Aquesta és la raó per la qual es bastí en un barri que ja patia una degradació important i no, com hagués estat normal en aquella època, al nou eixample.
Les obres finals hem de creure que s'allargaran fins l'any 1890, malgrat que en la façana principal hi consti la data de 1888. Més endavant,el 1895, es realitzen una sèrie de reformes en el terrat, on s'incorporen noves xemeneies, i en la planta dels dormitoris.
El palau serà residència de la família fins l'any 1936, any en què s'inicia la Guerra Civil. Durant el període de guerra (1936-1939) és confiscat i s'utilitza com a comissaria. Passats aquests anys, el palau ha quedat malmès i el seu estat de conservació no és l'adequat. La seva propietària, Mercè Güell i López (filla d'Eusebi Güell), decideix transferir-lo a una entitat pública.
El 25 de maig de 1945, el Palau Güell és cedit a la Diputació de Barcelona, que passarà a ser la seva propietària i titular fins a l'actualitat.
El 1969 l'Estat espanyol el declara Monument Històricoartístic per la seva singularitat.
L'any 1984, la UNESCO declara el Palau Güell Patrimoni de la Humanitat per la seva contribució i influències en les tècniques i les formes en la construcció moderna del segle XX i el seu remarcable caràcter constructiu.
Al gener de 2008 la Diputació de Barcelona reobre parcialment el Palau Güell.
