La Presa de les Tres Gorges és una construcció d'un embassament amb la seva corresponent presa a la vall del riu Iang-Tsé, a la Xina.
Aquesta presa és el projecte hidroelèctric més gran del món i ha estat molt criticada per l'impacte ecològic i social que està causant, ja que ha obligat a abandonar les llars a més d'un milió de persones i més de mil pobles seran coberts per les aigües.
La presa és una barrera de formigó de 2,5 quilòmetres de llarg i 185 metres d'altura que ha transformat radicalment la situació: del no res ha nascut un embassament de 600 quilòmetres de longitud i 150 metres de profunditat. S'espera que, a partir de l'any 2009, generi 18.200 MW de potència, l'11% de les necessitats energètiques del país.
La construcció de la presa va començar l'any 1993 i és previst que duri 17 anys. El 6 de novembre de 2002 es va aconseguir tancar el curs del riu i el 2003 va començar a operar el primer grup de generadors. A partir de 2004 es van començara a instal·lar un total de 4 grups de generadors per any, fins completar la totalitat de l'obra.
El 21 de maig de 2006 es va acabar de construir la totalitat del mur de la presa, que es preveu que estarà finalitzada el 2009. Prop de d'1.900.000 persones van haver de ser reallotjades pel govern, principalment als nous i moderns barris de la ciutat de Chongquing.
El 6 de juny de 2006 es va derruir l'últim mur de contenció de la presa. .
El Iang-Tsé s'ha endut moltes ànimes, també amb la presa. Oficialment, el peons morts durant la seva construcció són un centenar, però a la veïna ciutat de Yichang la xifra que popularment es dóna per bona és de 1.500. Deirdre Chetham, professora de la Universitat de Harvard d'estudis asiàtics, adverteix al llibre Before the deluge que les pèssimes condicions de treball poden afectar la qualitat i la seguretat de la presa. Els precedents són alarmants, segons Chetham: de les 80.000 preses construïdes els primers 40 anys de la República Popular de la Xina, més d'un centenar s'han ensorrat de mitjana cada any.
La presa s'aixeca a la riba de la ciutat de Yichang, a la
província de Hubei. El futur embassament durà el nom de
Sandouping, i tindrà unes reserves d'aigua de 39.000 milions
de m³. Comptarà amb 26 turbines de 700.000 kW cada una,
equivalents a una potència de 18,2 gigavats (GW), generant en
conjunt una energia elèctrica d'uns 84.000 milions de kWh a
l'any.
La presa també té com a objectiu millorar les condicions del curs
mig i inferior del riu, permetent controlar les inundacions i
millorar la navegació fluvial.
L'obra, deixarà sota el nivell de les aigües un total de 12 ciutats i 326 pobles, una superfície de 630 km² de territori xinès, afectant -tal com s'ha esmentat, un total de 1.200.000 persones.
El Banc Mundial, diverses Organitzacions no governamentals i alguns països han criticat l'obra des del principi, no només per l'impacte ambiental que suposarà, sinó també pels alts nivells de corrupció a l'hora de menester els fons, sobretot aquells fons destinats a la reubicació de les persones, la mes gran reubicació de la història deguda a causes de desenvolupament.
De fet, molts científics han estat en desacord amb aquesta construcció degut al gran impacte ambiental que representa. Dai Qing, escriptora i ecologista xinesa, va ser una de les primeres persones en aixecar la veu des de l'interior, iniciant les activitats de protesta amb la col·lecció de documents Yangtsé-Yangtsé!. Va ser detinguda durant bastants anys acusada de ser una de les instigadores de la protesta de Tiananmén, i el seu llibre fou prohibit.
La inundació de les terres provocarà també grans pèrdues de relíquies ubicades al voltant del riu. Elements de l'era Paleolítica, restes fòssils, assentaments del neolític, enterraments ancestrals, tombes aristocràtiques i obres de les dinasties Ming i Qing, quedaran per sota del nivell de les aigües. A partir de l'any 1995 es va iniciar una carrera contra rellotge per tal de poder salvar el major nombre d'aquests elements.
La presa de les Tres Gorges ha forçat a desplaçar 1,2 milions de persones -dels 20 milions d'habitants a la regió- després que dotze ciutats hagin quedat submergides. Almenys 10,2 milions de persones han perdut casa seva per la construcció de preses a tota la Xina des del 1949. El principal inconvenient per a molts dels desplaçats de les Tres Gorges és la pèrdua de la seva font d'ingressos: els terrenys de conreu. Un 35% dels recol·locats són agricultors sense terra. A les zones més altes de les Tres Gorges, on s'ha establert la majoria de població, el conreu es fa més difícil perquè el relleu és muntanyós i la qualitat del sòl és dolenta.
A més, des de la presa fins al final de l'embassament, la riba del Iang-Tsé és una mena d'entramat d'estacades de ciment que cobreixen la base de les zones amb risc alt d'erosió del sòl. Les esllavissades són conseqüència de la creixent pressió de la massa d'aigua, la desforestació que pateix el riu des de fa segles i l'efecte de la construcció de noves ciutats sobre un terreny ja de per si inestable. Amb aquestes condicions, el govern central ha informat que cal reubicar quatre milions de persones més per la manca d'espai.
El 2009, a Hubei, de set milions d'habitants i a 350 quilòmetres passada la presa, el nivell de l'aigua del riu és el més baix dels últims 140 anys, malgrat que ha estat un hivern de fortes precipitacions. La raó principal és l'esforç per omplir ràpidament l'embassament de les Tres Gorges i l'augment del consum urbà. El Iang-Tsé circula 15 metres per sota del nivell que tenia l'any passat per les mateixes dates. La situació és tal que el clavegueram desemboca al riu a la vista de tothom. La preocupació no és només de la Xina, perquè les universitats del Japó han presentat proves que l'embassament està alterant els corrents marins i l'ecosistema del mar de la Xina, on desemboca.