La península de Gal·lípoli (antigament Quersonès Traci; en grec: Χερσόνησoς Θράκια; en turc Gelibolu Yarımadası; en català medieval Gal·lípol) pren el nom de la ciutat de Gal·lípolis, del grec Καλλίπολις, Kallípolis) és una petita península de Turquia. És el darrer extrem del continent europeu i forma el litoral septentrional de l'estret dels Dardanels. La part nord de la península dóna a la mar Egea. La ciutat més gran que hi ha a la península és Gelibolu. Des del punt més occidental de la península es pot veure l'illa de Gökçeada (Lembros pels grecs).
Habitada per tracis, fou colonitzada per grecs, especialment atenencs. Les principals ciutats foren, de nord a sud: Càrdia, Cal·lípolis, Alopeconnès, Sestos, Màditos i Eleünt.
A l'època clàssica era coneguda com el Quersonès Traci (Χερσόνησoς Θράκια). Va servir a Alexandre el Gran l'any 334 aC com a punt de partida de la seva campanya per l'Àsia, en què creuà l'estret dels Dardanels amb un exèrcit de 30.000 soldats d'infanteria i 5.000 homes a cavall. Així mateix, fou la base d'operacions de la Companyia Catalana d'Orient durant la guerra de la Venjança Catalana, després que els grecs bizantins assassinessin Roger de Flor. També va servir de pas, però en sentit contrari, perquè els otomans iniciessin la invasió d'Europa.
A la conquesta de la península de Gal·lípoli (1354), seguí la conquesta de la Tràcia; i un segle després, la caiguda de Constantinoble. Així mateix, durant la Primera Guerra Mundial, hi ocorregué la batalla de Gal·lípoli (1915). La invasió de les forces de la Entente fracassà i s'hagueren de retirar.
