Història
El nom de la zona es remunta a l'any 1929. Un activista a favor de les zones salvatges, Bob Marshall, en explorar la ramificació nord del riu Koyukuk es va trobar dues grans muntanyes, els penya-segats Frigid (Frigid Crags) i la muntanya Boreal, una a cada costat del riu. Les va batejar les "Portes de l'Àrtic" (Gates of the Arctic).
La zona va ser protegida primer mitjançant una declaració l'1 de desembre de 1978 com a monument nacional dels Estats Units. Va formar una de les 15 àrees naturals a Alaska que Jimmy Carter, fent ús de la Llei d'Antiguitats, va declarar com a monuments nacionals després que el Congrés dels Estats Units hagués ajornat una transferència proposada originalment el 1968 de terres federals a Alaska al Servei de Parcs Nacionals que va despertar una forta oposició del govern d'aquest estat. El Congrés llavors va aprovar el 1980 la Llei de Conservació de Terres d'Interès Nacional d'Alaska (Alaska National Interest Lands Conservation Act o ANILCA), que convertia la majoria d'aquells monuments nacionals en parcs nacionals o reserves nacional, però també va limitar l'ús en el futur de la Llei d'Antiguitats a Alaska.
Una gran part de la zona, 29.322 km², també fou declarada el 1980 una àrea salvatge (wilderness area). Com que és una zona veïna a la Zona Salvatge de Noatak (Noatak Wilderness Area), això va crear la zona salvatge continua més gran dels Estats Units.
Característiques
La geografia del parc destaca pels cims de la Serralada Brooks i les valls en forma d'U cobertes d'una vegetació del tipus tundra. Entre la fauna s'hi troben els ants, els óssos grizzlies, els llops, els muflons de Dall, els óssos negres i els rens.
Entre els cims més importants del parc destaquen els cims Arrigetch i el mont Igikpak. També existeixen sis rius considerats rius salvatges i paisagístics nacionals:
- Riu Alatna, 134 km
- Riu John, 84 km
- Riu Kobuk 177 km
- La ramificació nord del riu Koyukuk (Koyukuk North Fork), 164 km
- Una secció del riu Noatak
- Riu Tinayguk, 71 km
Allò que és inusual en els parcs nacionals dels Estats Units és que aproximadament 1.500 persones resideixen en 10 comunitats petites en anomenades "zones de residents de subsistència" (resident subsistence zones) on sobreviuen dels recursos naturals que els proporciona el parc.
No s'han establert camins, senders, serveis pels visitants o llocs per acampar ni al parc ni a la reserva. Tanmateix, la carretera Dalton (Dalton Highway o la Ruta Estatal d'Alaska 11), passa a uns vuit quilòmetres de la frontera est del parc. El Servei de Parcs Nacionals manté obert un petit centre de visitants a la carretera, a prop de Coldfoot.
Bibliografia
Jettmar, Karen, The Alaska River Guide: Canoeing, Kayaking, and Rafting in the Last Frontier, 3rd Ed., Menasha Ridge Press: Birmingham, Alabama (2008)
Vegeu també
- Llista de les unitats oficials del National Park Service
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: |
- Servei de Parcs Nacionals: Gates of the Arctic National Park & Preserve (anglès) (castellà)
- Guia de Visitants (anglès)
- Fotos del parc
- Guia del parc