El Llac Malawi, també conegut com a Llac Nyasa, Nyassa o Niassa, és el més meridional dels llacs que pertanyen al sistema de la Vall del Rift a l'Àfrica.
El llac fou conegut pels occidentals després de les exploracions del missioner escocès Dr. David Livingstone, per la qual cosa sovintment és anomenat en anglès com a Llac de Livingstone.
El llac té prop de 500 km de llargada i 75 d'amplada màxima, amb una superfície total d'aproximadament 29.600 km², cosa que el converteix en el 9è més gran del món. És un llac molt profund, amb una profunditat màxima de 706 m i 264 de mitjana. Amb 7.775 km³ de capacitat és el 5è mundial.
Les seves ribes pertanyen a tres països africans: Moçambic, Malawi i Tanzània. El llac Malawi desaigua a través del riu Shire, i el seu principal tributari és el riu Ruhuhu.
El llac Malawi ha constituït tradicionalment una font alimentària essencial pels habitants de Malawi, per la seva riquesa en pesca, gran part de la qual s'exporta. Amb tot, les poblacions salvatges estan cada vegada més amenaçades per la sobrepesca i contaminació. Altres animals que viuen al llac són cocodrils, i una gran població de l'àguila Haliaeetus vocifer que s'alimenta de la població de peixos
Al llac s'hi troben més de 400 espècies de Cichlidae, moltes d'elles espècies endèmiques i tota mena de cargols.
La major part del llac es troba a Malawi, si bé la frontera lacustre entre aquest país i Tanzània es troba encara en disputa. Tanzània reclama fronteres sobre el llac iguals a les que separaven les colònies alemanyes i britàniques abans de 1914.
Malawi per la seva part reclama quasi tota la superfície lacustre, incloent aigües properes a la costa de Tanzània. Ho fa en base a l'administració britànica posterior a 1919, que va incloure el llac sota el domini de la Niassalàndia britànica per tal d'evitar una administració separada de l'administració de Tanganyika.
Quasi un quart de la superfície del llac es troba a Moçambic, i les illes de Likoma i Chizumulu, dins d'aquestes aigües, constitueixen un enclavament de Malawi.
David Livingstone va ser el primer europeu en arribar al llac el 1859. La major part de la zona que envolta el llac fou reclamada per l'Imperi britànic per formar la colònia de Niassalàndia. Tot i que Portugal va ocupar la riba est del llac, les illes de Likoma i Chizumulu, que es troben molt properes a la riba de Moçambic, foren colonitzades per missioners escocesos des de Niasalàndia, i per aquest motiu quedaren incorporades al domini britànic.
El 1914 el llac va ser protagonista d'una breu batalla naval, quan un vaixell britànic, informat del començament de la Primera Guerra Mundial, va atacar un vaixell alemany a les aigües territorials de Tanzània, en aquell moment part de la colònia alemanya d'Àfrica Oriental.
Hi ha dues illes habitades al llac, Likoma i Chizumulu. A Likoma hi ha una gran catedral anglicana, construïda pels missioners a principis del segle XX. Una característica important d'ambdues illes és la presència de molts baobabs.
Les illes tenen una població de diversos milers d'habitants que viuen de l'explotació de bananes, mangos, tapioca i de la pesca al llac.
