La plaça Roja (en rus Красная площадь, Kràsnaia plóixtxad) és la plaça més famosa de la ciutat de Moscou. La plaça separa el Kremlin, l'antiga ciutadella reial i avui residència oficial del President de Rússia, d'un històric barri de mercaders, conegut com el Kitai-górod (literalment, «Ciutat Xinesa»). Com que els carrers principals de Moscou surten des d'aquí en totes direccions, iniciant les carreteres principals que surten de la ciutat, la plaça Roja sovint és considerada la plaça central de Moscou i de tot Rússia.
La plaça és voltada de diversos edificis monumentals, entre els quals la catedral de Sant Basili, el mausoleu de Lenin, els magatzems GUM, la reconstruïda catedral de Kazan o el Museu Històric Estatal, a més a més del monument als herois Minin i Pojarski.
La rica història de la plaça Roja es reflecteix en moltes obres d'art, incloent les pintures de Vasili Súrikov, Konstantín Iuon i d'altres. El terreny de la plaça, en un origen, era cobert d'edificis de fusta, però fou buidat arran de l'edicte d'Ivan III del 1493, ja que tots aquells edificis de fusta eren perillosament susceptibles de ser arrasats pel foc. La nova esplanada (originàriament coneguda com el "Pojar", literalment l'«Incendi») de mica en mica va esdevenir el principal mercat a l'aire lliure de Moscou. Posteriorment s'emprà per a diverses cerimònies públiques i proclamacions, i ocasionalment com a lloc de les coronacions dels tsars de Rússia. D'ençà de la urbanització de la plaça, ha estat usada per tots els governants russos de les diverses èpoques per a tota mena de cerimònies oficials.
a la plaça Roja arran del fracàs de la rebel·lió de 1698, pintura de Vasili Súrikov]] El nom de la "plaça Roja" no deriva del color dels maons que l'envolten, ni del nexe entre el color roig i el comunisme. El nom prové de la paraula russa красная ("kràsnaia"), forma femenina de l'adjectiu que tant pot significar «roig» com «bell» (aquest darrer significat és arcaic). El mot s'aplicava (en el sentit de «bell») a la catedral de Sant Basili, i subseqüentment es traslladà a la plaça adjacent. Es creu que la plaça adquirí el seu nom definitiu (substituint, així, l'antic "Pojar") al segle XVII. Diverses antigues ciutats russes, com ara Súzdal, Ielets o Pereslavl-Zalesski, també anomenen la seva plaça principal Kràsnaia plóixtxad, igual que la seva homònima de Moscou.
Durant l'era soviètica la Plaça Roja mantingué el seu significat transformant-se en la plaça principal en la vida del nou estat. Estant al costat de la residència oficial del govern soviètic, va ser remodelada per permetre les desfilades militats. Es van demolir la Catedral de Kazan i la Porta de la Resurrecció i la Capella Iverskaya per fer espai pels vehicles militars pesats. També s'havia planejat enderrocar la Catedral de Sant Basili, l'edifici més popular de Moscou. La llegenda diu que Lazar Kaganovich, director del pla de reconstrucció de Moscou, preparà una maqueta especial de la Plaça Roja, en la que la catedral podia ser eliminada, i la presentà a Stalin perquè veies com la catedral era un obstacle per les desfilades i pel trànsit. Però quan la retirà de la plaça, Stalin objectà: "Lazar! Torna-la!" , 24 de juny de 1945.]]
Dues de les desfilades més significatives a la Plaça Roja van ser una al 1941, quan la ciutat estava assetjada pels alemanys, i les tropes s'incorporaven al front tot just abandonaven la plaça, i la Desfilada de la Victòria de 1945, quan les banderes dels exèrcits nazis van ser llençats als peus del Mausoleu de Lenin.
El 28 de maig de 1987, un jove pilot alemany anomenat Mathias Rust aterrà amb un avió lleuger a la Baixada de Sant Basili, al costat de la Plaça Roja.
Al 1990, el Kremlin i la Plaça Roja van ser dels primers llocs de la URSS en afegir-se a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO
Cada edifici de la Plaça Roja és una llegenda per si mateix. Un d'ells és el Mausoleu de Lenin, on reposa el cos embalsamat de Vladimir Lenin, el fundador de la Unió Soviètica. A prop està la elaborada Catedral de Sant Basili i els palaus i catedrals del Kremlin. Al costat est de la plaça hi ha la Catedral de Kazan restaurada. El costat nord està ocupat pel Museu Històric Estatal. L'únic monument escultòric de la plaça és una estatua de bronze de Kuzma Minin i Dmitry Pozharsky, que ajudaren a expulsar de Moscou als invasors polonesos al 1612. A prop hi ha el Lobnoye Mesto, una plataforma circular a on tenien lloc les cerimònies públiques. La p,laça té 330 metres de llarg i 70 metres d'ample.
