El Parc Nacional del Teide ocupa la zona més alta de l'illa de Tenerife (Illes Canàries). Declarat el 1954 com Parc Nacional del Teide, és el més gran i més antic dels parcs nacionals de les Illes Canàries. El 1981 el parc va ser reclassificat i es va establir un règim jurídic especial. L'any 1989, el Consell d'Europa va concedir al parc nacional el Diploma Europeu, a la seva màxima categoria. Aquest reconeixement a la gestió i a la conservació ha estat posteriorment renovat el 1994, 1999 i 2004. Com a celebració del 50 aniversari de la seva transformació en parc nacional, l'any 2002 es van iniciar els tràmits perquè la UNESCO l'anomenés Patrimoni de la Humanitat. El dia 28 de juny de 2007, després de cinc anys de treball i esforç, la Unesco va decidir de declarar el parc nacional del Teide Patrimoni de la Humanitat a la seva Convenció de Patrimoni Mundial de la UNESCO reunida en Christchurch, Nova Zelanda. Aquesta zona es troba el volcà del Teide que amb els seus 3.718 metres, és el cim més alt de les Canàries, d'Espanya i de qualsevol illa atlàntica.
Després de diferents revisions i ampliacions, la seva superfície és de 18.990 hectàrees.
Geològicament està format per dues grans depressions coronada pel Teide amb 3.718 m d'altitud. Nombroses colades de diferents erupcions al costat de les muntanyes i volcans repartit per tot el parc formen un paisatge característic. L'alto de Guajara, el Pla Ucanca, les Set Cañadas, La Fortaleza, el grup los Roques de García i Pico Viejo (o Chahorra) són exemples molt importants i característics que formen el paisatge natural del parc.
També la flora ha estat estudiada per científics com Alexander von Humboldt. Té endemismes de caràcter insular, regional i local, i compta amb 11 hàbitats d'interès comunitari, que ocupen el 75% de la seva superfície. A més a més, es pot recalcar la importància, pel que fa a nombre i exclusivitat, de la seva fauna invertebrada.
El Parc Nacional del Teide té un ampli valor històric. Aquest lloc, a part de tenir un important significat espiritual pels guanches, venia a ser un recurs fonamental pel sustento i supervivència d'aquests pobladors en algunes èpoques de l'any, ja que en els períodes estivals era nombrosa la concentració de bestiars i el pasturatge en aquesta zona. Al parc són importants els jaciments arqueològics que s'han descobert. Els guanches coneixien al Teide amb el nom de "Echeyde" el significat del qual era "habitada de Guayota, el Maligne". Segons la llegenda, Guayota va segrestar al déu del Sol, pels guanchesbMagec, i ho va tancar a l'interior del volcà sumint a l'illa en total foscor. En aquest moment els *guanches van invocar a Achamán, el seu déu celeste suprem, i van suplicar la seva ajuda. Achamán va aconseguir derrotar a *Guayota i, assoliment d'aquesta manera, posar fi a la captivitat del Sol i segellar la boca de Echeyde. Aquest relat sembla coincidir amb l'últim gran episodi eruptivo del Teide. L'any 1492, just quan Cristóbal Colón partia de l'illa colombina disposat a conquistar el nou món el Teide es trobava en erupció. En 1798, l'última gran erupció produïda, va constituir els denominats Nassos del Teide en la qual 12 milions de metres cúbics de lava van ser abocats durant tres mesos des del Bec Vell.
En 1981 el parc va ser *reclasificado i es va establir un règim jurídic especial. En 1989, el Consell d'Europa va concedir al parc nacional el Diploma Europeu, en la seva màxima categoria. Aquest reconeixement a la gestió i a la conservació ha estat posteriorment renovat en 1994, 1999 i 2004. Com a celebració del 50 aniversari de la seva transformació en parc nacional, en 2002 es van iniciar els tràmits perquè la Unesco ho nomenés Patrimoni de la Humanitat. El dia 28 de juny de 2007, després de cinc anys de treball i esforç, la Unesco va decidir declarar el Parc Nacional del Teide Patrimoni de la Humanitat en la seva Convenció de Patrimoni Mundial de la UNESCO reunida en *Christchurch, Nova Zelanda. El Parc Nacional del Teide és a més des de finals de 2007, un dels 12 Tresors d'Espanya.8
Ha estat en l'Observatori Atmosfèric de *Izaña on va haver-hi més hores de sol en 2007 a Espanya, amb 3.845, i també va ser el lloc on es va registrar la temperatura mitjana més baixa, 10,2 graus de mitjana en tot l'any (segons es desprèn de les dades dels quals disposa l'Institut Nacional d'Estadística, recollits en el seu anuari estadístic). Després de diferents revisions i ampliacions, la seva superfície és de 18.990 hectàrees.