Es denomina Eurotúnel al túnel que creua el Canal de la Mànega, unint França amb Anglaterra. És una important infraestructura del transport internacional. Va ser obert el 6 de maig de 1994. La seva travessia dura aproximadament 35 minuts entre Calais/Coquelles (França) i Folkestone (Regne Unit)
Té una longitud de 50 km, 39 d'ells submarins, sent així el túnel submarí més llarg del món, amb una profunditat mitja de 40 metres. Està format per tres galeries:
Aquestes tres galeries estan unides cada 375 metres per altres galeries trasversals d'auxili i manteniment, que permet que hagi un corrent d'aire per a disminuir la pressió, evitant així la propagació del fum en cas d'incendi, així com la resistència aerodinàmica al pas dels trens que circulen a 140 km/h.
La perforadora de l'Eurotúnel va ser la principal eina emprada per a la seva construcció. Va ser fabricada per Indústries Pesades Kawasaki, de Japó. Tenia 8,78 m de diàmetre i 350 m de longitud, amb un pes de 1.000 tones.
Va ser finançat per societats privades, sense intervenció estatal, a canvi de la concessió de la seva explotació fins a 2052. Un estudi realitzat en 1984 per bancs francesos i anglesos considerava viable el projecte. El govern anglès, dirigit per Margaret Thatcher, es va oposar al finançament públic del projecte, postura acordada amb el govern francès en el Tractat de Canterbury.
El cost va ser de 16.000 milions d'euros. Les dificultats de coordinació entre empreses contractades i subcontratadas i la dificultat tècnica del projecte, va elevar considerablement els costos.
Eurotunnel és la societat privada concessionària del projecte. Gestiona el transport ferroviari, cobrant peatge a les companyies ferroviàries que utilitzen el túnel i explotant amb els seus propis mitjans el trànsit ferroviari de camions i passatgers. La demanda ha estat menor del previst; sobre una previsió de 30 milions de viatgers i 15 milions de tones anuals de mercaderies, en 2003 es van transportar 6,8 milions de viatgers i 1,5 milions de tones de mercaderies.
