El Palau de Westminster, també conegut com Casa del Parlament, a Londres és on les dues Cambres del Parlament del Regne Unit (la Cambra dels Lords i la Cambra dels Comuns) es troben per discutir els seus afers. El Palau es troba a la ribera nord del riu Tàmesi al districte municipal de Londres de la ciutat de Westminster, rodejat per altres edificis del Whitehall.
al cor de Londres]] El palau és un dels Parlaments més grans del món. La distribució del Palau és intricada, amb prop de 1200 cambres, 100 escales i més de tres quilòmetres de passadissos repartits entre els seus edificis. Tot i que la majoria daten del Segle XIX, entre els originals edificis històrics es troba el Westminster Hall, que avui en dia s'utilitza per grans cerimònies públiques.
El control del palau de Westminster i el seu recinte va ser dut a terme durant segles pel representant de la Reina, el gran Lord Chamberlain. En acord amb la corona, el control va passar a mans de les dues Cambres el 1965. Algunes cambres cerimonials encara estan controlades pel gran Lord Chamberlain.
Després d'un incendi l'any 1834, es van construir les actuals Cases del Parlament en els 30 anys següents. Eren obra de l'arquitecte Sir Charles Barry (1795-1860) i el seu ajudant Augustus Welby Pugin (1812-52).El disseny va incorporar Westminster Hall i les restes de la capella de St. Stephen.
El Palau de Westminster era estratègicament important durant l'edat mitjana, ja que estava localitzat a la ribera del riu Tàmesi. Els edificis han ocupat el seu lloc des de, almenys els temps dels anglosaxons. Llavors conegut com Thorney Island, el lloc podria haver-se utilitzat com a residència reial per Canut el Gran (va regnar del 1016 al 1035). El penúltim monarca Saxó d'Anglaterra, Eduard el Confessor, va construir un palau reial a Thorney Island a l'Oest de la ciutat de Londres al mateix temps, més o menys, que construïa l'abadia de Westminster (1045-1050). L'àrea de Thorney Island va passar a ser coneguda aviat com a Westminster (una contracció de les paraules "West Monastery"). Després de la conquesta Normanda (1066), el rei Guillem I es va establir a la Torre de Londres, però després es va instal·lar a Westminster. Ni els edificis utilitzats pels Saxons ni els que va utilitzar Guillem I van sobreviure. La part més antiga del Palau (el Westminster Hall i el Great Hall) daten del regnat del successor de Guillem I, Guillem II.
El palau de Westminster era la residència principal dels monarques anglesos cap al final de l'època de l'era medieval. El predecessor del Parlament, el Curia Regis (Consell Reial) es trobava al Westminster Hall (tot i que canviava de lloc quan el Rei es traslladava a un altre palau). El primer Parlament oficial d'Anglaterra es va reunir al palau el 1295. Des de llavors, gairebé tots els Parlaments s'han reunit al palau. De tota manera, alguns Parlaments s'han reunit a altres llocs.
miraven l'incendi del 1834 i van pintar bastants quadres incloent La Crema de la Cambra del Lord i dels Comuns (1835).]] |
Westminster va continuar sent la principal residència de la monarquia a Londres fins que un incendi va destruir part de l'estructura l'any 1529. Al 1530 , Enric VIII va adquirir el York Palace de Thomas Cardinal Wolsey, un ministre poderós que havia perdut el favor del rei. Enric VIII li va canviar el nom per Palau de Whitehall i el va utilitzar com a residència principal. Tot i que Westminster seguia sent un palau reial oficialment, l'utilitzaven les dues cambres del Parlament i també s'utilitzava com a jutjat.
Com que originalment era un residència reial, el palau no incloïa cap edifici especialment pensat per les corts. Les cerimònies importants de l'Estat es duien a terme a la "Painted Chamber" (Cambra Pintada). La Cambra dels Lords normalment es reunia a la "White Chamber" (Cambra Blanca). La Cambra dels Comuns, però, no tenia una cambra pròpia; de vegades debatien a la sala de reunions de l'abadia de Westminster. Els Comuns van adquirir una cambra permanent en el palau, la capella de St. Stephen, una antiga capella reial, però només durant el regnat del successor d'Enric VIII, el rei Eduard VI.
Amb la reforma Protestant, es va dissoldre l'orde religiosa del Canons de St. Stephen (entre d'altres institucions); així que la capella va passar a servir per l'ús dels comuns que hi van fer les alteracions que van considerar convenients.