El pont des Arts (o la passerelle des Arts) és un pont situat a París i atravessa el Sena. Comunica l'Institut de France i el pati quadrat del palau del Louvre (anomenat "palais des Arts" -Palau de les Arts- durant el Primer Imperi).
Entre el 1801 i el 1804, una passarel·la de nou arcs reservada als peatons fou construïda a l'emplaçament de l'actual pont des Arts: és el primer pont metàl·lic de París. Aquesta innovació es deu al primer cònsul Napoleó Bonaparte, seguint una realització anglesa. Els enginyers Louis-Alexandre de Cessart i Jacques Dillon van concebre aquesta passarel·la per semblar un jardí suspès amb arbustos, testos amb flors i bancs. El 1852, com a conseqüència de l'allargament del "quai Conti" (moll Conti), els dos arcs de la riba esquerra es converteixen en un de sol.
L'any 1976, l'inspector general de Ponts i Calçades notifica de la fragilitat de la infraestructura, principalment deguda als bombardejos de 1918 i 1944, i a diverses col·lisions de vaixells els anys 1961 i 1970. Le pont serà tallat a la circulació l'any 1977 i s'acabarà esfondrant als 60m finalment l'any 1979 a causa d'un darrer xoc amb una barca.
El pont actual ha estat reconstruït, entre 1981 i 1984, "idènticament" segons els plans de Louis Arretche, qui va disminuir el nombre d'arcs (sept en lloc de nou). Això permet el seu alineament amb els del pont Neuf, tot tornant a l'aspecte de l'antiga passarel·la. La passarel·la fou inaugurada per Jacques Chirac – aleshores alcalde de París – el 27 de juny de 1984.
Ocasionalment utilitzat com a lloc d'exposicions, actualment és un lloc atractiu per a pintors, dibuixants i fotògrafs (pel seu punt de vista únic), però també pels amants dels pícnics durant l'estiu.
Le Pont des Arts és també una pel·lícula francesa de la mà de Eugène Green, amb Natacha Régnier i Denis Podalydès.
Explica una història d'amor impossible entre dos joves que mai es troben. L'acció es desenvolupa a París entre el 1979 i el 1980, és a dir, en el moment de l'esfondrament de la passarel·la. El film va ser presentat l'any 2004 al 57è Festival international du film de Locarno, a la secció de cineastes del present.
