Portes a Roma

Porta de San Sebastiano

2,404 persones han estat aquí
7.1/10

L'actual porta de San Sebastiano ('porta de Sant Sebastià', en català) és la més gran i de les millor conservades de les portes del cinturó defensiu de les muralles aurelianes de Roma. El nom originari era Porta Appia perquè per allí s'eixia a la Via Apia, la «regina viarum», que començava una mica més enrere de la Porta Capena de les muralles servianes, i el va conservar molt de temps.

En l'edat mitjana també l'anomenaven Accia (o Dazza o Datia), d'etimologia prou incerta: potser per la seua proximitat el rierol Almone, anomenat «Acqua Accia». Un document del 1434 l'esmenta com «Porta Domini quo vadis». Només després de mitjan s. XV es pot documentar l'ús del nom que té hui, perquè és a prop de la basílica de Sant Sebastià extramurs i de les catacumbes de San Sebastiano.

L'estructura originària n'és l'època aureliana, del 275; tenia una obertura amb dues arcades damunt de les quals hi havia finestres, també amb arcs, compreses entre dues torres semicilíndriques.

El revestiment de la façana era amb travertí. Durant una de les restauracions les dues torres foren ampliades, elevades i connectades amb dos murs paral·lels a l'arc de Drus, situat a només alguns metres al costat intern de la porta, de manera que s'hi formà un pati intern, en què l'arc feia de contraporta.

Amb motiu de la recuperació feta el 401-402 per Honori la porta es redissenyà amb una sola arcada, amb un àtic on s'obrin dues fileres de sis finestres d'arc, i s'hi afegí un corredor obert per on es feia la ronda. La base de les dues torres recolzava en dos basaments de planta quadrada, revestits de marbre. Un reacondicionament posterior li donà l'aspecte actual, en què tota l'estructura s'acresqué un pis. Alguns estudiosos dubten que aquesta remodelació siga obra d'Honori, doncs no hi ha l'habitual placa recordatòria que aquest deixava en totes les seues intervencions a les muralles i portes de Roma.

El tancament se'n feia amb una porta de fusta de dues fulles i mitjançant una comporta de moviment vertical que relliscava per unes canaletes visibles encara hui. L'operació d'aquesta comporta es feia des de la cambra de maniobra situada damunt la porta.

Per la importància de la Via Apia, per on s'eixia de la ciutat, sobretot en època romana, tota l'àrea patia un intens trànsit ciutadà. Sembla que prop de la porta hi havia una àrea d'estacionament del transport privat de personatges rics, doncs el trànsit dins la ciutat no era permés per als mitjans privats, inclosos els membres de la casa imperial, els mitjans privats de la qual s'estacionaven en una zona reservada («mutatorium Caesaris») poc distant, a l'inici de la Via Appia.

Són molt interessants alguns croquis visibles sobre el revestiment de travertí de les bases del monument; podrien ser indicacions per al mesurament del treball dels talladors de pedra. Segons l'historiador Antonio Nibby, al centre de l'arc de la porta, al costat extern, hi ha esculpida una creu grega inscrita en una circumferència, amb una inscripció en grec, dedicada a sant Con i a sant Jordi, datada del s. VI-VII, però no se n'ha conservat cap traça visible. A la dreta de la porta, al costat intern hi ha gravada la figura de l'arcàngel Miquel matant un drac: al costat de la figura es pot llegir, en escriptura gòtica, un text que recorda la batalla que es lliurà el 29 de setembre de 1327 (dia de Sant Jordi) entre les milícies romanes gibel·lines de la família Colonna, guiades per Giacomo de’ Pontani (o Ponziano), contra l'exèrcit güelf i gibel·lí del rei de Nàpols Robert d'Anjou, guiades per Giovanni d'Epiro i Gaetano Orsini.

Però més enllà dels testimoniatges oficials amb un cert valor històric, l'antiga Roma és interessant per la riquesa de grafits i traces no oficials, però que documenten la vida quotidiana que, a l'entorn de la porta, s'ha desenvolupat al llarg dels segles.

Segurament són obra dels pelegrins les diverses creus gravades als murs i el monograma de Crist (JHS) visible a la paret esquerra de la porta, al davant a l'arcàngel Miquel; es poden llegir alguns noms italians i estrangers (un cert Giuseppe Albani ha escrit tres vegades el seu nom associat amb tres dates, la darrera intel·ligible del 1622; per a ús de viatgers estrangers algú hi gravà una espècie d'indicació per arribar a la porta de San Giovanni o a la basílica de Sant Joan del Laterà, visible sobre l'esquerra: «Di qua si va a S. Gio…», interrompuda per unes incisions.

El 5 d'abril 1536, amb l'arribada a Roma de l'emperador Carles V, Antonio da Sangallo el Jove transformà la porta en un arc de triomf, decorant-la amb estàtues, columnes i frisos, fins i tot demolí edificis existents per obrir una via triomfal fins al Fòrum. L'esdeveniment s'immortalitzà amb una inscripció sobre l'arc, que comparava Carles V amb Escipió Africà. Per aquesta porta passà també, el 4 de desembre 1571, el festeig en honor a Marco Antonio Colonna, vencedor de la batalla de Lepant, amb la desfilada dels cent seixanta presoners turcs encadenats. Per a aquesta ocasió el Pasquino, la famosa estàtua parlant (amb pasquins) de Roma, va donar-ne la seua opinió, aquesta vegada sense paraules: amb el cap d'un turc sagnant i una espasa.

