Vrindavan és una localitat situada al districte de Mathura, a l'estat d'Uttar Pradesh (nord de l'Índia).
També se sol escriure Vrindaban o Brindavan (el bosc de [la deessa] Vrinda).
Importància
És una ciutat molt important dins de l'hinduisme perquè se
suposa que en l'antiguitat existien diversos boscos on va passar la
seua joventut Krixna, una de les deïtats més importants i venerades
de l'Índia, la qual —segons l'hinduisme— és el vuitè avatar de
Vixnu i —segons el vixnuisme— és la forma principal de Déu.
Vrindavan està situada a 15 km al nord de la ciutat de
Mathura (considerada la localitat de naixement de Krixna), totes
dues estan situades sobre les ribes del riu sagrat Yamuna. Es troba
a 8 km a l'oest de l'autovia Delhi-Agra. La ciutat inclou
centenars de temples dedicats al culte de Radha i Krixna i és
considerat un lloc sagrat per un gran nombre de tradicions
religioses com el vixnuisme i l'hinduisme en general.
En les últimes dècades, el nom de Vrindavan ha estat utilitzat a
l'Índia per a representar un lloc idíl·lic o paradís. Fins i tot a
les àrees més urbanes de la ciutat es troba vida salvatge, paons,
vaques, micos i una gran varietat d'espècies d'ocells.
Etimologia
El nom sànscrit de la ciutat, Vrindavana, prové del nom
de la deessa Vrindā (representada per la planta Ocimum
tenuiflorum o tulsí) i el topònim vana, que significa
‘bosc’.
Història
Vrindavan forma part del folklore hindú des de fa segles i és un
lloc important de peregrinació. El 1901 tenia una població de
22.717 habitants. Un dels seus temples més antics és el de Govind
Deo, construït el 1590. La tradició diu que l'actual poble de
Vrindavan es va fundar una mica abans, durant el segle XIV.
Llegenda
D'acord amb la tradició, el déu hindú Krixna —nascut a Mathura,
a 15 km al sud— va passar la seua infància i adolescència al
llogaret de Gokula (entre els dotze boscos de Vrindavan).
El Bhagavata Purana descriu les anècdotes de Krixna i com
amb el seu germà Balarama i els seus companys gopas (pastors
de vaques) robaven mantega, feien tota classe de malifetes i es
barallaven amb dimonis. A banda d'aquestes activitats, Krixna es
trobava durant les nits amb les joves del poble casades amb Radha.
Aquestes activitats amoroses estan descrites al poema sànscrit
Gita-govinda, del poeta Jayadeva (segle XI).
Temples
Els temples més populars són:
-
temple de Madan Mojan: situat molt a prop del Kali Ghat.
Va ser construït per Kapur Ram Das. Aquest és el temple més antic
de Vrindavan i està relacionat amb el sant Chaitania Mahaprabhu. La
imatge original del déu Madan Gopal (representació de Krixna) va
ser transportada a Karauli (a la província de Rajasthan) per
mantenir-la segura durant el regnat del musulmà Aurangzeb.
- El temple Banke-Bihari, construït el 1862, és el temple
més popular de Vrindavan. La deïtat de Banke-Bijari (una
representació de Krixna) va ser descoberta a Nidhi Van (dins de la
ciutat) per Swami Haridas, el gran devot de Krixna.
- El temple Radha Vallabh. Al costat de la imatge de
Krixna, en compte d'estar Radharani, està la seua corona (Radhavallabh.com).
- El temple de Jaipur és un santuari molt luxós, construït
el 1917 per Sawai Madho Singh II, el maharajà de la ciutat
de Jaipur. Té incomparables treballs en pedra tallada. El temple
està dedicat Radha i Madhava.
- El Sri Radha Raman Mandir. Manat construir pel religiós
hindú Gopala Bhatta Gosuami el 1542, és un dels temples més
exquisidament esculpits de Vrindavan.
- El temple Shahji: un altre temple popular de Vrindavan.
Va ser dissenyat i construït l'any 1876 per un joier, Shah Kundan
Lal. Les deïtats (estàtues) es coneixen col·loquialment com Chota
Radha Raman. Notable per la seva magnífica arquitectura i les
meravelloses escultures de marbre, el temple té dotze columnes en
espiral de 4,60 metres d'altura. El Vasanti Kamra (vestíbul) és
famós per les seus aranyes de vidre belga i les seues exquisides
pintures.
