El Palau Reial de Caserta (en italià Reggia di Caserta) és una residència de la família reial dels Borbons de Nàpols. El conjunt monumental, proclamat patrimoni de la humanitat per l'UNESCO, és excepcional en la manera com reuneix un sumptuós palau amb el seu parc i els seus jardins però també una part natural boscosa, pavellons de caça i un complex industrial per a la producció de la seda. És una evocació eloqüent i solidifica del segle de les Llums, integrada més aviat que imposada al seu paisatge natural.
Considerat el Palau Reial per excel·lència del Regne de les Dues Sicílies. Fou fet construir pel rei Carles III d'Espanya entre els anys 1756 i fins l'any 1920. El palau fou dissenyat per l'arquitecte italià Luigi Vanvitelli.
Pensat per ser el palau més gran del món després del de Versalles. Les obres de construcció s'emprengueren amb la màxima diligència possible durant la dècada de 1750 però la marxa del rei cap a Madrid féu que s'aturessin i no fou fins l'any 1769 que es tornaren a reempendre.
L'edifici compta amb més de mil dues-centes habitacions. El palau reial compta amb un enorme parc d'estil anglès amb múltiples fonts d'aigües. Les aigües foren portades a través de l'aqueducte Carolí. Destaca l'anomenada Capella Palatina i la Pinacoteca Casertana.