Ja des del s. V i almenys fins al XV, està documentada la pràctica de licitar o vendre a privats les portes de la ciutat i el cobrament del peatge per passar-hi. En un document del 1467 s'esmenta un bàndol que detalla la licitació de les portes de la ciutat per un any. En un document del 1474 s'explica que el preu de concessió per les portes Llatina i Appia juntes era de «fiorini 39, sollidi 31, donin. 4 per sextaria» («taxa semestral»): no és un preu massa alt, perquè el trànsit no hi devia ser excessiu. El guany del trànsit es regulava amb taules que es referien a cada tipus de mercaderia, però devien ser arredonides per abusos de tota mena si s'ha de jutjar per la quantitat de protestes, edictes i amenaces que s'emetien.

Al costat de la torre occidental es veuen traces d'una portella que s'ha segellat amb una paret. Alguns estudiosos creuen que ha estat oberta i després tornada a tancar en molt poc temps, raó per la qual no presenta senyals evidents d'haver estat usada.

Pel que fa a l'interior de l'edifici que conté la porta, les transformacions més importants són recents: s'hi feren entre 1942 i 1943, quan tota l'estructura fou ocupada pel secretari del partit feixista. A aquesta època es deuen els mosaics bicroms en blanc i negre que en decoren alguns ambients.

Actualment les torres inclouen el Museu de les Muralles, en què es poden observar models de la construcció de les muralles i de les portes en diverses fases.

Bibliografia

  • Filippo Coarelli, Guida archeologica vaig donar Roma. A. Mondadori Ed., Verona, 1984
  • Mauro Quercioli, Li emmuralla i li port vaig donar Roma. Newton Compton Ed., Roma, 1982
  • Laura G. Cozzi, Li port vaig donar Roma. F. Spinosi Ed., Roma, 1968

Enllaços externs

Categories:
Envieu un comentari
Consells i suggeriments
Organitzar per:
Antonio M ♠
21 d'agosto de 2014
Benvenuti alla porta più a sud di Roma antica! Da qui potevate prendere la via Appia e arrivare fino a Brindisi, porto principale per le merci del mediterraneo orientale :)
Albarico
1 de september de 2011
"Il giorno ideale per passeggiare qui è la domenica sostanzialmente perché dopo le undici minuto più, minuto meno, la strada viene chiusa al traffico e diventa una gradevole passeggiata pedonale."
Antonella Tatti
28 d'agosto de 2013
Bisogna salire....panorama bellissimo!!!
Carregueu més comentaris
foursquare.com
Ubicació
Mapa
Direcció

Via di Porta San Sebastiano, 18, 00179 Roma RM, Itàlia

Obtenir adreces
Horari
Thu 9:00 AM–8:00 PM
Fri 8:00 AM–Noon
Sat 11:00 AM–4:00 PM
Sun 11:00 AM–8:00 PM
Mon 9:00 AM–11:00 AM
Tue 9:00 AM–Noon
Referències

Porta San Sebastiano a Foursquare

Porta de San Sebastiano a Facebook

Hotel Best Roma

a partir de $463

Hotel Infinito

a partir de $75

Daniela Hotel

a partir de $66

Espana Hotel

a partir de $88

Shiva B&B

a partir de $64

B&B Manzoni Holidays

a partir de $94

Llocs recomanats a prop

Veure tot Veure tot
Afegir a la llista de desitjos
He estat aquí
Visitat
Muralla Aureliana

Muralla Aureliana (perímetre).

Afegir a la llista de desitjos
He estat aquí
Visitat
Tomba dels Escipions

La tomba dels Escipions (en llatí sepulcrum Scipionum), també d

Afegir a la llista de desitjos
He estat aquí
Visitat
San Giovanni a Porta Latina

San Giovanni a Porta Latina (Saint John Before the Latin Gate) is a

Afegir a la llista de desitjos
He estat aquí
Visitat
Church of Domine Quo Vadis

The Church of St Mary in Palmis (italiano. Chiesa di Santa Maria delle

Afegir a la llista de desitjos
He estat aquí
Visitat
Termes de Caracal·la

thumb|right|290px|Ruïnes de les Termes de Caracal·la

Afegir a la llista de desitjos
He estat aquí
Visitat
Santo Stefano Rotondo

The Basilica of St. Stephen in the Round on the Celian Hill (italiano.

Afegir a la llista de desitjos
He estat aquí
Visitat
Santa Maria in Domnica

Santa Maria in Domnica — also known as Santa Maria alla Navicella —

Afegir a la llista de desitjos
He estat aquí
Visitat
Celi

El Celi (en italià Celio, en llatí Mons Caelius) és un dels set tu

Atractius turístics similars

Veure tot Veure tot
Afegir a la llista de desitjos
He estat aquí
Visitat
Santuari d'Itsukushima

Itsukushima

Afegir a la llista de desitjos
He estat aquí
Visitat
Porta d'Alcalá

La Porta d'Alcalá (Puerta de Alcalá en castellà) és un dels mon

Afegir a la llista de desitjos
He estat aquí
Visitat
Kaminarimon

The Шаблон:Nihongo is the outer of two large entrance gates that ultim

Afegir a la llista de desitjos
He estat aquí
Visitat
Hadrian's Gate

The Hadrian's Gate (or Hadrianus Gate or The Three Gates (meaning

Afegir a la llista de desitjos
He estat aquí
Visitat
Powder Gate

Powder Gate (Czech: Prašná brána) is a gothic gate in Prague, Czech Re

Veure tots els llocs similars