- El temple de Rangaji, construït el 1851, està dedicat al
Senyor Ranganatha (representat com el déu Vixnu en la postura
shesha-shaí (‘tombat sobre [la serp divina] Sesha Naga’). El
santuari va ser construït a l'estil dravinià (com a rèplica del
temple Srivilliputhur) té una gopuram (literalment ‘porta
per a vaques’) de sis pisos i una columna xapada en or de 15 metres
d'altura. Dins del temple hi ha un jardí amb un estany d'aigua on
se celebra el festival anual de Jal Vihar (Krixna, ‘el que es
diverteix a l'aigua’). També és famosa la celebració Brahma
útsava al març-abril, coneguda més popularment com Rath ca
Mela. Dura deu dies, on centenars de devots arrosseguen una
carrossa que transporta les deïtats des del temple fins als jardins
adjacents. Dins del temple les oracions segueixen l'estil d'Andal
(un dels dotze sants vaixnaves del sud de l'Índia).
- El temple Govindaji (o Govinda Deo) és un temple baixet,
aparentment incomplet, la planta del qual té forma de creu grega.
La tradició diu que el 1590 va ser construït per l'emperador Akbar
i per a fer-ho va donar una mica de pedra calcària vermella d'Agra.
El temple combina en la seua estructura elements arquitectònics
occidentals, hindús i musulmans. Per explicar que només té un pis
d'altura, els vrayavasis diuen que el rei mughal Aurangzeb
el va manar enderrocar, però quan els treballadors ja havien
destruït sis pisos, un gran terratrèmol enviat per Krixna els va
detindre.
- El temple Sri Krishna-Balarama va ser construït per la
ISKCON (l'Associació Internacional per a la Consciència de Krixna,
coneguts com els Hare Krixna) és un suburbi conegut com Raman Reti,
és un dels temples més bonics de Vrindavan. Les deïtats principals
d'aquest temple són Krixna amb el seu germà Balaram. Als altars
adjacents estan Radha i Shiamasundar (representació de Krixna), i
en un altre Gaura-Nitai (Chaitanya amb el seu amic Nitiananda). Al
costat d'aquest temple es troba el samadhi (mausoleu) de
Prabhupada, el fundador d'ISKCON, construït amb marbre blanc.
- El Radha Damodar Mandir, construït el 1542 per Yiva
Gosuami, està dedicat a les deïtats Radha i Damodar (una altra
representació de Krixna). En aquest temple es troba el bhajan
kutir (habitació de de la pregària, sent kutir:
‘barraca’ i bhajan: ‘meditació’) de Prabhupada.
Altres
llocs sagrats
Altres llocs d'interès són:
- Seva Kunsha
- Keshi Ghat
- Temple Sriyi
- Temple Iugal Kishore
- Temple Lal Babu
- Rash Ghat
- Kusuma Sarovar
- Temple de Mira Bai
- Imli Tal
- Kalíia Ghat
- Raman Reti
- Varaha Ghat
- Chira Ghat
- Samadhi (mausoleu) de Devraha Bava (un sant del segle XIX). Per
a arribar-hi s'ha de travessar el riu Yamuna.
Geografia
Vrindavan es troba a 27°N 77°I. Té una altitud mitjana de
170 m.
Demografia
Segons el cens de l'any 2011, Vrindavan tenia una població de
63.005 habitants estables.
Vrindavan també és coneguda com «la ciutat de les vídues» a
causa del gran nombre de vídues que s'hi traslladen a viure.
D'acord amb la tradició hindú, les vídues de castes superiors no
poden tornar-se a casar. Per això moltes —en morir els seus marits—
són abandonades per les seues famílies. S'estima que hi ha entre
15.000 i 20.000 vídues vivint al carrer i demanant almoina, moltes
de les quals hi passen més de trenta anys. L'any 2000, l'organisme
Guild of Service va obrir un refugi anomenat Amar Bari (la meua
llar) per a 120 vídues de Vrindavan, i s'espera que n'òbriguen
un altre per a 500 vídues més.
