La Columna de Trajà o Columna Trajana (en llatí Columna Traiani, en italià Colonna di Traiano) és un monument commemoratiu erigit a Roma per ordre de l'emperador Trajà. Es troba al Fòrum de Trajà, a prop del mont Quirinal, al nord del Fòrum Romà. Acabada l'any 114, és una columna de 30 metres d'altura (38 m si incloem el pedestal sobre el qual reposa) recorreguda per un baix relleu en espiral que commemora les victòries de Trajà davant els dacis, un poble de Romania.
La columna es compon de 18 enormes blocs de marbre de Carrara, cada uns dels quals pesa aproximadament 40 tones i té un diàmetre d'uns 4 metres. El fris escultòric complet mesura uns 200 metres i fa 23 vegades la volta a la columna. En l'interior de la mateixa, una escala de cargol de 185 esglaons permet l'accés a una plataforma mirador que hi ha a la seva part superior.
Originalment, la columna estava rematada amb l'estàtua d'una àguila, i més tard es va col·locar al seu lloc una estàtua del propi Trajà. El 1588 aquesta va ser reemplaçada per una estàtua de Sant Pere per ordre del papa Sixt V, que encara es conserva.
El relleu narra dues campanyes victorioses de Trajà contra els dacis: en la meitat inferior de la columna s'il·lustra la primera (101-102) i en la meitat superior, la segona (105-106). Ambdues seccions estan separades per la personificació de la Victòria.
El relleu va estar completament policromat. Les figures tallades en marbre tenen el caràcter d'una crònica, per la qual cosa no importa la tècnica escultòrica sinó el missatge que tracta de transmetre. L'escultor (o escultors) fa poca atenció a la perspectiva, utilitzant-se algunes de diferents en una mateixa escena.
El llenguatge utilitzat té trets metafòrics, no només en la representació dels déus, sinó que també apareix el riu Danubi representat per un ancià. Són per això per la qual cosa s'observen moltes simplificacions, com per exemple la isocefàlia. La crònica es desenvolupa en forma helicoïdal i en ordre cronològic, i narra escenes molt diverses de les campanyes a Dàcia, entre les quals podríem trobar la vida al campament, la construcció d'un aqüeducte o el setge a una ciutat. Hi ha un total de 2500 figures humanes: l'emperador apareix 59 vegades, sempre presentat de forma realista, no sobrehumana. El relleu constitueix una valuosa font d'informació sobre l'exèrcit romà.
La següent inscripció es troba al pedestal:
Traduït al català:
El senat i el poble romà, a l'emperador Cèsar Nerva Trajà August Germànic Dàcic, fill del diví Nerva, pontífex màxim, tribú per dissetena vegada, emperador per sisena vegada, cònsol per sisena vegada, pare de la pàtria, per mostrar l'altura que assolien la muntanya i el lloc ara destruïts per aquesta <obra>.És a dir, segons la inscripció la columna és tan alta com el turó que anteriorment hi havia al mateix lloc.
És potser l'exemple més famós d'escriptura quadrata (majúscules quadrades romanes), un tipus d'escriptura utilitzada sovint en l'epigrafia, però menys freqüentment en els manuscrits. Com està pensat que qui ho llegeixi ho farà a nivell de la base de la columna, les lletres inferiors són lleugerament més petites que les superiors, per produir un efecte de perspectiva més adequat.
Algunes de les divisions de les paraules, però no totes, estan marcades amb punts (interpunció); moltes paraules -sobretot els títols imperials- apareixen abreujades. En la inscripció, els numerals es marquen amb un titulus (una barra damunt de les lletres). Falta una peça petita en la part inferior de la inscripció.
Aquestes lletres estan constituïdes a partir de formes geomètriques com el quadrat, el cercle o el triangle i van ser el motlle per a les lletres majúscules del nostre alfabet actual.
El tipus de lletra per a ordinadors Trajan, dissenyat el 1989 per Carol Twombly, s'inspira en la grafia utilitzada en aquesta inscripció.
La finalitat de la Columna de Trajà era triple:
Es creu que la columna era un monument propagandístic, destinat a glorificar l'emperador. Tanmateix, és possible que l'estructura no pogués ser vista, ja que estaria envoltada d'altres construccions al Fòrum de Trajà. A més, donada l'evident dificultat que comporta seguir el relleu de principi a fi, no sembla haver estat molt eficaç com a instrument de propaganda. Segons la inscripció, la columna va poder haver estat un indicador de mesures per a la construcció del Fòrum.
Després de la mort de Trajà, el 117, el Senat romà va votar que les seves cendres rebessin sepultura dins d'una urna d'or en la base de la columna; actualment les cendres ja no es troben allà.
Un motlle de guix realitzat en el segle XIX presideix el Cast Court del Victoria and Albert Museum, a Londres. Dividit en dues seccions, permet estudiar de prop els relleus. Irònicament, després d'un segle de pol·lució a Roma, el motlle és avui més llegible en molts detalls que l'original.
