La Real Basílica de San Francisco el Grande és un temple catòlic que es troba a Madrid, a la zona coneguda com a barri de La Latina, dins del centre històric de la ciutat espanyola. Es troba a la Plaça de sant Francisco, configurada per la intersecció del Carrer de Bailèn, la Gran Via de San Francisco i la Carrera de San Francisco. Forma part del convent franciscà de Jesús i Maria, fundat a principis del segle XIII, sobre una desapareguda ermita dedicada a santa Maria.
La basílica fou construïda en estil neoclàssic en la segona meitat del segle XVIII, a partir d'un disseny de Francisco Cabezas, desenvolupat per Antonio Plo i finalitzat per Francesco Sabatini. L'edifici destaca per la seva cúpula, considerada com la tercera de planta circular de major diàmetre de la cristiandat; per la seva sumptuosa decoració interior, realitzada en estil eclèctic a finals del segle XIX, i per la seva pinacoteca, representativa de la pintura espanyola dels segles XVII a XIX, amb quadres de Zurbarán i Goya.
La seva titularitat correspon a l'Obra Pia dels Sants Llocs de Jerusalem, organisme autònom dependent del Ministeri d'Afers Exteriors i de Cooperació. El 19 d'octubre de 1980 va ser declarada Monument Nacional, segons Reial Decret, rebent per tant la condició de Bé d'Interès Cultural (BIC).
Categoria: Edificis de Madrid